Les llanxes d'aficionats tensionen els rescats marítims a la Costa Brava

Les elevades temperatures registrades al juny i al juliol han incrementat la presència de banyistes, embarcacions i submarinistes a les platges que s’estenen pels 700 quilòmetres de la costa catalana. Gerardo Gantes, cap de Salvament Marítim a Catalunya, posa el focus en els problemes que, en concret, provoquen les llanxes pilotades per persones amb poca experiència. Dels 400 incidents relacionats amb embarcacions que han demanat ajuda a Salvament, la majoria corresponen a casos d’aficionats que s’havien fet a la mar sense la preparació necessària.

"No som la grua del mar", lamenta el cap Gantes en declaracions a EL PERIÓDICO que fa des de la torre de Capitania Marítima de Barcelona. "Atenem aquests serveis si no n’hi ha d’altres de més urgents. Però, si n’hi ha, de vegades s’han d’esperar hores o trucar a un conegut perquè els remolqui", assegura.

Els aficionats del mar són persones que disposen de la titulació més bàsica, que no tenen coneixements de navegació, que no mantenen adequadament l’embarcació i que, sovint, es queden sense bateria perquè l’han feta servir per mantenir fredes les cerveses mentre fondejaven.

Avisos pel mòbil

"Ni tan sols ens truquen a través de la ràdio (canal 16). Potser ni saben com es fa servir. Aquests avisos entren a través del 112 perquè agafen directament el telèfon mòbil i avisen Emergències", aclareix Gantes. "Analitzem cada cas: si hi ha menors a bord, o gent gran, o persones vulnerables, hi acudim de seguida. Però si són adults que poden esperar, primer s’atenen els incidents més greus", remarca. Salvament Marítim és l’òrgan encarregat de gestionar tots els cossos d’emergència que actuen al mar en accidents, recerques, rescats, ofegaments o vessaments tòxics. Els aficionats no són pas una prioritat, tot i que siguin majoria.

Enrique Ballesteros, cap del Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, coincideix amb Gantes en el fet que últimament han augmentat els problemes protagonitzats per embarcacions recreatives amb aficionats a bord. Però també avisa que, sota l’aigua, el rumb dels esdeveniments tampoc és bo.

Aquests especialistes en rescats submarins detecten que l’auge del busseig recreatiu ha portat les empreses de lloguer i de formació a rebaixar preus i alleugerir el contingut de la preparació. "Els cursos són massa curts perquè hi ha una guerra entre marques per abaratir-los i això no va a favor de la seguretat. La formació ha de ser l’adequada", remarca Ballesteros. Al llarg del 2026, només a la costa de Girona ja han mort quatre submarinistes. "El busseig recreatiu és segur si es fa bé i hi ha diversos requisits que de vegades els cursos passen força per alt", prossegueix. El més important és ensenyar a bussejar amb un company de referència amb qui s’ha d’entrenar la coordinació i a qui no es pot perdre de vista en cap moment.

Bussejar al costat d’un altre submarinista és fonamental perquè, si sorgeix cap problema al fons, s’ha de poder resoldre sense sortir precipitadament a la superfície. El company ha de compartir l’aire del seu equip i tots dos podran pujar en condicions de seguretat. Sense la descompressió adequada, les lesions poden ser fatals. Per a Ballesteros, aquest treball per parelles, o altres instruccions importants, ja no es cuiden en moltes immersions.

Immersions amb corda

En els casos de submarinistes més veterans, les conductes de risc acostumen a donar-se perquè els bussejadors es confien. Els quatre submarinistes que han mort a la costa de Girona, per exemple, eren homes amb experiència.

Ballesteros demana a aquests bussejadors més experts que es plantegin objectius raonables en les immersions. Quan un és a diversos metres per sota de la superfície, ficar-se dins de derelictes o coves marines –les Illes Medes presenten una gran varietat de cavitats que les han convertides en un punt d’interès per a submarinistes de tot el món– pot ser perillós. "Si s’aixeca el llim del fons, podem perdre visibilitat i no trobar la sortida", explica. Per evitar aquests ensurts, els submarinistes, tinguin l’experiència que tinguin, han de fer servir una corda que indiqui el camí de retorn.