Registrades imatges de dues osses amb cadells a la Vall d’Aran

Dues osses acompanyades de tres cadells cada una van ser documentades la primavera passada a la Vall d’Aran. Es tracta d’una situació que no s’havia observat fins ara al Pirineu. El seguiment va permetre registrar el comportament de tots dos grups familiars durant una de les etapes més sensibles del seu cicle vital. Les observacions, fetes per l’equip de naturalistes de Depana, en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran, constaten la presència de dues famílies d’ossos a la zona.Dues oses acompanyades de tres cadells cada una han sigut documentades aquesta primavera a la Vall d’Aran. Es tracta d’una situació que no s’havia observat fins ara al Pirineu. El seguiment ha permès registrar el comportament dels dos grups familiars durant una de les etapes més sensibles del seu cicle vital. Les observacions, realitzades per l’equip de naturalistes de l’entitat DEPANA, en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran, constaten la presència de dues famílies d’ossos a la zona.

"Ja se sabia que hi havia osses amb tres cadells, però no havíem pogut fer mai un seguiment de dues en una mateixa àrea", explica Marc Alonso, membre de Depana, en conversa amb aquest diari. Com cada primavera, l’entitat va portar a terme el seguiment d’una part de la població d’os bru a la Vall d’Aran, una de les àrees, juntament amb la comarca del Pallars Sobirà, amb més densitat d’exemplars de tota la serralada.

Durant el maig i el juny, l’equip va obtenir "imatges de gran valor" sobre la vida quotidiana de dues famílies d’úrsids. Les gravacions mostren aspectes rellevants de la seva biologia, com hàbits d’alimentació, interaccions entre cries i mares, reacció davant altres espècies i moments de la seva activitat diària. Una femella va ser monitorada durant 28 dies consecutius. A principis de juny, el grup va perdre el més petit dels tres cadells per causes no determinades.Durant els mesos de maig i juny, l’equip va obtenir "imatges de gran valor" sobre la vida quotidiana d’aquestes dues famílies de úrsids. Les gravacions mostren aspectes rellevants de la seva biologia, com els hàbits d’alimentació, les interaccions entre les cries i les seves mares, la reacció davant la presència d’altres espècies i diferents moments de la seva activitat diària. Una de les femelles va poder ser monitoritzada durant 28 dies consecutius. A principis de juny, el grup va perdre el més petit dels tres cadells per causes que no han pogut determinar-se.

"Tenir dos grups com aquest monitoritzats de manera simultània era inèdit", detalla Alonso. "De fet, el primer dia que vam albirar la segona família pensàvem que podia ser la mateixa", prossegueix. "De seguida vam veure que era diferent, però sempre et pot enganyar la llum o la llunyania", afegeix. No van poder confirmar al cent per cent que es tractava d’un altre grup fins que van veure tots dos grups alhora."Tenir dos grups com aquest monitoritzats de forma simultània era una cosa inèdita", detalla Alonso. "De fet, el primer dia que vam albirar la segona família, pensàvem que podia ser la mateixa", prossegueix. "De seguida vam veure que era diferent, però sempre et pot enganyar la llum o la llunyania", afegeix. No van poder confirmar al 100% que es tractava d’un altre grup fins que van veure els dos grups alhora.

La desaparició es podria deure a un procés de selecció natural, com una malaltia o un accident, tot i que tampoc es descarta un possible episodi d’infanticidi per part d’un mascle adult. La segona ossa amb tres cadells va ser localitzada cinc vegades i, fins al final del període de seguiment, el grup familiar es va mantenir complet. Durant la campanya primaveral es van monitorar 12 exemplars diferents d’os bru a la Vall d’Aran.La desaparició podria deure’s a un procés de selecció natural, com una malaltia o un accident, tot i que tampoc es descarta un possible episodi d’infanticidi per part d’un mascle adult. La segona ossa amb tres cadells va ser localitzada en cinc ocasions i, fins al final del període de seguiment, el grup familiar es va mantenir complet. En conjunt, durant la campanya primaveral es van monitorar 12 exemplars diferents d’os bru a la Vall d’Aran.

El treball forma part d’un programa més ampli de conservació, seguiment científic i sensibilització que busca afavorir la coexistència entre l’os bru i les activitats humanes que es desenvolupen al territori. Segons les últimes dades del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru, fets públics per la Generalitat de Catalunya el mes de març passat, durant el 2025 se’n van identificar 54 exemplars al Pirineu català i 108 en el conjunt de la serralada, la xifra més elevada registrada fins ara. Les dades confirmen la tendència positiva de recuperació de la població després de dècades de treball conjunt entre administracions, equips tècnics i entitats conservacionistes.El treball forma part d’un programa més ampli de conservació, seguiment científic i sensibilització que busca afavorir la coexistència entre l’os bru i les activitats humanes que es desenvolupen al territori. Segons les últimes dades del Grup de Seguiment Transfronterer de l’Os Bru, fets públics per la Generalitat de Catalunya el mes de març passat, durant el 2025 se’n van identificar 54 exemplars al Pirineu català i 108 en el conjunt de la serralada, la xifra més elevada registrada fins ara. Les dades confirmen la tendència positiva de recuperació de la població després de dècades de treball conjunt entre administracions, equips tècnics i entitats conservacionistes.

Població vulnerable

Malgrat aquesta evolució favorable, l’os bru continua catalogat com a espècie en perill d’extinció al Pirineu i és objecte de protecció prioritària d’acord amb la normativa europea. La població continua sent vulnerable i requereix un seguiment científic rigorós, remarquen des de Depana, així com la consolidació de mesures que facilitin la convivència amb la ramaderia i amb la resta de les activitats humanes.Malgrat aquesta evolució favorable, l’os bru continua catalogat com a espècie en perill d’extinció al Pirineu i és objecte de protecció prioritària d’acord amb la normativa europea. La població continua sent vulnerable i requereix un seguiment científic rigorós, remarquen des de DEPANA, així com la consolidació de mesures que facilitin la convivència amb la ramaderia i amb la resta de les activitats humanes.

"Durant aquests dies d’estiu, els ossos es refugien a les zones d’ombra i els seus hàbits passen a ser més crepusculars", diu Alonso. Més endavant, a finals d’agost, els animals tornen a incrementar l’activitat per alimentar-se de nabius. Així i tot, l’època de més activitat ja queda enrere. De moment, malgrat la quantitat d’ossos que viuen al Pirineu, els atacs a explotacions ramaderes es poden comptar amb els dits d’una mà. "Un dels motius que expliquen el baix nombre d’atacs són les bones pràctiques de la majoria de ramaders", aplaudeix Alonso. De tota manera, assegura que encara queda marge per compatibilitzar la presència de l’os amb tota l’activitat que s’acumula a la zona durant la primavera i l’estiu.

Subscriu-te per seguir llegint