Educació proposa un màxim de 15 alumnes per aula a l’FP i un màxim de vuit nadons per educadora a les llars d’infants

El Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports ha proposat baixar el nombre d’alumnes de l’FP de grau bàsic a un màxim de 15 per docent, davant els 20 actuals, i que aquest límit s’hagi assolit en el curs 2028-2029. A més situa en un màxim de quatre nadons per educadora per a les aules de menors d’un any, sis en les d’un a dos anys i vuit en les classes de dos a tres anys. El Ministeri ha presentat aquesta proposta, a la qual ha tingut accés EFE, durant la reunió que ha mantingut amb els sindicats públics docents entorn de la modificació del decret del 2010 que també baixarà les ràtios màximes de nadons a les escoles infantils de zero a tres anys així com el nombre d’alumnes a segon cicle d’Infantil i a Batxillerat. Les organitzacions sindicals demanen «més ambició» al Govern i critiquen que les seves propostes «arriben tard».

Els sindicats havien demanat una reducció de ràtios en la Formació Professional i el nou esborrany del decret, que manté que el nombre d’estudiants per a graus mitjà i superior i cursos d’especialització d’FP sigui d’un màxim de 25 alumnes en classes presencials, també regula per primera vegada un màxim en el grau bàsic, fonamentalment quan es requereix ús d’aules taller o laboratoris.

El decret de requisits mínims dels centres que imparteixin els ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil, Primària i Secundària, del 2010, no requereix passar per les Corts Generals, i també contempla un límit de 20 alumnes, davant els 25 actuals, en el cicle d’Infantil de 3 a 6 anys i de 30, davant els 35 actuals, a batxillerat.

Riscos climàtics a les aules

La norma també se centra en els riscos climàtics que presenten els centres educatius i inclou un article nou sobre atenció a la salut, protecció i benestar, que assenyala, que tots els centres, «en el marc de la seva autonomia organitzativa, hauran de disposar de procediments específics d’actuació per a la seva activació davant de fenòmens de temperatures extremes o riscos climàtics».

Entre altres mesures hauran d’incloure indicacions sobre la reorganització de temps o espais, la reducció o adequació de les activitats físiques o a l’exterior, i l’especial atenció a l’alumnat de menor edat o en situació de vulnerabilitat.

En relació amb la igualtat d’oportunitats en l’àmbit rural i per afavorir el manteniment i la continuïtat de les unitats escolars, el text incideix en el fet que les administracions educatives aplicaran criteris qualitatius relacionats amb els beneficis que aporten aquests centres a les comunitats dels esmentats territoris.

«Es consideraran els relatius a l’enriquiment i dinamització cultural de les poblacions, a la transmissió del coneixement i la conservació de les tradicions populars, a cura de l’entorn natural i la conservació del patrimoni lingüístic i immaterial propi, a la seva contribució a l’increment de la cohesió social i la diversitat generacional, i als positius efectes demogràfics i de permanència de la població en aquests territoris», assenyala el nou text.

Els sindicats demanen més ambició

Els sindicats han valorat aquestes propostes però apressen més ambició, i mentre CCOO creu que haurien de baixar-se encara més les ràtios a l’FP de grau mitjà i superior, fins a un límit de 20 alumnes per professor, i establir-se un màxim d’entre 10 i 15 estudiants en els centres rurals amb grups mixtos, CSIF alerta que aquest decret «arriba tard per a aquesta legislatura» i manté la seva mobilització per al 15 de setembre.

«Continuarem pressionant», assenyalen fonts sindicals a EFE que veuen marge de millora en pròximes reunions el setembre perquè inclogui una xarxa de 250 orientadors per alumne, una dotació de plantilla més gran per al coordinador de benestar i que l’alumnat amb necessitats educatives (ACNEE) compti doble.

Aquesta última mesura ja és contemplada en el projecte de llei sobre ràtios i jornada docent de Primària i Secundària que es tramita en el Congrés, però davant de la possibilitat que no sigui aprovat, els sindicats volen incloure-la en aquest altre decret que no necessita convalidació a les Corts.

Stes-Intersindical també demana millores en les ràtios de batxillerat i un pla per fixar la plantilla docent a l’escola rural, així com un índex de vulnerabilitat perquè tot l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (ANEAE) compti doble. Tots coincideixen en el fet que la climatització de les aules ha de ser d’obligat compliment per a les administracions i suggereixen un pla de cofinançament entre l’Estat i les autonomies.