Ceuta, líder de l’atur a Espanya

Ceuta ha tornat a situar-se al centre de l’agenda europea per una crisi migratòria sense precedents. En una ciutat que s’acosta als 83.000 habitants, l’episodi d’aquesta setmana ha desbordat de llarg els recursos d’acollida i ha tornat a mostrar que la frontera és, al mateix temps, el seu gran actiu geogràfic i la principal font de vulnerabilitat.Ceuta torna a situar-se al centre de l’agenda europea per una crisi migratòria sense precedents. Les primeres estimacions del Ministeri de l’Interior xifren entorn de 49.000 les persones que haurien entrat des del Marroc, principalment nedant o vorejant l’espigó del Tarajal. El balanç humà ja ha segat la vida de 34 persones en tot just quatre dies. En una ciutat que ronda els 83.000 habitants, l’episodi ha desbordat els recursos d’acollida i ha mostrat que la frontera és, alhora, el gran actiu geogràfic i la principal font de vulnerabilitat de Ceuta.

La ciutat ocupa una posició econòmica singular entre les dues vores del Mediterrani. El seu PIB per habitant es va situar en 23.070 euros l’any 2025, la segona xifra més baixa d’Espanya i un 41,5% inferior a la mitjana nacional, de 32.633 euros. Malgrat aquesta distància respecte al conjunt espanyol, la seva riquesa és clarament superior a la dels països del Magrib més pròxims: 3.972 euros al Marroc, 4.163 a Tunísia i 5.335 a Algèria, segons dades del Banc Mundial.La ciutat ocupa també una posició econòmica singular entre les dues vores del Mediterrani. El seu PIB per habitant es va situar en 23.070 euros el 2025, la segona xifra més baixa d’Espanya i un 41,5% inferior a la mitjana nacional, de 32.633 euros. Malgrat aquesta distància respecte al conjunt espanyol, la seva riquesa és clarament superior al dels països del Magrib més pròxims: 3.972 euros al Marroc, 4.163 euros a Tunísia i 5.335 euros a Algèria, segons les dades del Banc Mundial.

El contrast resumeix la paradoxa ceutina. La ciutat forma part d’una de les economies més desenvolupades d’Europa i té serveis públics, seguretat jurídica i infraestructures pròpies del marc espanyol, però la seva renda productiva es manté molt allunyada de la mitjana nacional. Alhora, la seva proximitat amb economies nord-africanes de menor PIB per habitant reforça el seu atractiu migratori i comercial, a més de la seva possible funció com a plataforma de connexió entre la Unió Europea i el Magrib.El contrast resumeix la paradoxa ceutina. La ciutat forma part d’una de les economies més desenvolupades d’Europa i disposa de serveis públics, seguretat jurídica i infraestructures pròpies del marc espanyol, però la seva renda productiva es manté molt allunyada de la mitjana nacional. Alhora, la seva proximitat amb economies nord-africanes de menor PIB per habitant reforça el seu atractiu migratori i comercial, a més de la seva possible funció com a plataforma de connexió entre la Unió Europea i el Magrib.

Més enllà de l’emergència, Ceuta intenta aprofitar la seva posició entre Europa i l’Àfrica. La seva localització, el seu port, la pertinença al marc jurídic europeu i el seu règim fiscal singular són avantatges evidents. No obstant, la seva estructura productiva continua molt concentrada. L’Informe del mercat de treball de Ceuta del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) defineix la ciutat com una economia de serveis: aquest sector reunia l’any 2024 el 90,23% dels ocupats, davant el 76,5% nacional. La indústria representava el 3,26% i la construcció, el 6,51%.Més enllà de l’emergència, Ceuta intenta aprofitar la seva posició entre Europa i l’Àfrica. La seva localització, el seu port, la pertinença al marc jurídic europeu i el seu règim fiscal singular constitueixen avantatges evidents. No obstant, la seva estructura productiva continua molt concentrada. L’Informe del mercat de treball de Ceuta del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) defineix la ciutat com una economia de serveis: aquest sector reunia el 2024 el 90,23% dels ocupats, davant el 76,5% nacional. La indústria amb prou feines representava el 3,26% i la construcció, el 6,51%.

El teixit empresarial també està fragmentat. El 71,29% dels centres de cotització tenia com a màxim cinc treballadors i el 93,37% no superava els 25. Són principalment microempreses, amb menys capacitat per invertir, internacionalitzar-se o resistir crisis prolongades. La taxa d’atur va arribar en el segon trimestre del 2026 al 22,41%, la més alta d’Espanya, davant el 9,87% de la mitjana nacional, malgrat que durant aquell període va augmentar el nombre d’ocupats i va descendir el d’aturats a la ciutat.El teixit empresarial també està fragmentat. El 71,29% dels centres de cotització tenia com a màxim cinc treballadors i el 93,37% no superava els 25. Són principalment microempreses, amb menor capacitat per invertir, internacionalitzar-se o resistir crisis prolongades. La taxa d’atur va arribar en el segon trimestre del 2026 al 22,41%, la més alta d’Espanya, davant el 9,87% de la mitjana nacional, malgrat que durant aquell període va augmentar el nombre d’ocupats i va descendir el d’aturats a la ciutat.

Avantatges fiscals

La gran transformació recent ha arribat de la mà del joc online i les apostes esportives. Les companyies amb més facturació pertanyen a aquest sector, atrets pels avantatges fiscals de la ciutat autònoma. El fenomen ha incorporat ocupació qualificada i ha situat Ceuta al mapa de l’economia digital. El SEPE assenyala que, en l’última dècada, les activitats de jocs d’atzar i apostes van registrar un increment del 451,9% en el nombre d’afiliats i del 200% en centres de cotització.

"El joc online ha demostrat una cosa molt important: que Ceuta pot competir", indica el delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano. Però també adverteix: "No podem construir el futur d’una ciutat sobre un sol sector". Segons el seu parer, la diversificació s’ha de dirigir cap a la logística, l’economia verda, el turisme de qualitat i els serveis avançats. La formació serà igualment decisiva: atraure empreses tindrà un efecte limitat si els joves ceutins no adquireixen la qualificació necessària per accedir als nous llocs de treball.El delegat del Govern a Ceuta, Miguel Ángel Pérez Triano, afirma que "el joc ‘online’ ha demostrat una cosa molt important: que Ceuta pot competir". Però introdueix també una advertència: "No podem construir el futur d’una ciutat sobre un sol sector". Segons el seu parer, la diversificació s’ha de dirigir cap a la logística, l’economia verda, el turisme de qualitat i els serveis avançats. La formació serà igualment decisiva: atraure empreses tindrà un efecte limitat si els joves ceutins no adquireixen la qualificació necessària per accedir als nous llocs de treball.

Importació i exportació

El comerç exterior ofereix una altra imatge de contrastos. Segons les dades de l’ICEX del 2025, les exportacions van augmentar un 59,66%, fins a arribar als 19,1 milions d’euros. Ceuta va ser la tercera província espanyola amb més creixement percentual de vendes a l’exterior, només per darrere de Melilla i Càceres. Els aparells i materials elèctrics, béns d’equipament, manufactures de consum i productes energètics van encapçalar les operacions.El comerç exterior ofereix una altra imatge de contrastos. Segons les dades de l’ICEX corresponents al 2025, les exportacions van augmentar un 59,66%, fins a arribar als 19,1 milions d’euros. Ceuta va ser la tercera província espanyola amb més creixement percentual de les seves vendes a l’exterior, únicament per darrere de Melilla i Càceres. Els aparells i materials elèctrics, els béns d’equipament, les manufactures de consum i els productes energètics van encapçalar les operacions.

L’altra cara és una dependència importadora que és molt elevada. Les compres a l’exterior van arribar als 446,4 milions d’euros, malgrat haver caigut un 26,7%, i van deixar un dèficit comercial de 427,3 milions. Els combustibles i lubricants van concentrar més del 70% de les importacions, senyal de la vulnerabilitat energètica del territori. En paral·lel, el 2025 es van crear 78 societats mercantils, un 25,8% més que l’any anterior, mentre que se’n van dissoldre 22. Les noves empreses van mobilitzar un total de 9,1 milions d’euros de capital.L’altra cara és una dependència importadora molt elevada. Les compres a l’exterior van arribar als 446,4 milions d’euros, malgrat caure un 26,7%, i van deixar un dèficit comercial de 427,3 milions. Els combustibles i lubricants van concentrar més del 70% de les importacions, un senyal de la vulnerabilitat energètica del territori. En paral·lel, durant el 2025 es van crear 78 societats mercantils, un 25,8% més que l’any anterior, mentre que se’n van dissoldre 22. Les noves empreses van mobilitzar 9,1 milions d’euros de capital.

El potencial de Ceuta no rau a competir per volum amb Algesires o Tànger Med. La seva oportunitat és a convertir-se en un node especialitzat de serveis europeus, tecnologia, logística marítima i comerç segur amb el nord de l’Àfrica. Per aconseguir-ho necessita connectivitat, subministrament energètic estable, seguretat jurídica i cooperació amb el Marroc. Pérez Triano considera que la col·laboració institucional i la certesa són "la pedra angular i el requisit clau per a qualsevol inversió a llarg termini".El potencial de Ceuta no rau a competir per volum amb Algesires o Tànger Med. La seva oportunitat és a convertir-se en un node especialitzat de serveis europeus, tecnologia, logística marítima i comerç segur amb el nord de l’Àfrica. Per aconseguir-ho necessita connectivitat, subministrament energètic estable, seguretat jurídica i cooperació amb el Marroc. Pérez Triano considera que la col·laboració institucional i la certesa constitueixen "la pedra angular i el requisit clau per a qualsevol inversió a llarg termini".

Convertir la ciutat en una porta econòmica d’Europa exigeix que els seus avantatges fiscals i geogràfics es tradueixin en empreses estables, formació, ocupació local i una base productiva més plural.