"No puc tornar. Necessito treballar"

Fa uns dies, l’Abdel, un jove en la vintena, va abandonar casa seva, desesperat per sortir de la pobresa que l’ha acompanyat durant tota la seva vida. Va sortir de la ciutat d’Al Jadida, a prop de Casablanca, en direcció cap a Fnideq-Castillejos. Dijous, per primera vegada, va aconseguir trepitjar terra espanyol. Va poder travessar la frontera a peu. L’alegria li va durar poc: la Guàrdia Civil el va traslladar a Tànger a la tarda.

"No em quedaria allà", explica, així que va decidir tornar a la carretera. A les 18 hores de trajecte amb cotxe que va haver de fer per arribar des d’Al Jadida a la frontera, n’hi va sumar 16 caminant més des de Tànger fins a Ceuta. El recorregut li va valer la pena: va poder tornar a entrar en territori espanyol i ara prova de quedar-se. "He de lluitar, no puc tornar al Marroc, necessito treballar", lamenta.

L’Abdel insisteix a aguantar l’embat i mantenir-se en terra europeu. A Barcelona l’espera el seu germà Mohamed. Ho està passant molt malament aquestes últimes hores: l’Abdel va perdre el telèfon travessant a peu la frontera. El Mohamed espera a rebre una trucada amb un número desconegut i que a l’altre costat de la línia hi hagi el seu germà.

De fet, si algú coneix bé aquesta ruta és el Mohamed, que va decidir emprendre un viatge cap a la terra on "tot seria fàcil". Tot just sortir de l’autobús que el va acostar fins a Fnideq, el Mohamed i un amic es van llançar a l’aigua quan va caure la nit, equipats amb un vestit de neoprè per mirar de nedar els gairebé tres quilòmetres en línia recta que separen les platges de Fnideq i Ceuta.

Set hores a l’aigua

El seu amic es va desviar una mica i va acabar en mans de la Guàrdia Civil, que el va tornar a terra marroquí. Ell va poder seguir endavant. "Hi havia molta gent a l’aigua que demanava ajuda... Però jo anava sol, no podia fer res", lamenta el jove, que llavors tenia 18 anys. El trajecte nedant és traïdor. Els corrents sovint converteixen un bany de tres quilòmetres en un recorregut molt més llarg. Quan va fer terra a Ceuta, on l’esperava un amic, el Mohamed havia passat set hores a l’aigua i recorregut 14 quilòmetres.

El Mohamed va estar unes setmanes en un centre de menors a Ceuta. D’allà, va passar a malviure en un hort de Granollers i, gràcies a l’ajuda d’un dels educadors socials que el va atendre a Ceuta i es va posar en contacte amb la fundació Eveho, s’ha pogut instal·lar en un pis amb altres joves. Ara espera que s’admeti a tràmit la sol·licitud de regularització per poder tornar a treballar a l’empresa d’instal·lació de plaques fotovoltaiques on va fer les pràctiques d’un curs.

Saïd Haddad, president de la secció de Nador –la ciutat marroquina limítrofa amb Melilla– de l’Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), explica que la majoria de persones que han mirat de franquejar la frontera en alguna de les dues ciutats autònomes tenen històries semblants a les dels germans Abdel i Mohamed. Per Haddad, "fins que no s’abordin les causes estructurals, aquests episodis [d’assalts massius] es repetiran", conclou.