L’eclipsi del 12 d’agost, davant els seus precedents

Els balears, catalans, valencians, castellans, bascos, cantàbrics i gallecs es troben entre l’afortunat 0,19% de la població mundial que podrà veure com el sol és cobert per complet per la lluna en l’esperadíssim eclipsi solar del 12 d’agost. Un esdeveniment que ha aixecat molta expectació entre els mitjans de comunicació i tota la població. Fins al punt que el Govern balear restringirà l’accés a la serra de Tramuntana. Però, ¿fins a quin punt estem a punt de viure un fenomen excepcional?

"Serà un eclipsi total com molts d’altres", explica a Verificat Kike Herrero, director de l’Observatori del Montsec, que el compara amb el que es va veure des dels Estats Units el 2024. "No hi ha res concret que el faci especial, excepte la singularitat que es veurà des d’aquí".

Cada 16 mesos

Així, l’excepcionalitat de l’eclipsi solar total d’aquest agost no l’explica l’astronomia, sinó el calendari: malgrat que al món hi ha hagut un eclipsi d’aquestes característiques aproximadament cada 16 mesos, l’última vegada que ho vam veure des de la península Ibèrica va ser fa més d’un segle. De fet, en els primers anys del segle XX es van enllaçar tres eclipsis totals, segons el registre de Time and Date, una plataforma que aglutina informació sobre fusos horaris, calendaris oficials i eclipsis.

El primer, el maig del 1900, va començar a veure’s a Porto, després a Castella i Alacant, abans de contemplar-se des de tot el Magrib. El segon, l’agost del 1905, es va veure des d’Astúries fins a les Balears, i fins i tot des del sud de la Península Aràbiga. El de l’abril del 1912, aquí només va ser vist primer des de Portugal, Lleó i Astúries i després a través de tot Europa per finalitzar a Sibèria. A l’hemeroteca, la fascinació per aquest eclipsi va compartir pàgines amb la tragèdia del Titanic, naufragat tan sols dos dies abans.

Des d’aleshores, sequera d’eclipsis totals a la Península que, en canvi, ha sigut afortunada amb 15 eclipsis parcials, on la lluna tapa una part del sol. Un fenomen més fàcil de veure, ja que no requereix trobar-se a l’ample de menys de 200 quilòmetres on es veu l’alineació perfecta, com ocorre amb l’eclipsi total, sinó que es pot observar des de continents sencers amb parcialitats diferents.

Els pròxims eclipsis

Després d’un segle sense que el sol desaparegui per complet per als peninsulars, s’acosta una ratxa inèdita: en menys d’un any veurem dos eclipsis solars totals. Al del 12 d’agost d’enguany, s’hi afegirà el del 2 d’agost del 2027, tot i que menys gent el podrà gaudir. Començant a l’Atlàntic i morint a l’Índic, a Espanya només serà visible des del sud d’Andalusia i les ciutats autònomes.

Tot i que avui els eclipsis desperten sobretot un interès social i divulgatiu, no sempre ha estat així. Després de segles envoltats de creences místiques i religioses, els humans han aprofitat aquests fenòmens per ampliar el seu coneixement de l’Univers. Des de descobrir que la Lluna és més a prop de la Terra que el Sol –una conclusió a la qual ja van arribar els grecs, segons National Geographic– fins a confirmar una de les prediccions de la teoria de la relativitat d’Albert Einstein.

Ho va aconseguir l’astrònom Arthur Eddington a l’eclipsi total del 1919. Fotografiant el cel, va veure que les estrelles del voltant del Sol quedaven aparentment desplaçades, una cosa que només seria possible si la gravetat afectés la llum, tal com havia teoritzat el científic alemany. Sense el cel a les fosques hauria sigut impossible veure’l, relata la física Noelia Freire, divulgadora a la revista científica.

Herrero explica que avui és més interessant estudiar el comportament col·lectiu. Un projecte del centre d’investigació del Vall d’Hebron i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, juntament amb el Govern, vol estudiar la reacció humana. L’estudi analitzarà la freqüència cardíaca i les respiracions abans, durant i després de l’eclipsi.