"Els Mossos busquen persones amb competències socials"

El joveníssim Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona (ISMB) –aquest curs n’ha sortit la primera promoció– és un dels nous hubs amb els quals la capital catalana està liderant la transformació de l’FP. El director i la responsable de l’àrea d’innovació fan balanç dels èxits assolits, dels reptes pendents i de les novetats, entre les quals hi ha la incorporació del cicle formatiu de grau superior d’Integració Social, a proposta dels Mossos d’Esquadra.

Josep Moratal (J. M.): La nostra missió era recollir una vocació que era present i que fins ara atenia sobretot el sector privat: la de tota la gent que vol formar part dels cossos i forces de seguretat, tant si són autonòmics com si són locals o estatals. El nostre objectiu és que l’FP pública doni resposta a aquesta necessitat.

Vanessa Lloret (V. Ll.): Volem aconseguir que el sistema públic pugui competir i estigui a l’altura del que ofereix el privat.

¿Com ho estan fent?

J. M.: Tractem tres grans àmbits. El primer és tota la part de seguretat. Som l’únic centre públic de Catalunya que ofereix el grau superior de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil, i el segon de Catalunya que ofereix el grau mitjà d’Emergències i Protecció Civil. També som l’únic de Barcelona que ofereix el cicle formatiu de Prevenció de Riscos. Tenim tota una oferta formativa que parteix dels àmbits d’emergències i seguretat, a més d’una part sanitària i assistencial.

Entenc que és una mirada de la seguretat més global.

J. M.: Hem detectat una cosa que ens han confirmat tots els mossos amb qui hem parlat: ells no busquen un gym bro obsessionat amb el gimnàs; el que volen és gent que tingui competències d’integració social.

El curs que ve incorporaran un grau superior d’Integració Social. ¿Estarà orientat a les emergències?

J. M.: Sí. De la mateixa manera que l’Institut Hospital del Mar FP Sanitària ajustarà els estudis de Cures Auxiliars d’Infermeria (CAE) cap a la tercera edat, la formació de Tècnic d’Integració Social (TIS) s’orientarà cap a les emergències.

V. Ll.: Ens trobàvem que, d’una banda, tots els cossos de seguretat ens deien que buscaven agents que fossin mediadors, comunicadors i integradors, i de l’altra, teníem la necessitat d’oferir un itinerari formatiu per a les persones que estaven cursant estudis sanitaris. Els alumnes que cursen el grau mitjà de Cures Auxiliars d’Infermeria (CAE) no tenien una continuació tan clara, així que vam veure la possibilitat d’introduir el grau superior d’Integració Social, que també serveix per oferir diferents camins als alumnes que segueixen l’itinerari de seguretat. D’aquesta manera, doncs, una persona que estudia Emergències i Protecció Civil pot decidir continuar amb Coordinació d’Emergències i Protecció Civil o Integració Social.

¿La petició va arribar directament dels Mossos?

V. Ll.: Sí, però no s’ha de pensar que va ser una petició formal del cos com a institució. Va sorgir a partir de moltes converses. Com a centre, nosaltres ens reunim amb diferents sectors i els preguntem què necessiten. Vam preguntar a molts mossos què havien estudiat i molts ens van dir que coses vinculades als esports.

V. Ll: Però hi ha una altra part que és l’atenció a les persones. Un mosso no es limita únicament a fer proves físiques sinó que, quan entres al cos, passes si fa no fa dos anys treballant al carrer. I, al carrer, ¿què necessites?

Endavant.

V. Ll.: Necessites saber atendre les víctimes i gestionar tota la part social. Quan t’acostes a una persona que viu al carrer, ¿com actues? Algú t’ha de preparar per a tot això. I precisament això és el que mirem de configurar amb un cicle d’Integració Social orientat al fet que, si arriben a ser mossos, ja tinguin aquesta sensibilitat i aquests coneixements.

Ofereixen alhora un grau mitjà de Seguretat: aquesta mirada també podria ser útil.

J. M.: La creació d’aquest cicle respon a una petició de la patronal de la seguretat, perquè falten professionals de la seguretat privada. Però ha passat una mica com amb l’Aquarius, que es va crear com una beguda per a esportistes i la va acabar prenent la gent gran. El perfil d’alumnes que trobem és el de joves que volen ser policies i estudien Seguretat com una etapa intermèdia. El seu objectiu final no acostuma a ser treballar com a vigilants de seguretat. Al començament del curs passat pensàvem que ens trobaríem un perfil d’alumnes majors d’edat, però ens trobem molts menors, alumnes procedents de quart d’ESO, que encara no podien treballar en seguretat.

¿Com porten les places? El seu centre té molta demanda i molts joves es queden fora.

V. Ll.: Si ens fixem en el cicle de Seguretat, si haguéssim tingut dues línies, és molt probable que les hauríem omplert.

¿I en la resta d’estudis?

Per al grau superior de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil hem rebut 430 sol·licituds per a 20 places, i per al grau mitjà en Emergències i Protecció Civil, 230 per a 20 places, també. Hi ha tanta demanda que estem fent una petició informal al Consorci perquè ens permeti obrir una segona línia de Coordinació d’Emergències i Protecció Civil. La pressió és enorme. Perquè únicament hi ha un cicle públic d’aquesta mena a tot Catalunya, i l’oferim nosaltres. Ens arriben sol·licituds des de França, el País Basc i Mallorca.

¿La idea és obrir més línies?

Sí, i també aconseguir que el cicle pugui obrir-se en altres llocs del territori. La idea és poder repetir aquest model en altres punts del territori. Per exemple, hem creat una aula virtual en què hi ha tota aquesta part formativa. Tan bon punt hi arribes pots utilitzar un entorn virtual. Això és relativament fàcil de replicar en altres territoris. El que estem fent aquí no ens ho volem quedar només per a nosaltres. La idea és que, si el cicle s’obre en un altre lloc, ja hi hagi tota aquesta sèrie de recursos preparats.

Subscriu-te per seguir llegint