"Tot era ple de gent. Al final hem decidit tornar"
La ciutat fronterera marroquina de Fnideq, desbordada de joves que tornen després de voler passar a Ceuta, recupera la normalitat

Migrants que pugen a autobusos proporcionats per les autoritats marroquines a Fnideq (Marroc), ahir, per portar-los a les ciutats d’origen després de tornar de Ceuta. | JALAL MORCHIDI / EFE / JALAL MORCHIDI
Marc Ferrà
La carretera de quilòmetre i mig que separa la frontera amb la ciutat marroquina de Fnideq és una processó de joves. Milers d’ells, durant tot el dia d’ahir, van continuar tornant a casa, desfent el camí que van trenar fa 48 hores per mirar d’arribar a Ceuta. "El que hem viscut costa de creure; cadascú lluitava per la seva vida", explica un d’aquests joves. Tornen sense l’esperança que els va empènyer, estan exhaustos i tenen gana.
"No hem pogut menjar res, ni dormir: tot era ple de gent. Al final hem decidit tornar", relaten dos nois més que voregen la vintena. Només volen arribar a casa, tot i que tenen clar que tornaran a intentar-ho. "Per les nostres mares, per canviar el futur. En aquest país no hi ha res", diuen. D’altres, en canvi, asseguren que no repetiran l’experiència després del risc que han viscut.
Durant el camí de tornada, es troben amb vehicles incendiats. El terra és ple de pedres. Desenes d’operaris treballen sense pausa per tornar la normalitat a una zona marcada pels aldarulls de dijous a la nit. Als dos costats de l’asfalt, i a la platja que hi ha en paral·lel a la carretera, s’hi amunteguen centenars de sabates, xancletes, peces de roba i flotadors. Va ser l’últim que van deixar molts d’ells abans de tirar-se al mar.
Buscant fills i familiars
Molt a prop del pas fronterer, diverses persones surten entre les escletxes de la tanca per intentar reconèixer entre els que tornen fills i familiars dels quals no tenen notícies. De sobte, una de les dones comença a cridar després d’identificar la cara que esperava trobar, per avisar-lo que era allà. D’altres continuen esperant. "Busquem la nostra filla. Sabem que va arribar a Ceuta, però no tenim més informació", explica una família, el fill de la qual ja ha tornat. De moment, el nombre de persones que han perdut la vida puja a 67.
La ciutat fronterera de Fnideq ha quedat completament desbordada des de dijous. Ha sigut el punt d’arribada de desenes de milers de persones que, al no aconseguir entrar a Espanya i tornar a casa, van passar la nit en carrers, en parcs i a la platja, que en aquesta època sol ser plena d’estiuejants. La majoria dels comerços i restaurants van tancar, fins a fer gairebé impossible trobar menjar. Molts van abaixar la persiana per por de la situació, mentre que d’altres ho van fer perquè els propietaris i treballadors es van dirigir a Ceuta.
Cafès reoberts
Ahir, la imatge era una altra. Els cafès han obert de nou i centenars d’autobusos sortien carregats amb els que buscaven la manera de tornar a casa. La policia també ha intensificat el control de la zona fronterera i es van desplegar agents a les platges i muntanyes que van servir de camí per arribar a Ceuta.
Les autoritats marroquines han mantingut silenci durant tota la crisi. La xifra de cossos que s’han recuperat al costat marroquí la va difondre un mitjà local citant fonts del dipòsit de cadàvers de Tetuan, que també va informar d’almenys 70 detinguts pels aldarulls amb la policia de dijous a la nit.
"Estava de vacances molt a prop d’aquí i quan vaig veure a les xarxes que la frontera estava oberta vaig venir tan de pressa com vaig poder", explica un dels joves. Un relat en què coincideixen la majoria. Alguns van recórrer centenars de quilòmetres, sense pensar-ho dues vegades, i van fer tot el possible per buscar un mitjà de transport que els portés fins a Fnideq.
Vídeos arribant nedant
En els dies previs a la crisi migratòria també van circular pel Marroc vídeos de persones que havien arribat a Ceuta nedant. Entre ells va destacar la imatge de dues joves amb neoprè fent el símbol de la victòria després de completar la travessia, presentades com a esportistes de Larraix, un extrem que no s’ha pogut verificar. Més enllà de la influència de les xarxes socials, molts migren empesos per la falta de feina i d’oportunitats. Veuen en Espanya i Europa l’oportunitat de guanyar-se més bé la vida. Malgrat el creixement econòmic del Marroc, molts d’aquests migrants consideren que els beneficis no arriben a la població. Aquest descontentament va portar la tardor passada milers de joves a manifestar-se sota la bandera de la generació Z marroquina. Al Marroc, l’atur juvenil està al voltant del 40% entre els menors de 25 anys i arriba al 50% a les ciutats. A més, a més, un de cada quatre ni estudia ni treballa, és a dir, més d’1,5 milions de joves.
- Platja d'Aro dona temps a l'Estat per desafectar les 850 propietats del passeig a un preu simbòlic
- La tempesta deixa sense llum prop d'una hora Santa Coloma de Farners i provoca calamarsades a diferents punts de la província
- Detenen per homicidi imprudent el patró de la llanxa investigada per la mort d'un motorista d'aigua a Roses
- Una afectada pel cas de l’agència investigada per a possible estafa a l’Escala: «Demà marxàvem de safari i ens hem de quedar a casa»
- Uns encaputxats lliguen una dona de 70 anys i li roben 50.000 euros a Castell d’Aro
- Detingut per masturbar-se davant dels nens d'un casal d'estiu en una plaça del barri de Sant Narcís Girona
- L'agència de viatges investigada a l’Escala no constava declarada a Consum
- Girona desallotja l'antiga fàbrica Simon on hi havia 25 persones sense llar