Espanya, a la cua d'Europa en polítiques per a la salut mental

Espanya se situa entre els estats europeus amb més mals resultats en professionals disponibles, atenció comunitària i despesa en salut mental, tot i que obté una més bona valoració pel que fa a recursos hospitalaris. Així ho acredita un estudi elaborat per diversos centres universitaris i hospitals espanyols.

L’anàlisi, publicada a la revista The European Journal of Psychiatry analitza una trentena d’indicadors sobre la capacitat dels sistemes sanitaris i socials per atendre les necessitats de salut mental. Espanya obté 3,4 punts sobre 10 en l’àmbit sanitari i se situa en la part baixa de la classificació, lluny dels països més ben situats, com ara Suècia, Dinamarca o Finlàndia.

Resposta sanitària

L’estudi distingeix entre la resposta del sistema sanitari i la d’altres àmbits que també influeixen en la salut mental. Espanya ocupa aproximadament el lloc 17 o 18 dels 28 països amb un sistema sanitari que s’ha analitzat. En polítiques laborals, les escoles i la resposta social, Espanya cau fins al lloc 25, només davant d’Eslovàquia, Grècia i Xipre. Dins del mateix sistema sanitari també hi ha un fort desequilibri: els recursos comunitaris obtenen 1,3 punts, davant els 8,1 dels llits psiquiàtrics i els 9,8 dels llits de psiquiatria infantil.

Una de les mancances principals és la falta de professionals. Espanya apareix entre els últims països quant a la disponibilitat de personal especialitzat i presenta una situació especialment deficient en psiquiatria infantil i infermeria de salut mental. Els autors també assenyalen l’escassetat de psicòlegs i reclamen reforçar l’atenció primària perquè pugui detectar i atendre amb més antelació els problemes menys greus, sense haver de derivar-los tots als serveis especialitzats.

La dada reforça un diagnòstic que els professionals han repetit durant els últims mesos. La nova degana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Dolors Liria, defensava que caldria duplicar l’oferta de professionals per acostar-la a les necessitats reals de la població.

En l’apartat d’instal·lacions, Espanya ocupa el lloc 15 dels 28 països analitzats. La puntuació reflecteix una diferència molt clara entre l’escassetat de recursos comunitaris i hospitalaris (com els llits). Per als investigadors, aquest desequilibri mostra el predomini d’un model centrat en l’hospital davant una atenció comunitària menys desenvolupada.

Això es tradueix en dificultats per donar continuïtat a l’atenció i en una coordinació incompleta entre els centres de salut mental, l’atenció primària i els serveis socials. L’estudi també adverteix que les dades disponibles no permeten conèixer prou aspectes, com ara les llistes d’espera. A Catalunya, segons una informació recent de Sanament, no hi ha dades unificades sobre els temps d’espera a les urgències psiquiàtriques, els ingressos involuntaris o l’ús de contencions.

Coordinar-se més

Espanya destina prop del 5% de la seva despesa sanitària a la salut mental, una quantitat lleugerament inferior a la mitjana dels països analitzats i molt per sota de la de França, Alemanya o Suècia. Els autors recorden que augmentar la inversió no solament permetria contractar més professionals, sinó també reforçar la prevenció, millorar la coordinació i reduir els costos sanitaris i socials a mitjà termini.

Les conclusions coincideixen amb el model defensat per la comissionada de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, Belén González, en una entrevista amb EL PERIÓDICO. González advertia que la resposta no pot recaure només en els psiquiatres i els psicòlegs ni limitar-se al tractament farmacològic: també ha d’implicar l’atenció primària, els serveis socials, les escoles i les polítiques laborals.

Entre les mesures proposades, l’estudi assenyala la necessitat d’augmentar la inversió, reforçar l’atenció primària i comunitària, i establir una coordinació més estreta amb els serveis socials. L’estudi conclou, a més, que Espanya ha de millorar la retenció de professionals, integrar de manera més eficaç l’atenció primària, l’atenció especialitzada i els serveis socials, així com augmentar els recursos destinats a la prevenció.