Les crisis del Marroc i Ayuso

El titular pot semblar estrany: barreja una tragèdia humana amb la polèmica per un àtic. Però va ser Isabel Díaz Ayuso qui va relacionar fets molt diferents quan va escriure a la xarxa social X: "Sánchez permet la invasió d’Espanya per Ceuta per mirar d’amagar tots els seus judicis. Fins i tot d’això és capaç". Ayuso va convertir els morts i milers de persones desesperades en munició contra el Govern mentre intentava desprendre’s d’una compra pública que continua sense explicar.

Rabat torna a utilitzar la frontera

Més de 60 persones han mort mirant d’arribar a Ceuta i unes 50.000 van travessar dijous des del Marroc, segons assenyala el Ministeri de l’Interior. Els immigrants no són culpables. La responsabilitat política està a l’altre costat d’una frontera que Rabat obre i tanca segons li interessa pressionar Espanya.

Ja va passar el maig del 2021, quan van entrar unes 10.000 persones, 1.500 de les quals eren menors. Els informes del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) van atribuir aquella crisi al "discurs agressiu" del Marroc sobre el Sàhara Occidental i van concloure que buscava que Madrid reconegués la seva sobirania.

A Rabat no li va sortir malament. Espanya va recompondre la relació bilateral i Sánchez va acabar donant suport el 2022 al pla d’autonomia marroquina per al Sàhara. Sánchez i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, eviten ara endurir el discurs contra el Marroc. La UE va deixar fa anys part del control de les seves fronteres en mans de tercers països i Espanya necessita Rabat. Però fonts diplomàtiques espanyoles i d’altres ambaixades europees donen per fet que una operació així no es produeix sense el beneplàcit, si més no, de les autoritats magribines. Aquestes fonts consultades no s’atreveixen a assegurar quin és el motiu de la pressió aquesta vegada: ¿el Govern de Rabat està enfadat pel viatge de Sánchez a Algèria?; ¿per la iniciativa del Congrés per mirar de concedir la nacionalitat espanyola als sahrauís nascuts sota l’Administració espanyola i als seus descendents?; ¿el Marroc té la intenció de posar en un compromís Sánchez perquè sigui criticat per la regularització d’immigrants?

Vendre l’àtic

La Comunitat de Madrid va comprar a l’abril un àtic de 485 metres quadrats (200 d’ells, terrassa), a Chamberí, un dels barris més cars de la capital. El va adquirir Planifica Madrid, l’empresa pública de patrimoni del Govern regional, que permet fer una operació com aquesta sense controls ni transparència. Després que El País publiqués la notícia dimecres, l’Executiu madrileny va dir primer que seria l’oficina provisional d’Ayuso durant unes obres de la Reial Casa de Correus desconegudes fins aleshores, i tot seguit va apuntar que la seva destinació no estava decidida. L’immoble, al ser àtic, no es pot utilitzar íntegrament com a oficina, segons la normativa madrilenya.

La presidenta ho va atribuir tot a una campanya de desprestigi. L’endemà, el seu Govern va anunciar que vendria l’àtic i quatre pisos més i dedicaria els diners als afectats pels incendis. El victimisme no substitueix la transparència i la venda tampoc respon a tres preguntes: ¿per què es va comprar un habitatge de luxe sense tenir-ne decidit l’ús?, ¿quant se’n va pagar? i ¿quins informes tècnics, jurídics i econòmics van avalar l’adquisició?

Autonomies ‘independents’

Els incendis van dominar dimarts el balanç del curs polític de Sánchez abans de l’agost. Va tornar a demanar un pacte d’Estat davant l’emergència climàtica –com després dels focs de l’any passat–, va reivindicar les bones dades de l’economia espanyola i va assegurar que la legislatura encara té recorregut.

L’acord de país es torna a encallar abans de començar. El PP el va rebutjar perquè el considera un "titular" i va presentar el seu propi pla. Sánchez va deixar clar que no prendrà la iniciativa de trucar a Feijóo: que li truqui ell quan vulgui parlar del tema, va respondre a la premsa. Tots dos reclamen unitat mentre s’esperen al costat del telèfon. La negativa del PP resulta difícil de deslligar de Vox, soci en diverses comunitats i partit que nega la responsabilitat humana en l’escalfament global, mentre el president del Govern desatén la seva responsabilitat de liderar el pacte que ell mateix proposa.

Aquesta incomunicació es produeix mentre la Moncloa considera que el PSOE encara pot continuar governant després de les pròximes eleccions generals malgrat les investigacions judicials i la falta de Pressupostos. Un ministre ho explica d’aquesta manera: "Hi ha quatre comunitats autònomes independitzades dels mitjans de comunicació de Madrid: Catalunya, Euskadi, Navarra i les Canàries". En aquestes comunitats, sosté, els votants progressistes no estan "contaminats per les tertúlies i les webs de notícies falses de Madrid subvencionades pel PP". Una teoria útil per fer comptes electorals, tot i que bastant menys per construir un projecte de país.