«No podem ser una ciutat dormitori de Barcelona»: el risc que l’‘efecte Cardedeu’ mori d’èxit

Cada matí, centenars de persones pugen al tren a l’estació de Cardedeu amb destí Barcelona. La connexió ferroviària amb la capital catalana, la possibilitat d’accedir a habitatges més amplis i la recerca de més qualitat de vida han convertit aquest municipi del Vallès Oriental en un destí atractiu per a nombroses famílies. No obstant, el creixement també ha obert un debat entre part del veïnat: com evitar que Cardedeu acabi sent únicament un lloc al qual tornar per dormir.

«L’únic que demanem és que no utilitzin Cardedeu només per agafar el tren, pujar i baixar cada dia», resumeix Joaquim Cabot, veí vinculat des de fa anys al teixit associatiu local. Segons el seu parer, els que s’instal·len al municipi s’haurien d’implicar també en la seva vida cultural i social.

«Volem gent que s’integri, que participi en les activitats, en la biblioteca, en les entitats o en la festa major», explica. Cabot insisteix que la seva reflexió no pretén qüestionar l’arribada de nous veïns, sinó animar-los a formar part de la comunitat. «Si venen amb voluntat d’integrar-se, benvinguts. El que no volem és que Cardedeu es converteixi en una ciutat dormitori», afirma.

Una veïna de Cardedeu que prefereix mantenir l’anonimat comparteix aquesta preocupació. «Hi ha persones que viuen aquí des de fa anys, però amb prou feines participen en la vida del poble», afirma. Segons el seu parer, integrar-se no exigeix estar present en totes les activitats, però sí «conèixer l’entorn, comprar al comerç local i relacionar-se amb la comunitat».

El dinamisme cultural del municipi

La preocupació contrasta amb el dinamisme que caracteritza el municipi, que compta amb 19.091 habitants i que molts veïns identifiquen popularment com C10. Cardedeu disposa d’una intensa programació cultural, amb representacions teatrals, concerts i activitats promogudes tant per l’Ajuntament com per les entitats locals.

El Sergi, treballador del bar El Pla de la Calma, un dels espais que acullen nombroses iniciatives associatives, destaca precisament aquesta vitalitat. «A nivell cultural es fan moltes activitats, des de teatre fins a jazz», assenyala. Segons la seva opinió, Cardedeu conserva una vida social activa malgrat la seva estreta vinculació laboral i ferroviària amb Barcelona.

Les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) reflecteixen l’arribada sostinguda de nous residents. El 2024 es van instal·lar a Cardedeu 731 persones procedents d’altres municipis.D’aquestes, 340 van arribar des de localitats de la província de Barcelona, sense comptar les del Vallès. El 2023, el municipi va rebre 761 nous habitants: 379 procedien de la resta de la província de Barcelona i 340, de municipis vallesans. El 2022, la xifra de persones arribades des de la província de Barcelona va ser similar, amb 378 nous residents.

La connexió amb Barcelona ha sigut un dels factors que han afavorit l’arribada de nous residents, però no l’únic. És el cas d’Anna Fernández, de 39 anys, que va deixar el barri barceloní del Poble-sec després que diverses amigues s’haguessin instal·lat a Cardedeu.

Des de la seva arribada, s’ha implicat activament en la vida cultural del municipi: es va apuntar al Ball de Gitanes, ha assistit a concerts al Tarambana i participa en un grup de Telegram en el qual es comparteixen propostes i activitats, com les sessions del Cinema Esbarjo. La seva professió com a música també li ha permès col·laborar en iniciatives locals, entre les quals l’Auca de Sant Jordi i un pregó musical al costat d’una cantant i una coral que ella mateixa va impulsar. «M’he integrat i he conegut molta gent», resumeix.

Però el creixement demogràfic també té el seu revers. Judit Xufré, de 29 anys, va néixer i va créixer a Cardedeu, on va viure durant gairebé tres dècades. La dificultat per trobar un habitatge assequible, no obstant, la va portar a traslladar-se a Terrassa amb la seva parella.

«L’opció lògica era quedar-nos a viure a Cardedeu, perquè allà hi ha la meva família i la de la meva parella», explica. La marxa també ha modificat la seva relació amb el municipi. «He notat que ja no conec tanta gent com abans», reconeix. L’experiència de Xufré posa de manifest una de les paradoxes del creixement de Cardedeu: mentre el municipi atrau famílies procedents de Barcelona i d’altres localitats, alguns joves que han viscut allà tota la seva vida troben dificultats per quedar-se.