Les unitats de cremats recuperen pacients amb el 85% del cos danyat

Espanya té 11 unitats de cremats, sis de les quals acreditades com a Centres, Serveis i Unitats de Referència (CSUR) per a pacients crítics. Des de dos dels hospitals que acullen aquest tipus d’unitats, el Virgen del Rocío (Sevilla) i La Fe (València), els doctors Horacio García-Delgado Rosado, coordinador de la unitat funcional de Politrauma i Grans Cremats de l’uci, i la doctora Lola Pérez del Caz, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats, respectivament, expliquen a EL PERIÓDICO com es tracta pacients molt complexos, la supervivència dels quals ha millorat notablement. "Se’n surten pacients molt joves, amb cremades del 75%, 80%, fins al 85% de superfície corporal. Quan jo vaig fer la residència, era un miracle que sobrevisquessin", assenyala l’especialista de La Fe.

Els intensivistes i els cirurgians plàstics formen part d’un equip sincronitzat en què remen plegats infermeres, nutricionistes, anestesiòlegs, psicòlegs, auxiliars, internistes, fisioterapeutes, hematòlegs, rehabilitadors... "En conjunt formen un equip multidisciplinari que tracta el pacient des del moment en què arriba i ingressa a la unitat fins molt temps després de l’alta", descriu la doctora Pérez del Caz, que també és presidenta electa de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica.

Primera consideració: la causa d’aquests ingressos. "Veiem accidents laborals i també un augment d’accidents domèstics i un increment del perfil de pacients amb problemes psiquiàtrics, cosa que ens fa plantejar que probablement aquests trastorns de base poden afavorir una incidència més important de cremades, inclosos, desgraciadament, els intents d’autòlisi", assenyala la doctora Pérez del Caz. En accidents domèstics, apunta García-Delgado, a vegades el perill no resideix tant en la cremada com en la inhalació del fum o la intoxicació.

Setmanes a l’uci

Un gran cremat és un pacient amb més d’un 20% de la superfície corporal lesionada. "Han viscut experiències molt traumàtiques. Necessitaran moltes cirurgies i estaran setmanes o mesos a l’uci. Els que sobreviuen es veuen abocats molts cops a defectes estètics i funcionals importants", resumeix García-Delgado sobre els que ingressen a la seva unitat, una trentena de persones l’any. Els pacients poden ingressar en unitats de grans cremats ubicades en àrees específiques de l’hospital o a les ucis destinades a pacients politraumatitzats.

"Una persona que pateix un accident de trànsit o una caiguda des d’una bastida presenta un traumatisme contús. Si es tracta d’una agressió amb arma blanca o de foc, el traumatisme és penetrant; en el cas d’un gran cremat, parlem d’un traumatisme tèrmic", explica el coordinador de la línia de grans cremats del Grup de Neurointensivisme i Trauma de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva, Crítica i Unitats Coronàries (Semicyuc).

L’atenció a aquest pacient es fa amb els equips d’atenció extrahospitalària, els primers a acudir al sinistre, que apliquen les mesures de suport vital més immediates. Un cop a l’hospital, es revaloren les prioritats: les vies respiratòries, l’oxigenació, la ventilació, l’estat cardiocirculatori i, a més, es fa una primera valoració de les cremades. Quan són extenses i profundes i, sobretot, quan afecten les extremitats, la pell perd la seva elasticitat. "Si no es fan cirurgies d’urgència, aquestes extremitats, per l’edema que es produeix, corren el risc de perdre’s", descriu l’intensivista.

García-Delgado es refereix a malalts que requereixen una altíssima especialització. A les ucis, l’objectiu és, en les primeres 24-48 hores, salvar-los la vida i, per descomptat, les extremitats. Passades aquestes hores crítiques, amb el malalt estabilitzat, els intensivistes continuen batallant. "Pel trauma tèrmic i, a vegades, per la inhalació de fum i les intoxicacions, entren en una fase de resposta inflamatòria molt important. Comporta riscos a tots els nivells", descriu.

A les ucis s’han desenvolupat protocols per fer la millor reanimació possible. Són molt importants aspectes com la nutrició i la rehabilitació precoç. Des de l’ingrés, es prioritza la recuperació motora amb mesures posturals i teràpies passives que engloben tant mobilitat com elasticitat de la pell. A més, s’hi afegeix fisioteràpia respiratòria per recuperar una capacitat pulmonar adequada. "D’altra banda, també cal anar prioritzant, en la mesura del possible, intervencions per retirar l’escara cremada i, en aquella zona, fer empelts de pell", afegeix. El gold standard en el tractament del cremat continua sent l’autoempelt", explica la doctora Lola Pérez del Caz.

Eines terapèutiques

"La bioenginyeria mèdica està avançant molt. Arriben amb força la impressió 3D, els cultius i la pell procedent de bancs de teixits. Són eines terapèutiques que ajuden a millorar el tractament però, ara com ara, l’autoempelt continua sent el tractament de referència i el més utilitzat. Els cultius de pell són molt importants en pacients amb grans cremades que no disposen de prou zona donant, però quan sí que hi ha pell disponible no substitueixen l’autoempelt", afegeix l’especialista.

En el cultiu de pell, detalla, "el que realment es reprodueix és la capa epidèrmica juntament amb part de la dermis", apunta la doctora. Gràcies als avenços de la bioenginyeria, aquests cultius ofereixen una textura millor i una qualitat molt superior de la que es disposava als anys 90. "Crec que aquest és el camí de futur: aconseguir una expansió de la pell del mateix pacient tan semblant com sigui possible a la pell obtinguda mitjançant un autoempelt. Hi ha assajos clínics molt esperançadors actualment", explica la doctora.

Subscriu-te per seguir llegint