L’escala mecànica més viral

Transports Metropolitans de Barcelona va cantar victòria abans de temps i va presumir abans que arribés l’estiu que havia tallat de soca-rel la moda de convertir l’ascens per l’escala mecànica de Sagrada Família en un vídeo per pujar a les xarxes socials, per cert, amb gran divisió d’opinions en els comentaris. Aquell inesperat plató urbà torna a ser un lloc on, com actors o models més que com a turistes, desenes de visitants cada hora s’aturen al vestíbul, s’arreglen els cabells, es pinten els llavis de vegades i assagen la cara de sorpresa que posaran quan a dalt de tot de l’escala es girin amb falsa naturalitat i vegin la imponent presència de la basílica d’Antoni Gaudí.

Ni l’intermitent apagat d’aquestes escales ni els cartells que prohibeixen distreure’s amb la càmera del mòbil, i encara menys posar-lo temeràriament en un esglaó per obtenir un contrapicat, han impedit que torni amb força el que en llocs com Instagram es coneix com una tendència. És més que això. El departament d’Antropologia social de la Universitat de Barcelona farà malament si deixa passar aquesta ocasió d’estudiar l’ànima humana (que no s’oblidi que el destí és un temple expiatori) sense sortir de l’Eixample.

L’essència del problema, tot i que ja explicada diverses vegades, és simple. El guió clàssic de l’escena exigeix girar-se quan el viatge a l’escala arriba al final, perquè és llavors que la silueta del protagonista queda emmarcada per la Façana del Naixement. Mirar enrere a l’últim esglaó automàtic és, òbviament, desaconsellable. Una ensopegada en aquest punt pot anar de la comèdia a la tragèdia. La necessitat de recollir el telèfon de l’esglaó afegeix un plus de perillositat.

Guàrdies de seguretat

Macarena Leichtle, dentista xilena i titular d’un compte d’Instagram en què (atenció antropòlegs) no cap més ego, ho va fer a la perfecció. "Bonica, m’encanta la teva essència", comenta una seguidora. Abunden els cors i els aplaudiments. No hi falta qui utilitza el globus dels comentaris per estalviar-se una visita al terapeuta: "Et falta una visita al perruquer". I, per descomptat, allí està el barceloní fins al capdamunt, queixós que per culpa d’aquest trend (sembla que s’ha d’anomenar així la cosa) va caldre posar guàrdies de seguretat que es paguen amb els impostos: "Els que vivim aquí no volem que la ciutat sigui un parc d’atraccions".

No ens hem de fiar gaire de l’espontaneïtat d’aquests vídeos. Ana Lu, per exemple, rep felicitacions entusiastes per la seva interpretació, en el seu cas gravada per un acompanyant. És un consell per als veïns, i també per als que no ho són, dedicar uns minuts a observar el making off d’aquestes escenes. Queda aquí ressenyat que un noi, per l’accent potser nord-americà, ha gravat fins a set vegades aquesta situació i sempre amb la mateixa cara de: "¡Oh, sorpresa, la Sagrada Família!". Els càmeres tenen també el seu què. Potser es pot treure una equació sobre el grau d’enamorament d’algunes parelles per la paciència d’un dels dos a repetir una vegada i una altra l’escena que li requereix el seu acompanyant.

Ja no hi ha vigilant de seguretat que eviti aquest trend. Estan intactes els cartells que el prohibeixen. En realitat, si TMB desitgés amb més ganes el final d’aquesta pràctica, n’hi hauria prou d’arruïnar el pla a peu de carrer, amb alguna mena de marquesina. Tampoc, i això és estrany a Barcelona, cap veí fart de la turistificació del barri s’ha animat i ha convocat una protesta per espatllar la fotogènica alegria als turistes. En realitat, no són culpables de res que no faci tantíssima gent que tingui un compte en les xarxes socials, que han transformat els viatges igual o més que els vols barats.

L’estació de metro Sagrada Família té quatre boques de sortida al carrer, quatre escales metafòricament de l’inframon a aquest monument formalment celestial. Les dues de Sardenya, pel que sigui, no surten recomanades per a aquests trends. La més aconsellada a internet és la de la plaça de Gaudí, que és l’única amb escales mecàniques. La quarta, Marina amb Provença, té els seus defensors. És, es podria dir, l’analògica. Cap cartell de TMB prohibeix res de res allí, tot i que aturar-se enmig de les escales molt freqüentades per fer-se un selfie és igualment una idea imprudent.