Els desallotjats del Putxet fitxen l’advocada del forat del Carmel i demanen tècnics independents

El retorn gradual als immobles desallotjats pel forat de vuit metres de diàmetre al costat de l’estació del Putxet de Barcelona, originat per les obres de l’L9 del metro, intranquil·litza els residents i comerços afectats. Tres setmanes després del gran ensurt, la meitat dels veïns ja formen part d’una plataforma creada expressament per presentar una reclamació conjunta a la Generalitat de Catalunya, promotora de les obres. I per defensar els seus interessos han fitxat ni més ni menys que l’advocada que va portar les reclamacions per l’enfonsament del Carmel fa dues dècades, Carmen Pérez-Pozo Toledano, CEO i fundadora de Grupo Pérez Pozo.

En total, el 7 de juliol es va ordenar el desallotjament de 93 habitatges del barri de la Bonanova en què habitaven unes 300 persones, un 40% de les quals ja hi ha pogut tornar. El Govern i l’Ajuntament de Barcelona han activat línies d’ajuda específiques i han avançat el cost del reallotjament en hotels als afectats que ho sol·licitessin. No obstant, els adscrits a la plataforma consideren que els avançaments per a les famílies i els préstecs per als comerciants són mesures puntuals i reclamen una solució global.

Pérez-Pozo va representar un terç dels veïns afectats pel forat de l’L5 al Carmel el 2005. Aquest accident va obligar a desallotjar 1.289 persones de 530 habitatges i es va saldar amb el pagament d’uns 100 milions d’euros en indemnitzacions: 42 milions en danys morals, 16 en factures d’hotels i lloguers de pisos pont, 6,3 per indemnitzar els comerciants i 32 per a obra civil i la rehabilitació d’edificis. Alguns dels afectats van tardar més de dos anys a tornar a casa seva, d’altres no ho van fer mai.

Amb aquest precedent de referència, els veïns del Putxet no centren ara les seves reivindicacions únicament en les possibles indemnitzacions, sinó també a recuperar la confiança i comptar amb garanties sobre l’estat dels seus habitatges. En aquest sentit, demanen que tècnics independents valorin les mesures preses i els criteris per decidir qui pot tornar i qui no, tasques que fins ara duen a terme professionals aportats per la mateixa Administració.

«El que estem buscant és la seguretat i la tranquil·litat de tornar», assegura a EL PERIÓDICO com a portaveu del col·lectiu. Ja representa gairebé el 50% dels veïns i a poc a poc n’arriben més. Remarca que els seus clients han perdut la confiançaen els tècnics oficials i que se sentirien més segurs amb el veredicte d’especialistes que no depenguin de la Generalitat i que tampoc estiguin vinculats amb l’obra.

Per a això, tenen previst negociar amb la Generalitat una resposta ràpida, social i per la via extrajudicial que permeti fixar quan, com i amb quines indemnitzacions tornen a casa seva i als seus comerços. «Estem fent un full de ruta perquè tothom estigui tranquil i sàpiga cap a on ens dirigim», explica Pérez-Pozo.

«Hi ha molta angoixa generalitzada»

Malgrat que una part dels afectats ha pogut tornar a casa seva i que l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa un pla específic d’ajuda i assessorament al comerç afectat, els afectats demanen més transparència i tranquil·litat perquè les reunions setmanals que els actualitzen la situació els resulten difícils de desxifrar. En aquest sentit, el bufet s’ofereix com a mitjancer i facilitador: «Parlar amb nosaltres serà bo per a tothom, perquè ells puguin treballar amb tranquil·litat, sense tanta pressió, i perquè els afectats estiguin més tranquils».

La plataforma reclama una taula de negociació per començar a parlar d’un acord marc sobre línies d’indemnitzacions, compensacions i seguretat per cobrir els danys materials, personals i econòmics. Després, en funció d’aquest acord, es cursarien les reclamacions individualitzades, perquè els danys i les circumstàncies són diferents en cada cas. La tramitació de totes aquestes reclamacions sí que es faria de manera coordinada perquè tinguin un mateix origen i interlocutor. «Estem en una situació incipient, però sí que és veritat que hi ha molta angoixa generalitzada», apunta Pérez-Pozo.

El 2005 al Carmel, el 2026 a la Bonanova

Pérez-Pozo, a diferència de la Generalitat, veu similituds entre el cas del Putxet i el del Carmel. «Allò va agafar per sorpresa tothom i es va generar moltíssima més alarma social perquè hi havia molts més afectats», explica. Ha destacat també que les administracions han actuat amb més rapidesa i han ofert abans assistència als afectats.

Amb tot, considera que els dos casos comparteixen el mateix sentiment de preocupació entre els veïns per la seguretat dels edificis i la mateixa cadena d’esdeveniments: «Apareix la tuneladora, no calculen bé, no planifiquen a nivell geotècnic, es troben amb un sòl que a Barcelona és ple d’argila i aigua, la tuneladora comet un error, cau un edifici… I a partir d’allà comencem a moure’ns tots».