Niubó admet que no hi havia «protocols clars» per controlar el desenvolupament de les proves de l’informe PISA

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha admès aquest dilluns al Parlament que el seu departament no disposava de «protocols clars» per controlar «l’aplicació i la validació de les avaluacions» de les proves de l’informe PISA de 2025. Niubó ha evitat avançar conclusions sobre la causa de la «incidència tècnica» —així l’ha catalogada— que farà que els resultats catalans de les proves de 2025 no es puguin comparar ni amb edicions anteriors de l’informe ni amb altres territoris, tot i que ha tornat a apuntar a la coincidència dels exàmens amb les proves de final d’etapa de quart d’ESO de l’any passat, fet que hauria pogut «generar confusió» als centres educatius.

La consellera, en canvi, ha emplaçat els grups parlamentaris que havien sol·licitat la seva compareixença aquest dilluns a la cambra catalana a esperar fins que acabin les «diligències internes» que han d’aclarir els motius de l’error i que van començar el mes de març, quan Educació va tenir coneixement que el 23,2% dels alumnes seleccionats per a la mostra havia estat exclòs per presentar alguna necessitat educativa especial, molt per sobre del 5% acceptat per l’OCDE. La consellera també ha assegurat que «si hi ha responsabilitats, es depuraran».

Coincidència amb altres proves

Niubó sí que ha apuntat durant la seva intervenció d’aquest dilluns que les proves de l’informe PISA van coincidir en les mateixes dates que les proves de final d’etapa de quart d’ESO de 2025, que es van fer entre el 10 i l’11 d’abril. Els 51 centres que formaven part de la mostra de PISA estaven fent les dues proves en el mateix període de temps, cosa que podria haver fet que s’utilitzessin les mateixes pautes d’exempció per a les PISA que per a les proves de final d’etapa, en què l’alumnat amb necessitats educatives especials sí que n’estava exempt. El percentatge d’exempts en les proves PISA, segons ha assegurat la consellera, «és semblant» al d’aquells que no havien de fer les proves de final d’etapa.

En total, no van fer les proves PISA 591 alumnes: 6 per tenir una discapacitat física, 493 per una necessitat de suport per qüestions «cognitives, conductuals o emocionals», i 92 per acreditar un domini insuficient de la llengua. 

Niubó, això sí, ha evitat ser taxativa i ha assegurat que la coincidència de les dates de les proves «és una hipòtesi i no eximiria de l’error en la validació posterior de les proves» i que, en tot cas, tampoc no seria responsabilitat dels equips directius dels centres: «Van fer la seva feina». És aquí on la consellera ha reconegut que no hi havia «protocols clars» per dur a terme la validació dels resultats de les proves.

«Resposta rigorosa»

La titular d’Educació ha afirmat que davant d’aquest fet «s’ha donat una resposta rigorosa» que s’ha pogut comprovar en les proves que s’han anat celebrant durant els últims mesos, que «s’han desenvolupat amb normalitat» i amb percentatges d’exempció de prop d’un 6%. Niubó també ha recordat, tal com ja s’havia anunciat divendres passat, la creació de la nova Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació, que té com a missió unificar «els protocols d’aplicació i de control» de les diferents proves.

La consellera també ha volgut assenyalar com a context de la incidència el «període de transició» entre el Consell Superior d’Avaluació i la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE). Aquesta última agència ja va assenyalar divendres passat que la seva activitat va començar el 7 de juliol de 2025, gairebé dos mesos després que acabessin les proves de l’informe PISA, que es van celebrar entre el 31 de març i el 16 de maig. La consellera ha assegurat que aquesta transició «no pot servir d’excusa, però forma part del context que cal tenir en compte».

Segon estiu en crisi

Es tracta del segon estiu amb una errada en algun procés relacionat amb el departament liderat per Niubó. El juliol de l’any passat, el procés d’adjudicació de places per als professors es va haver de repetir quan es van assignar «per error» entre 700 i 800 places a interins que haurien d’haver estat per a funcionaris.

Niubó ha reivindicat que en el procés d’aquest any el 88% dels professors han obtingut la plaça sol·licitada en primera opció i que «només 107 docents» tenen assignats centres educatius a més de cinc comarques del seu lloc de residència. La consellera també ha tret pit de la «revisió» i la «millora» d’altres procediments administratius de la seva competència, com l’homologació de títols o el programa informàtic Esfera.

L’oposició demana dimissions

Les explicacions de la consellera d’Educació sobre l’error en les proves no han convençut cap dels grups parlamentaris que aquest dilluns han acudit al Parlament per escoltar les seves justificacions. Tots els grups han demanat que s’assumeixin «responsabilitats polítiques», en forma de cessaments o dimissions. Junts, PP, VOX, la CUP i Aliança han demanat directament el relleu de la consellera, mentre que ERC i Comuns es conformarien amb el d’altres responsables del departament.