Els futurs centres comercials tindran menys aparcaments

Barcelona posarà límits a la creació de places d’aparcament als centres comercials, oficines i equipaments. Es tracta d’un gir complet de la normativa urbanística, que tradicionalment ha obligat els promotors a crear un mínim de places per assegurar l’accessibilitat amb cotxe als nous espais. L’objectiu és deixar de posar al centre el vehicle privat i afavorir el transport públic, l’ús de la bicicleta i els desplaçaments a peu.

Per aconseguir-ho, cal evitar el que es coneix com a mobilitat induïda, és a dir, els desplaçaments generats per l’existència d’una àmplia disponibilitat de places. L’AMB, que ha aprovat inicialment la modificació de les normes urbanístiques del Pla General Metropolità (PGM) que regulen el sistema viari i l’estacionament, emmarca aquesta limitació a l’espai urbà comprès entre la Ronda de Dalt i la Ronda Litoral, a l’entendre que compta amb una oferta adequada de transport públic.

La nova norma indica que no es podrà superar una plaça de cotxe per cada 50 m2 construïts en oficines, centres comercials, indústries, magatzems i equipaments sanitaris, culturals, religiosos o esportius. Fins ara, el PGM no estipulava cap màxim i únicament regia l’obligació d’un mínim d’una plaça d’aparcament per cada 80 m2 quan la superfície comercial, sumades totes les plantes comercials de l’edifici, fos superior a 400 m2. Traduït en un exemple real: si avui es construís una àrea comercial similar al centre comercial de les Glòries, que té unes 3.000 places d’aparcament, el nou límit d’una plaça per cada 50 m2 reduiria potencialment l’oferta d’aparcament a més de la meitat de l’actual.

Com passa en l’àmbit de l’habitatge, les superfícies comercials de l’àmbit de fora de les rondes, on hi ha més falta de transport públic, tindran una regulació més laxa. En els casos en què el transport públic sigui "accessible", la ràtio d’aparcaments serà d’un mínim d’una plaça per cada 200 m2 en establiments amb més de 1.300 m2 de superfície de venda comercial. A la resta de municipis més perifèrics, el mínim serà encara més exigent: una plaça per cada 100 m2 en establiments amb més de 1.300 m2 de superfície de venda.

Segons un estudi de mobilitat que sustenta el canvi normatiu elaborat per Barcelona Regional, encara gairebé el 70% dels viatges amb cotxe a Barcelona acaben en una plaça gratuïta (ja sigui al carrer o en un pàrquing reservat al destí), cosa que demostra com "l’oferta actual subvenciona i indueix" l’ús del cotxe.

Descartar el cotxe

La simple existència d’una plaça lliure al destí és un dels factors que més incentiva l’ús del cotxe: l’informe assenyala que si una persona sap que té una plaça reservada o gratuïta a la feina, la probabilitat que triï el cotxe es quadruplica. Mentre que l’aparcament a casa influeix en la tinença del cotxe, l’aparcament al destí, sigui a la feina o per compres, és el factor clau que determina si aquest cotxe es mou o es queda aparcat. Les dades locals de l’Enquesta de Mobilitat en Dia Laborable confirmen aquesta teoria: per als treballadors ocupats, la dificultat d’aparcar al destí és el motiu principal (31% de les respostes) a l’hora de triar el transport públic en lloc del cotxe. L’ús del cotxe per anar a treballar és significativament més baix en districtes com Ciutat Vella o Gràcia a causa de la falta d’oferta d’aparcament. L’objectiu final és que, al limitar també la infraestructura per al cotxe a la resta de zones ben servides per metro o bus, aquesta mobilitat "induïda" per la facilitat d’aparcar es traslladi cap a modes sostenibles.

Subscriu-te per seguir llegint