"La nostra funció s’acabarà quan s’acabi l’emergència"

Estela Pérez té 50 anys i és veïna d’Alfondeguilla, una de les localitats més afectades pel foc a Castelló. Està a punt de fer una setmana que està evacuada a l’edifici polifuncional de Moncofa per l’incendi que està arrasant la serra d’Espadà. És conscient que el millor que poden fer els perjudicats és estar-se en un espai segur: "La veritat és que, des del primer dia, Moncofa ens ha acollit i no ens falta cap detall. Tots estem molt contents i emocionats. No hi ha paraules per descriure el tracte que estem rebent".

De la mateixa manera, destaca la tasca dels encarregats d’atendre els evacuats. "La coordinació del grup que està gestionant tot el que ens ofereixen és meravellosa. La nostra estada a Moncofa serà recordada per sempre i la portaré al cor. La seva solidaritat ha traspassat tots els murs imaginables", indica. Alhora, assegura que se sent tranquil·la perquè el seu habitatge no ha quedat afectat. "Casa meva no ha tingut cap desperfecte i això ha propiciat que no hàgim tingut cap contratemps. Seré a Moncofa fins que les autoritats indiquin que ja podem tornar", assenyala.

No obstant, reconeix que el moment més dur arribarà quan pugui tornar a Alfondeguilla. "Sens dubte, el drama serà quan tornem i vegem el panorama que ha deixat l’incendi. És una veritable llàstima, però haurem d’acostumar-nos a la imatge en negre de tot el que ha arrasat el foc", es plany. Encara que no hagi de patir per les seves propietats, veure l’entorn de la seva localitat calcinat serà un cop que només podrà curar-se quan torni el color verd.

Roberto Chordá forma part de Protecció Civil de Nules, a Castelló, que s’ha abocat a ajudar els veïns desallotjats. "Soc un de més", afirma. D’aquesta manera, amb el seu testimoni posa veu a la tasca que està exercint l’agrupació des del primer dia. Protecció Civil es va afegir al personal municipal i a la Creu Roja a l’hora de fer la recepció i filiació dels evacuats. Però aviat se’ls va derivar a gestionar un altre problema, "l’evacuació de persones amb poca mobilitat o sense mitjans per traslladar-se, perquè hi començava a haver molt fum i havien de sortir al més aviat possible".

Indica que "una vegada la Creu Roja i els serveis municipals van assumir l’assistència a l’alberg, ens vam dedicar a donar suport a la policia local en els controls d’accés". Chordá assenyala que "de vegades, la gent no és conscient del risc que hi ha", i per aquesta raó acaba sent indispensable recórrer les zones afectades per informar i advertir.

"Hem dedicat moltes hores a controls de camins rurals perquè hi havia persones que volien anar a veure els seus animals, a donar-los menjar, sense ser conscients que es posaven en perill". A més, també van anar a pedanies i cases aïllades a la muntanya, més disseminades, en l’entorn del Collao d’Artana, a Nules, per si no sabien que calia abandonar-les, i es van encarregar de localitzar veïns "que es resistien a anar-se’n de la Vilavella", cosa que va requerir grans dosis de diplomàcia i insistència. "La funció de Protecció Civil s’acabarà quan s’acabi l’emergència", a l’hora de posar data a aquest final, i indica que "el dia que tota la gent pugui tornar a casa nosaltres podrem relaxar-nos".

Subscriu-te per seguir llegint