El desplegament militar torna al Marroc els immigrants

Almenys 62 persones han perdut la vida en l’última crisi migratòria a Ceuta. L’allau dels últims dies, i especialment de dijous, a les costes i a la frontera de la ciutat autònoma amb el Marroc sembla que arriba a terme. Segons dades governamentals, el 98% de les entre 50.000 i 60.000 que van entrar il·legalment a Espanya ja han travessat la frontera de tornada. Però als carrers de Ceuta –amb comerços i supermercats tancats– continuen deambulant centenars de joves. Que s’afegeixen als centres de menors i d’immigrants desbordats.

A última hora d’ahir, l’estampa ja no era la de dijous a la tarda o aquest divendres, quan es veia el "carrer ple de gent, però els que viuen a Ceuta tancats a casa seva", com relatava la María, una de les empleades d’una farmàcia que sí que estava oberta.

Al migdia, després de la visita del president del Govern a la ciutat i d’abordar amb el president autonòmic, Juan Jesús Vivas, un operatiu –del qual es queda al capdavant a Ceuta per desenvolupar-lo el ministre de l’Interior, Grande-Marlaska–, la situació va canviar. "El Govern utilitzarà tots els ressorts de l’Estat per garantir la seguretat dels ciutadans ceutins. Per descomptat, també la convivència", va afirmar Pedro Sánchez.

A la ciutat hi havia molta "sensació d’inseguretat". "Més val que no vagis caminant pel carrer", va recomanar una treballadora de l’heliport. Una "por" que també s’alimentava amb el tràfic continu de vídeos dels immigrants –que en aquesta ocasió no només eren joves homes, sinó que s’han vist famílies completes i moltes noies joves– fent maleses o ocupant enclavaments de la ciutat.

La Policia Nacional va prendre els carrers del centre i l’Exèrcit – que ja havia reforçat l’operatiu de la Guàrdia Civil a la frontera des de dijous– també es va endinsar als barris. Van anar dissolent grups i, amb formes més amables o més contundents, van anar instant els milers de persones que eren per la ciutat a tornar al Marroc. I allà va començar la riuada de rostres cansats, alguns fins i tot amb ferides, coixos i molta gana, que tornaven a travessar la frontera deixant enrere la ciutat espanyola.

Patrulles ciutadanes

Alhora, la presència policial anava contenint qualsevol temptativa de violència, perquè la "tensió està a punt d’esclatar" i la ciutat està "al límit", deien alguns habitants. Una patrulla militar va haver d’evitar un enfrontament entre veïns perquè un havia donat menjar a un dels immigrants que deambulaven per la ciutat.

En alguns enclavaments es formaven patrulles ciutadanes que es prenien la justícia pel seu compte. Al barri de Los Rosales o en el conegut El Príncipe – "ciutat sense llei", com va explicar un veí a EL PERIÓDICO– era fàcil veure persones amb porres, pals o qualsevol objecte per a defensa o atac. Fins i tot pistoles. Es negaven, deien, a tornar a passar una altra nit sense dormir.

Aquesta situació dista molt, diuen els ceutins, de la que es va viure el maig del 2021, quan van arribar a la ciutat autònoma unes 8.000 persones. En primer lloc, per la gran quantitat de persones. Es calcula que des de dijous en van arribar unes 60.000 a una ciutat que té una població de 80.000 habitants. Una "invasió" i una "violació de la integritat territorial d’Espanya", com va afirmar el president del Govern. Un to que el president de Ceuta va elevar qualificant-lo d’"un acte d’hostilitat a Espanya i a Europa" i d’una "inacceptable manipulació de la població amb finalitats polítiques".

Les màfies

Per això, a les culpes dels fets és on es troben les arestes. Entre els que culpen la política migratòria de l’Executiu de Sánchez i el seu "efecte crida" amb la regularització d’immigrants i l’estratègia conjunta d’Espanya i el Marroc que les culpables, com va dir el president, són les "màfies que trafiquen amb éssers humans" i que han fet una "lectura interessada" de la sentència del Tribunal Suprem que estableix que les anomenades devolucions en calent es produeixin després que una persona hagi saltat un element físic, com una tanca.

La divergència entre Vivas i el Govern central també està en la responsabilitat que té el Marroc amb el que ha passat. Sánchez va evitar qualsevol crítica al govern marroquí davant l’allau de persones que van sortir de la ciutat de Castillejos, mentre que el president del Ceuta no va amagar malestar per aquest abandó.

És més, Vivas va expressar que "el maig del 2021 ja vam comprovar com les autoritats marroquines eren capaces d’utilitzar els seus ciutadans per pressionar Espanya, per desestabilitzar Ceuta i generar inquietud en la nostra població. Ha tornat a passar ara, el juliol del 2026".

Subscriu-te per seguir llegint