La por dels nens evacuats

En una cantonada del poliesportiu de la Federació Madrilenya de Judo, a Villaviciosa de Odón, mentre els adults miren el mòbil, pregunten per casa seva o fan comptes sobre quants dies més hauran de dormir fora, un grup de nens pinta, juga i mira de distreure’s. Hi ha retoladors, monitors, dibuixos, una mica de soroll dels tocs amb la pilota... El foc els va treure de casa, però en aquest punt d’acollida de la Comunitat de Madrid s’intenta que, almenys durant una estona, continuïn sent nens. "Ara mateix tenim allotjades 260 persones", explica Juan Pedro Izquierdo, regidor de Villaviciosa de Odón.En una cantonada del poliesportiu de la Federació Madrilenya de Judo, a Villaviciosa de Odón, mentre els adults miren el mòbil, pregunten per casa seva o fan comptes sobre quants dies més hauran de dormir fora, un grup de nens pinta, juga i mira de distreure’s. Hi ha retoladors, monitors, dibuixos, una mica de soroll a causa d’aquests tocs amb la pilota que fan natural aquest estat de ‘normalitat’ improvisada que només s’entén enmig d’una emergència. El foc els va treure de casa, però en aquest punt d’acollida de la Comunitat de Madrid s’intenta que, almenys durant una estona, continuïn sent nens. "Ara mateix tenim allotjades 260 persones", explica Juan Pedro Izquierdo, regidor de Villaviciosa de Odón a El Periódico de España.

La majoria procedeixen de Chapinería, Navas del Rey i Pelayos de la Presa, tot i que també hi ha veïns de Cadalso de los Vidrios, Aldea del Fresno i altres municipis afectats. Entre ells, hi ha uns 30 o 35 menors. "Els nens estan amb activitats infantils, de pintura, amb monitors, perquè estiguin entretinguts i pensant en una altra cosa", assenyala Izquierdo. Aquesta és una de les prioritats al poliesportiu: que l’incendi no ho ocupi tot.

Un d’aquests nens es diu Ayoub, té 13 anys i és de Navas del Rey. Estava adormit quan va arribar l’avís. Aprofitava el matí al llit, sense escola i sense imaginar que en minuts hauria de sortir corrents de casa. "Em vaig espantar. Vaig saltar del llit i no podia ni obrir els ulls", explica. La seva mare li va demanar que llegís el missatge d’alerta del mòbil. "Deia que ens havíem d’evacuar. Llavors ens vam preparar ràpid i vam marxar".La majoria procedeixen de Chapinería, Navas del Rey i Pelayos de la Presa, tot i que també han arribat veïns de Cadalso de los Vidrios, Aldea del Fresno i d’altres municipis afectats en menor nombre. Entre tots ells hi ha uns 30 o 35 menors. "Els nens estan amb activitats infantils, de pintura, amb monitors, perquè estiguin entretinguts i pensant en una altra cosa", assenyala Izquierdo. Perquè aquesta és, precisament, una de les prioritats al poliesportiu: que l’incendi no ho ocupi tot. "Em vaig espantar. Vaig saltar del llit". Un d’aquests nens es diu Ayoub, té 13 anys i és de Navas del Rey. Estava adormit quan va arribar l’avís. Com tants menors a l’estiu, esgotava el matí al llit, sense escola, sense horaris i sense imaginar que en uns minuts hauria de sortir corrents de casa. "Em vaig espantar. Vaig saltar del llit i no podia ni obrir els ulls", explica. La seva mare li va demanar que llegís el missatge d’alerta que els havia arribat al mòbil, però al principi ni tan sols podia enfocar-ho. "No podia llegir-lo fins que vaig veure que deia que ens havíem d’evacuar. Llavors ens vam preparar ràpid i vam marxar".

No van veure les flames de prop, però sí que van sentir l’olor del fum. "Vam intentar anar a un lloc on el volíem veure, però no podíem. Només vèiem el fum", recorda. Va arribar al punt d’acollida amb la seva família i allí es va retrobar amb amics del poble. La seva mare recorda que l’evacuació va arribar de cop. "La policia del poble va començar a parlar pel micròfon per dir que ens n’havíem d’anar perquè el foc s’estava acostant. Ens van donar com 20 minuts per sortir", relata. "Hem sortit amb el que dúiem posat. La documentació i ja està. El cotxe i sortir disparats". Una altra dona evacuada amb els seus fills de 15, 13 i 9 anys i el seu marit ho resumeix amb la mateixa barreja de por i rapidesa: "Van enviar un missatge d’alerta i vam sortir tots". Quan van haver de marxar, estaven encara adormits. "Els meus fills van sentir por. Molta", admet.

Un refugi

El poliesportiu s’ha transformat en un refugi amb llits, menjar, roba, zones de descans, espais per resar i sales de joc per als nens. Hi ha famílies senceres, persones grans, veïns sols. "Ahir a la nit van venir un parell de famílies que estaven dormint en un cotxe", afegeix Izquierdo. L’ambient, assegura l’alcalde, és serè. "La convivència és molt bona. Crec que fins i tot sorprenentment la gent està molt tranquil·la", assenyala. Tot i així, tots comparteixen dues preguntes: què ha passat amb casa seva i quants dies han de continuar allí. La segona, de moment, ningú la pot contestar.

"Estem planificant un dia més d’esmorzars, dinars i sopars". Menjar, roba i convivència cuidada. La logística se sosté gràcies a una xarxa que barreja Administració, voluntaris, veïns, restaurants i entitats socials. Durant els primers dies, diversos restaurants van col·laborar amb donacions.

Subscriu-te per seguir llegint