Rosita Rochina, la pacient de 94 anys que demana televisió de franc als hospitals

Rosita Rochina, la pacient de 94 anys que ha engegat una campanya que reivindica la gratuïtat de la televisió als hospitals, confia que amb la recollida de 50.000 signatures “li facin cas”. La iniciativa la va impulsar fa dues setmanes a través de Change.org i no esperava haver assolit aquest volum de suports i el ressò mediàtic que ha generat. Rochina ha afirmat que, “de moment, no ha trucat ningú important”, tot i que ha repetit que creu que “li faran cas”. La nonagenària aquest diumenge farà quatre mesos que està ingressada, quan, inicialment, pensava que “seria poc temps”. Aquest període s’ha traduït amb una despesa de 25 euros setmanals per veure la televisió, però que comparteix “amb els veïns” de l’habitació.

La campanya penjada a la plataforma va adreçada al Ministeri de Sanitat perquè l’objectiu és que s’apliqui a tot l’Estat, malgrat que Rochina està ingressada en un hospital català. Ha argumentat que la televisió “distreu molt i fa companyia” i ha subratllat que les estades “són molt llargues i, de vegades, hi ha molt poca cosa a fer”.

Rochina ha assenyalat que s’ha fet “famosa” al centre sanitari, tant entre una part del personal i d’alguns pacients. També hi han contactat familiars amb qui feia temps que havia perdut la comunicació i amics del seu fill que li han comentat que havien vist la seva mare “a la tele”, ha exclamat la pacient. Rochina ha explicat que, xerrant amb un amic, li va traslladar el seu malestar per haver de pagar durant tants dies i ell li va suggerir iniciar aquesta campanya.

Segons ha detallat, es poden fer abonaments per hores, setmanes o mesos per al consum televisiu. En el seu cas, com que no pensava que “el problema de circulació” se li allargaria tant, va optar per pagaments setmanals. “Quan ve un veí nou”, en referència a un company d’habitació, li comenta de pagar a mitges per veure la televisió.

Des del Departament de Salut han precisat que la seva missió se “cenyeix a garantir l'atenció sanitària i l'accés al sistema” a la ciutadania. Han apuntat que els proveïdors de televisió són “principalment, i en el present cas els centres hospitalaris, els que sobre la base dels seus pressupostos anuals, poden abordar i millorar les condicions dels pacients no directament relacionades amb el seu procés assistencial”.