Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Tres habitatges desallotjats aviven el temor de l’aluminosi al Besòs

Dues evacuacions ordenades a mitjans de juliol pels Bombers inquieten els veïns en un bloc del barri, on una família no ha pogut tornar des que va haver de marxar el 2024 per risc que el sostre de casa s’enfonsés.

L’Ahmed, amb la seva dona i el seu fill gran, al pis que han hagut d’abandonar al Besòs i el Maresme. | MANU MITRU

L’Ahmed, amb la seva dona i el seu fill gran, al pis que han hagut d’abandonar al Besòs i el Maresme. | MANU MITRU

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Jordi Ribalaygue

Barcelona

L’Ahmed i vuit membres de la seva família compartien uns baixos de 42 metres quadrats en un bloc afectat per aluminosi al carrer de Catània del barri del Besòs i el Maresme, a Barcelona, fins que van ser evacuats el 12 de juliol. Van haver de marxar d’urgència, després que els Bombers descobrissin danys en les bigues del sostre i col·loquessin tres puntals al menjador, dos a la cuina i quatre al bany perquè el forjat de l’estret habitatge no cedís.

"Van donar 20 minuts a la meva família perquè sortís amb el necessari", comparteix l’Ahmed, que paga 480 euros de lloguer. Afirma que va passar algunes nits al carrer amb el seu fill gran en les últimes setmanes, fins que els serveis socials els van concedir plaça a la pensió del Poble-sec on s’alberguen la dona de l’Ahmed, tres menors i una àvia en cadira de rodes.

No són els únics veïns que han hagut de deixar el pis, atapeït de puntals per evitar enfonsaments. El risc constatat pels Bombers de Barcelona ha buidat tres llars al mateix edifici del Besòs. Una família de tres components es va veure obligada a abandonar el domicili de la seva propietat el novembre del 2024, sense que encara hi hagi pogut tornar.

Entorn empobrit

Ara se sumen dos desallotjaments més a l’immoble, que té el soterrani apuntalat. Al llarg dels últims anys, s’ha reforçat el sostre d’altres habitatges de dues comunitats afectades al bloc. Corresponen als números 6 i 10 del carrer de Catània, en un dels entorns més pobres de la capital.

Les dues escales estan classificades amb nivell de prioritat ú d’intervenció per deficiències greus en l’estructura. Així figura als informes del pla de regeneració urbana del Besòs i el Maresme, projectat des del 2020 amb el compromís d’injectar fons públics per aturar l’aluminosi i altres patologies estructurals esteses al barri, on l’inestable ciment aluminós és present en una trentena d’escales i en una cinquantena es mantenen instal·lades mesures de protecció davant despreniments. L’ajuntament ha inclòs la finca de Catània al costat de sis més en una àrea de conservació i rehabilitació, aprovada el juny passat. No es coneixen per ara dates per emprendre els arranjaments que reverteixin el mal estat del bloc.

El Juanjo vivia sol a la primera planta del número 10, just a sobre de l’Ahmed. Unes goteres el van portar a trucar als bombers el 12 de juliol. "Fa molt temps que cau aigua –explica–. Van arrencar part del sostre per tocar les bigues i van veure que estaven molt humides". El Juanjo és amo del pis i va haver d’anar-se’n davant l’amenaça de les "humitats significatives i l’afectació estructural" que els bombers van comprovar en tres habitatges de l’escala, presumptament a causa d’una baixant avariat, segons l’informe d’actuació del cos.

Els bombers van posar 12 puntals repartits entre el menjador, la cuina i el lavabo del domicili del Juanjo davant els "danys observats en elements de suport", figura en el dictamen. El document afegeix que "l’habitabilitat dels habitatges apuntalats ha quedat greument alterada". "Esperava que posessin puntals, no que hagués de marxar", confessa l’afectat, que s’ha mudat al domicili de la seva filla.

Els bombers també van examinar el pis de la segona planta on resideix la Paquita, que depassa els 90 anys. Hi van detectar menys danys, si bé no es va requerir consolidar l’habitatge ni traslladar l’anciana, que viu sola. "No em fa por, però sí respecte, i les meves netes volen que me’n vagi amb elles", explica.

Records destrossats

Les marques de floridura acribillen les parets de la Paquita, que es dol a l’evocar les vegades en què la humitat ha traspuat, tombant els armaris i destrossant vaixelles: "Eren records de la meva vida. Poso cubells perquè goteja, cau aigua a la cuina, al bany i a l’habitació petita, hi ha dies que sembla que em plogui a sobre. Això era una casa i ara sembla el Somorrostro. Visc com puc".

Ni l’Ahmed ni el Juano saben quan podran tornar a casa, on la humitat fa malbé les parets i fa saltar la pintura. El precedent no és encoratjador: La Juana i el seu marit es guareixen en una pensió des que els bombers els van evacuar dels baixos del número 6 fa gairebé dos anys.

"No s’ha fet cap reforma i no tenim data per tornar", lamenta la Juana. "Pensàvem que tornaríem en tres o quatre mesos –reconeix la Juana–. La casa està en ruïnes: quan hi anem, hi traiem el cap i no hi entrem gaire, s’està danyant més i les esquerdes al sostre es veuen més".

Nombroses reclamacions

Els veïns de la finca urgeixen solucions davant el perill que senten avivat després de les recents sortides forçades. "Vivim amb por", admet Manuel, que conviu amb la seva família en uns baixos pels quals paguen 500 euros d’hipoteca al mes. "Sota el terra de casa, hi ha puntals des de fa 25 anys, però no fan res ni els revisen. Si li passés alguna cosa a la meva filla o la meva neta, ¿m’he de quedar de braços plegats? ¿S’esperen que morin persones?", planteja.

L’ajuntament assegura que, arran d’una inspecció el 2022 i el desallotjament del 2024, una empresa fa revisions de les mesures cada sis mesos o un any. Afegeix també que el bloc no ha subscrit un conveni amb el consistori perquè sigui remodelat. "Així s’incentiva que cada comunitat rehabiliti el seu edifici, ja que el deure de conservació és una obligació dels veïns", al·lega.

Els habitants repliquen que han presentat nombroses reclamacions. "Cada dos o tres mesos, hem presentat a l’ajuntament requeriments per sol·licitar ajuda per a la rehabilitació del nostre edifici, a causa de les condicions nefastes en què aquest es troba", comenta la Pilar.

Les reparacions requereixen ajudes públiques per poder esquivar la incapacitat econòmica de comunitats i residents. La Generalitat i l’ajuntament han promès invertir-hi 415 milions d’euros durant la pròxima dècada. Es creu que 4.000 pisos necessiten rehabilitació i, durant gairebé sis anys, se n’han adequat 24 i 192 es troben en obres.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents