El Govern exculpa els directors de l’error en les proves PISA

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va apuntar ahir a la coincidència dels exàmens PISA del 2025 a Catalunya amb les proves de final d’etapa de quart d’ESO de l’any passat com a possible causa de la "incidència tècnica" que farà que els resultats de l’informe no puguin comparar-se ni amb anys anteriors ni amb altres territoris. La coincidència de diverses proves d’avaluació educativa va poder "generar confusió" als centres, que podrien haver aplicat els criteris d’exempció de les proves de competències bàsiques a les de PISA.

Niubó, que va assumir "la gravetat" de la sentència, va assegurar que el seu departament porta a terme des del març "diligències internes" per aclarir els fets i es va comprometre que, "si hi ha responsabilitats, es depuraran". Va exculpar els directors dels centres de la incidència i, sense assenyalar càrrecs ni organismes, va apuntar als responsables de la supervisió del procés.La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha apuntat aquest dilluns a la coincidència dels exàmens PISA del 2025 a Catalunya amb les proves de final d’etapa de quart d’ESO de l’any passat com a possible causa de la "incidència tècnica" que farà que els resultats de l’informe no puguin ser comparats ni amb altres territoris. La coincidència de diverses proves d’avaluació educativa hauria pogut "generar confusió" als centres, que podrien haver aplicat els criteris d’exempció de les proves de competències bàsiques a les de PISA. Niubó, que ha assumit "la gravetat" de la sentència, ha assegurat que el seu departament porta a terme des del març "diligències internes" per acabar d’aclarir els fets i s’ha compromès que, "si hi ha responsabilitats, es depuraran". De fet, ha exculpat els directors dels centres de la incidència i, sense assenyalar càrrecs ni organismes, ha apuntat als responsables de la supervisió del procés.

Les proves de l’informe PISA van tenir lloc entre el 31 de març i el 16 de maig, mentre que les proves catalanes de final d’etapa es van realitzar el 10 i l’11 d’abril. Així, els 51 centres educatius que formaven part de la mostra de PISA estaven fent les dues proves en el mateix període de temps. Com que en les proves internes catalanes l’alumnat amb necessitats educatives especials sí que està exempt (no així a PISA), Niubó considera que podria haver-se produït una confusió.Les proves de l’informe PISA van tenir lloc entre el 31 de març i el 16 de maig, mentre que les proves catalanes de final d’etapa es van realitzar el 10 i l’11 d’abril. Així, els 51 centres educatius que formaven part de la mostra de PISA estaven fent les dues proves en el mateix període de temps. Com en les proves internes catalanes l’alumnat amb necessitats educatives especials sí que està exempt (no així a PISA), Niubó considera que podria haver-se produït una confusió.

La decisió va deixar fora de les proves de PISA el 23,2% dels alumnes seleccionats per a la mostra per presentar alguna necessitat educativa especial, molt per sobre del 5% acceptat per l’OCDE. En total, no van realitzar les proves de PISA 591 alumnes: 6 per tenir una discapacitat física, 493 per una necessitat de recolzament per qüestions "cognitives, conductuals o emocionals", i 92 per presentar un domini insuficient de la llengua. El percentatge d’exempts en les proves PISA, segons va assegurar la consellera, "és semblant" a la xifra d’alumnes que no havien de realitzar les proves de final d’etapa.La decisió va deixar fora de les proves de PISA al 23,2% dels alumnes seleccionats per a la mostra per presentar alguna necessitat educativa especial, molt per sobre del 5% acceptat per l’OCDE. En total, no van realitzar les proves de PISA 591 alumnes: 6 per tenir una discapacitat física, 493 per una necessitat de recolzament per qüestions "cognitives, conductuals o emocionals", i 92 per presentar un domini insuficient de la llengua. El percentatge d’exempts en les proves PISA, segons ha assegurat la consellera, "és semblant" a la xifra d’alumnes que no havien de realitzar les proves de final d’etapa.

Niubó, això sí, va evitar ser taxativa i va assegurar que la coincidència de les dates de les proves "és una hipòtesi i això no eximiria de l’error en la validació posterior de les proves". També va aclarir que l’error no seria responsabilitat dels equips directius dels centres. "Van fer la seva feina", va defensar. La consellera va reconèixer que no hi havia "protocols clars" per portar a terme el procés de les proves. Per tant, la responsabilitat recauria en els encarregats de validar i supervisar el procés.Niubó, això sí, ha evitat ser taxativa i ha assegurat que la coincidència de les dates de les proves "és una hipòtesi i això no eximiria de l’error en la validació posterior de les proves". També ha aclarit que l’error no seria responsabilitat dels equips directius dels centres. "Van fer la seva feina", ha defensat. En aquest sentit, la consellera ha reconegut que no hi havia "protocols clars" per portar a terme el procés de les proves. Per tant, la responsabilitat, ha apuntat la consellera sense nomenar cap organisme ni càrrec concret, recauria en els encarregats de validar i supervisar el procés.

La titular d’Educació va afirmar que "s’ha donat una resposta rigorosa", que es va comprovar en les proves celebrades durant els últims mesos –el nou format mostral de les proves de final d’etapa o les proves internacionals PIRLS, entre d’altres–, que "s’han desenvolupat amb normalitat" i amb percentatges d’exempció de prop d’un 6%. Niubó va remarcar, tal com es va avançar divendres passat, la creació de la nova Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació, que té per missió unificar "els protocols d’aplicació i de control" de les diferents proves.La titular d’Educació ha afirmat que, davant aquest fet, "s’ha donat una resposta rigorosa" que ha pogut comprovar-se en les proves que s’han anat celebrant durant els últims mesos –el nou format mostral de les proves de final d’etapa o les proves internacionals PIRLS, entre d’altres–, que "s’han desenvolupat amb normalitat" i amb percentatges d’exempció de prop d’un 6%. Niubó també ha remarcat, tal com ja es va avançar divendres passat, la creació de la nova Comissió de Coordinació de Proves i Estudis d’Avaluació que té per missió unificar "els protocols d’aplicació i de control" de les diferents proves.

Quatre mesos després

Precisament la creació d’aquesta nova comissió ha sigut el motiu, va explicar la consellera, pel qual s’ha trigat quatre mesos a informar de l’error. Segons la consellera, es va voler explicar la "incidència" una vegada aquest grup ja estigués en marxa. Niubó també es va escudar que volguessin realitzar més proves per assegurar-se que es tractava d’un "fet aïllat" i va argumentar que no van tenir la confirmació que les dades de Catalunya apareixerien a l’informe espanyol, tot i que amb una "advertència metodològica", fins fa "poques setmanes".Precisament la creació d’aquesta nova comissió ha sigut el motiu, ha explicat la consellera, pel qual s’ha trigat quatre mesos a informar de l’error. Segons la consellera, es va voler explicar la "incidència" una vegada aquest grup ja estigués en marxa. Niubó també s’ha escudat en el fet que volguessin realitzar més proves per assegurar-se que es tractava d’un "fet aïllat" i també ha argumentat que no van tenir la confirmació que les dades de Catalunya apareixerien a l’informe espanyol, tot i que amb una "advertència metodològica", fins fa "poques setmanes".

Davant les crítiques per falta de transparència, la titular d’Educació va defensar que l’"escàndol" hauria sigut no compartir la notícia. "Quan es publiquin les dades veurem si som l’única comunitat autònoma o l’únic país en aquesta situació", va apuntar.Davant les crítiques per falta de transparència, la titular d’Educació ha defensat que l’"escàndol" hauria sigut no compartir la notícia. "Quan es publiquin les dades veurem si som l’única comunitat autònoma o l’únic país en aquesta situació", ha apuntat.

La consellera també va assenyalar com a context de la incidència el "període de transició" entre el Consell Superior d’Avaluació i la nova Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE).

Subscriu-te per seguir llegint