Els crims masclistes repunten un 46% i són molt més violents
Els assassinats de dimecres passat d’una dona tirotejada a Astúries i una altra degollada a Múrcia activen les alertes. Aquest any, en un de cada tres casos el sistema de protecció ha fallat.

Concentració contra la violència masclista, ahir a Llanes després de l’assassinat d’una guàrdia civil pel seu ex. | IRMA COLÍN
CRISTINA SEBASTIÁN
En només 24 hores, un guàrdia civil de 50 anys acabat d’apartar del servei i condemnat per violència masclista va irrompre a la caserna de Llanes on hi havia la seva exdona, Laura, també agent, va robar l’arma a un company i va disparar a boca de canó contra ella. En el tiroteig que va acompanyar la seva fugida, altres guàrdies van resultar ferits i ell va acabar abatut. Tot just unes hores després, un home a Màlaga va matar a ganivetades la seva exdona en un centre comercial de Múrcia. Sobre ell pesava una ordre d’allunyament. També la guàrdia civil assassinada estava sota el sistema de protecció, tot i que la polsera que havia portat ja no estava activa.
Amb aquests dos casos, ja són 11 les dones assassinades aquest estiu negre. La xifra puja a 33 des d’inicis d’any: un 46% més respecte al 2025. Rere els crims emergeix un patró assenyalat per les expertes: les fallades en el sistema de protecció (una de cada tres dones havia denunciat) i l’augment de la violència, cada cop més extrema, en els crims.
La dona d’Astúries va morir per trets. La víctima de Múrcia va ser degollada. La veïna de Barcelona assassinada al barri de Sant Martí la setmana passada va rebre una dotzena de ganivetades davant dels fills de la parella. Aquesta recrudescència de la violència ho avalen les dades –un informe recent apunta que les punyalades i cops van augmentar més del 50% en els feminicidis en els últims vuit anys– i també l’anàlisi de les expertes. La psicòloga especialitzada en violència masclista Cecília Gelpí, per exemple, assegura que "s’està veient una tendència en la qual la forma en què els agressors maten o ataquen les seves parelles o exparelles és molt més extrema". Segons el seu parer, darrere d’aquest fenomen influeixen factors com "la mala gestió de les emocions" i la reacció desmesurada d’alguns agressors davant la pèrdua de control sobre les seves parelles. Per Miguel Lorente, exdelegat del Govern contra la Violència de Gènere, els assassinats són el símptoma d’"un augment de la intensitat del masclisme". "Tot el que representa cada vegada és més explícit, justificat i reivindicat", apunta.
El forense recorda que en les 24 hores següents a la celebració del Mundial hi va haver tres feminicidis i un augment del 120% en trucades al 016. "Hi ha un efecte concentració de casos per reforç i imitació", afirma.
De fet, les xifres d’aquest any també han activat les alarmes a la Fiscalia especialitzada en Violència sobre la Dona. "Malgrat que ja hem parlat d’estius negres abans, aquest està sent veritablement fosc –apunta la fiscal Susana Gisbert–. Si tenim en compte l’augment respecte a l’any passat, ens trobem davant una veritable barbaritat". La setmana passada, es va celebrar un comitè de crisi per aquest repunt de la violència, un 17,9% més alt que el 2024. Les xifres són les pitjors des del 2017.
Més enllà de les xifres, els últims assassinats de Llanes i Múrcia també abunden en les limitacions, quan no fallades, del sistema de protecció i, especialment, de la valoració del risc. A Llanes, la víctima estava integrada a VioGén, el sistema de seguiment integral dels casos de Violència de Gènere, i el presumpte agressor havia sigut condemnat anteriorment. A Múrcia, l’investigat tenia una condemna prèvia i una ordre d’allunyament.
Més vigilància a l’estiu
Cecília Gelpí considera que seria necessari reforçar el seguiment policial durant els mesos d’estiu, especialment a través dels Grups d’Atenció a la Víctima, i reclama més control sobre homes amb antecedents per violència masclista. També assenyala que "almenys a Catalunya, els serveis d’acollida per a dones estan totalment col·lapsats" i reclama una coordinació més estreta entre Igualtat, Justícia, els cossos policials i els serveis especialitzats.
En la mateixa línia, Susana Gisbert demana més campanyes dirigides a les víctimes i a la societat. "Quan pensem que pot existir una situació de violència de gènere no es tracta només de ser solidaris, és la nostra obligació posar-ho en coneixement de les autoritats", assenyala la fiscal.
Davant l’avanç dels drets de les dones, "hi ha homes que canalitzen la pèrdua de poder i control en una ràbia que són incapaços de gestionar", afirma Gelpí, Això, i l’avanç del discurs de l’extrema dreta, alimenten els homicidis.
Subscriu-te per seguir llegint
- Xoc al sector carni: les patronals estudien accions legals i els sindicats anuncien una vaga que pot afectar 13.000 treballadors gironins
- Cinc platges gironines, en estat crític per la regressió del litoral
- Mor Marina Vilalta, la pastora en actiu més gran de Catalunya
- La Volta confirma que tanca: “Ha pesat la manca de visió en polítiques culturals”
- Els alcaldes de Lloret de Mar i Blanes veuen la prolongació de la C-32 com 'una necessitat imperiosa
- Necrològiques del 14 de setembre de 2026
- Onada de suïcidis a l’Argentina
- Necrològiques del 15 de setembre de 2026