Les imatges satel·litàries mostren com el fum dels incendis ja cobreix mig Espanya i empitjora la qualitat de l’aire

La xarxa de satèl·lits de l’Agència Espacial Europea (ESA) ha sobrevolat Espanya i, des de les altures, ha captat imatges en les quals es mostra com el fum dels incendis que actualment afecten el país s’estén ja sobre bona part de la península Ibèrica i deixa una empremta visible a l’atmosfera i, sobretot, en la qualitat de l’aire. En les imatges satel·litàries, captades aquest diumenge, es poden veure les emissions generades pels incendis de Madrid i Àvila, així com dels focs de Castelló i Lleó. Segons explica l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), el fum d’aquests incendis forestals que s’estén pel territori peninsular «està compost per partícules procedents de la combustió» i, justament per això, provoca un empitjorament de la qualitat de l’aire no només a les zones afectades, sinó, també, a tots els territoris cap a on viatgen les partícules en suspensió. El Ministeri de Sanitat ha emès ja diversos comunicats en què avisa del fenomen i, sobretot, demana extremar precaucions i protegir la població vulnerable mentre durin aquests incendis.

L’Índex Nacional de Qualitat de l’Aire indica que en aquests moments són desenes les estacions de tot el país on es registren índexs «desfavorables». Els més greus coincideixen amb les zones directament afectades pels incendis, com a la serra oest de Madrid, on es registren nivells «extremadament desfavorables» de pol·lució atmosfèrica. Però també són molts els punts veïns on l’arribada de partícules en suspensió procedents dels incendis està deixant índexs «desfavorables» de qualitat de l’aire. El fenomen s’observa a Toledo, Talavera de la Reina, Albacete i Múrcia, així com a múltiples estacions més del territori peninsular afectades pel fum dels incendis que, una vegada més, se suma la contaminació dels cotxes i les indústries. A Madrid, segons les dades proporcionades per la plataforma de l’Ajuntament, la situació d’aquest diumenge ha millorat respecte a la del dia anterior, però, tot i així, més de 3,5 milions d’habitants de la ciutat continuen estant exposats a nivells perillosos de contaminació atmosfèrica.

Entre el 3 i el 21 de juliol, el Centre Nacional d’Emergències (CENEM), de la Secretaria General de Protecció Civil i Emergències, ha sol·licitat en una desena d’ocasions l’activació del programa Copernicus de la Unió Europea per obtenir imatges de les zones afectades pels incendis. En total, segons dades proporcionades pel Ministeri d’Interior, s’ha reclamat una «cartografia d’emergència» de 12 àrees, 34 productes i 40 mapes. Les primeres peticions van ser per fer seguiment dels focs de la Bisbal d’Empordà i les Gavarres, a Girona; així com dels de Congosto, a Lleó; Sant Esteve de Llitera, Sanui i Alins, i Calassanç, a Osca, i Villanueva de los Castillejos, a Huelva. El 10 de juliol es va demanar ajuda per seguir els incendis d’Almeria, sis dies més tard per als de Saragossa i cinc després per als de La Mierla, a Guadalajara. La sol·licitud més recent es va posar en marxa el 23 de juliol per a l’incendi de Brieva (Segòvia), amb successives ampliacions per capturar els nous incendis d’Almorox (Toledo), Vila del Prado (Madrid) i Burgohondo i San Martín de Valdeiglesias (Àvila).

Utilitat dels satèl·lits

Els satèl·lits exerceixen un paper essencial en la gestió d’emergències perquè permeten observar grans extensions del territori de manera contínua, fins i tot en zones de difícil accés o afectades per un desastre natural. En el cas dels incendis forestals, aquests dispositius espacials proporcionen informació per detectar focus actius, seguir l’evolució del foc, estimar la superfície afectada i avaluar els danys una vegada extingit. El programa europeu Copernicus combina dades dels satèl·lits Sentinel amb altres fonts per generar mapes d’emergència gairebé en temps real, utilitzats pels serveis de protecció civil i els equips d’intervenció. Els satèl·lits Meteosat, operats per la plataforma EUMETSAT, complementen aquesta informació a l’oferir imatges molt freqüents d’Europa i Àfrica, cosa que permet vigilar el desenvolupament d’incendis, la presència de fum i les condicions meteorològiques que afavoreixen la seva propagació, com el vent, la temperatura i la sequedat de l’ambient.

La tecnologia feta servir per aquest tipus de satèl·lits d’observació terrestre inclou sensors òptics multiespectrals, càmeres d’alta resolució i detectors tèrmics capaços de registrar la radiació infraroja emesa pels focus de calor. Els satèl·lits Sentinel-2, per exemple, destaquen per la seva elevada resolució espacial i s’utilitzen per cartografiar àrees cremades i analitzar l’estat de la vegetació, i els de la xarxa de Sentinel-3 incorporen instruments específics per mesurar la temperatura de la superfície terrestre i detectar anomalies tèrmiques. Per la seva banda, els instruments de Meteosat ofereixen una freqüència d’observació de pocs minuts i, justament per això, resulten clau per al seguiment continu de l’emergència. Segons expliquen els experts, les dades obtingudes es processen mitjançant algoritmes de teledetecció i intel·ligència artificial per generar mapes, alertes i models predictius que ajuden en la presa de decisions, optimitzen el desplegament de recursos i faciliten l’avaluació posterior dels impactes ambientals i econòmics.