Cotitza durant 45 anys i es jubila amb 1.600 euros: “Hi ha joves que cobren més que jo”

“He cotitzat durant 45 anys i m’ha quedat una pensió de 1.600 euros”. Aquesta afirmació de Juan Leo, advocat jubilat, ha tornat a circular després de la seva participació en el programa laSexta Xplica, on va expressar la seva sorpresa pel fet que alguns treballadors joves cobrin salaris superiors a la seva prestació.

El testimoni ha reobert el debat sobre l’esforç laboral, el poder adquisitiu dels pensionistes i les dificultats econòmiques de les noves generacions. Tanmateix, comparar directament una pensió amb un salari pot conduir a conclusions enganyoses: es tracta d’ingressos diferents, calculats amb criteris diferents i percebuts en moments diferents de la vida laboral.

A més, haver treballat 45 anys no garanteix cobrar la pensió màxima. La quantitat final depèn principalment de quant i per quines bases s’ha cotitzat.

“Hi ha joves que cobren més que jo”

Durant el debat televisiu, Juan Leo va assegurar que sent un gran respecte pels joves perquè té quatre fills, però va reivindicar l’esforç de la seva generació.

“Jo he cotitzat 45 anys per rebre la jubilació que cobro avui i m’ha quedat una pensió de 1.600 euros. I hi ha joves que cobren més que jo”, va afirmar. La intervenció es va emetre originalment l’octubre del 2025, malgrat que diversos mitjans l’han recuperada posteriorment com si es tractés d’un testimoni recent.

El jubilat també va recordar les llargues jornades i les hores extraordinàries que havia fet per comprar-se “una casa i un 600”, i va rebutjar que la seva generació sigui responsabilitzada dels problemes laborals actuals, com la destrucció de llocs de treball provocada per l’automatització.

Per què 45 anys cotitzats no asseguren una pensió més elevada?

El nombre d’anys cotitzats és important, però no és l’únic factor que determina la pensió.

Per calcular-la, la Seguretat Social té en compte les bases de cotització del treballador durant un període determinat. Aquestes bases estan relacionades amb el salari pel qual s’ha cotitzat al llarg de la carrera professional.

Això significa que una persona pot haver cotitzat durant 45 anys, però haver-ho fet sobre salaris baixos o mitjans. En aquest cas, la seva pensió pot ser inferior a la d’un altre treballador amb menys anys cotitzats, però amb bases més elevades.

El 2026 ha començat, a més, una aplicació gradual d’un nou sistema de càlcul. La Seguretat Social compara dues fórmules i aplica d’ofici la més favorable per al futur pensionista: la basada en els últims 25 anys i una segona que permet descartar algunes de les bases més baixes d’un període més ampli.

Els anys cotitzats serveixen per determinar el percentatge

El temps cotitzat permet saber quin percentatge de la base reguladora correspon al treballador.

Amb el període mínim exigit es té dret a una part de la base reguladora. A mesura que s’acumulen més mesos de cotització, aquest percentatge augmenta fins a arribar al 100%.

Un cop assolit aquest màxim, continuar sumant anys no fa que el percentatge superi el 100%, excepte quan s’apliquen incentius específics per retardar voluntàriament la jubilació.

Per tant, una persona amb 45 anys cotitzats probablement tindrà dret al percentatge complet de la seva base reguladora, però això no implica que cobri la pensió màxima. Per arribar-hi, també cal haver cotitzat durant prou temps per bases elevades.

Una pensió de 1.600 euros està al voltant de la mitjana

La pensió de Juan Leo no es troba especialment allunyada de la mitjana espanyola.

El maig del 2026, la pensió mitjana de jubilació se situava en uns 1.572 euros mensuals, mentre que la mitjana de tot el sistema —que també inclou incapacitat, viduïtat, orfandat i prestacions en favor de familiars— era de 1.370,70 euros.

Les dades de juliol situen la pensió mitjana de jubilació en aproximadament 1.573,70 euros mensuals. Per tant, una prestació de 1.600 euros se situa lleugerament per sobre de la mitjana estatal.

Ara bé, les diferències són molt grans. Més d’un terç dels jubilats cobra menys de 1.000 euros, mentre que una minoria supera els 3.000 euros mensuals. També existeixen grans variacions segons el territori, el sector professional i la trajectòria laboral.

No és el mateix comparar una pensió amb un sou

L’afirmació que alguns joves cobren més de 1.600 euros és certa, però això no permet concloure que els treballadors joves visquin necessàriament millor que els pensionistes.

Un salari remunera una activitat laboral i està subjecte a circumstàncies com la temporalitat, l’atur, el cost del transport o la necessitat de pagar un lloguer o una hipoteca. La pensió, en canvi, substitueix els ingressos laborals després de la jubilació i pot conviure amb una situació patrimonial diferent, com disposar d’un habitatge ja pagat.

Tampoc tots els joves tenen salaris superiors a aquesta quantitat. El debat sobre les generacions queda distorsionat quan es comparen casos particulars sense tenir en compte els sous medians, el preu de l’habitatge, la precarietat laboral i el patrimoni acumulat.

El debat no hauria d’enfrontar joves i jubilats

Durant la conversa televisiva, la representant juvenil Paloma Martín va deixar clar que no culpava els jubilats de l’automatització ni dels canvis del mercat laboral. La seva crítica se centrava en els discursos que presenten els joves com una generació que no s’esforça prou.

El debat, per tant, va més enllà de decidir qui ha treballat més. Els actuals jubilats poden reclamar una prestació digna després de dècades de cotització, mentre que els joves afronten salaris que sovint no els permeten emancipar-se, formar una família o acumular prou cotitzacions per al futur.

Enfrontar tots dos grups amaga un problema compartit: la necessitat de garantir salaris dignes durant la vida laboral i pensions suficients després de la jubilació.

Com es pot saber quina pensió correspondrà?

La Seguretat Social disposa d’un simulador oficial que permet consultar una estimació personalitzada de la futura pensió a partir de les cotitzacions reals registrades.

L’eina té en compte l’edat, la carrera laboral, les bases de cotització i la possible data de jubilació. També permet comparar diferents escenaris, com continuar treballant o retardar la retirada.

El cas de Juan Leo demostra, en definitiva, que cotitzar molts anys dona dret al percentatge complet, però no fixa per si sol l’import de la pensió. La clau és la combinació entre el temps treballat i les quantitats per les quals s’ha cotitzat durant la carrera professional.