La queixa d’un urbà pot costar un milió al consistori

Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona va sol·licitar a l’Ajuntament, el setembre del 2020, el reconeixement de dies addicionals de permís per assumptes particulars que li corresponien per la seva antiguitat al cos. Es tracta d’un benefici recollit en la disposició addicional 13a del text refós de la llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, que estableix que les administracions poden atorgar aquells dies addicionals de permís al complir el treballador determinats triennis d’antiguitat. Ara, el cas ha escalat fins al Tribunal Suprem, que a través d’una interlocutòria consultada per EL PERIÓDICO ha admès a tràmit un recurs del consistori.

L’agent en qüestió està adscrit a unitats que tenen horaris especials, amb torns de 10, 12 o 15 hores diàries. I entén que el permís addicional per antiguitat s’ha de concedir per aquestes jornades completes, és a dir, que la festa equivalgui al torn de treball que desenvolupa. Això suposa impugnar la pràctica habitual de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb els agents de la Urbana: computar els dies lliures com a jornades de vuit hores. Com recull la resolució d’admissió del recurs municipal, l’explicació de la representació legal del consistori entén que "concedir el dia íntegre de 10 o 15 hores seria discriminatori per a la resta de la plantilla que treballa en torns ordinaris, ja que els primers disfrutarien d’un nombre més elevat d’hores de descans anual pel mateix concepte d’antiguitat". El policia va formular la seva reclamació per via judicial, i el Jutjat Contenciós Administratiu número 4 de Barcelona va desestimar la seva demanda en una sentència datada el 22 d’octubre del 2021. El jutjat va considerar que la fórmula de càlcul de l’Ajuntament era la correcta. Però l’octubre del 2024, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va revocar la decisió del Jutjat número 4 i va estimar així un recurs d’apel·lació de l’agent. Ho va fer amb l’argument que la disposició addicional 13a està vinculada amb l’antiguitat de l’agent i no amb el règim horari, "per la qual cosa el dret s’ha de concedir per dies o jornades completes independentment de la seva durada en hores".

L’Ajuntament diu que, si s’imposa la reclamació de l’agent, això permetrà que "funcionaris amb jornades llargues disfrutin de fins al doble d’hores de descans real pel mateix concepte d’antiguitat que aquells amb jornada ordinària". En aquest punt és rellevant un altre dels arguments de l’Ajuntament: tot i que alguns agents, o altres empleats municipals, tinguin horaris diferents, en un any treballen el mateix temps, amb possibles petites variacions: 1.519 hores. És a dir, que hi ha persones amb torns de vuit hores, però també de 12, 15, o les que siguin, però que no sumen més temps de feina que els altres. Treballen les mateixes 1.519 hores però repartides de maneres diferents. El consistori afirma que, en cas que la decisió final obligui a compensar per més hores els que tenen torns més llargs, això afectarà els prop de 3.500 agents de la Urbana a Barcelona. I calcula que si el policia recurrent guanyés al Suprem, això suposarà una despesa anual afegida d’un milió.