BCN s’enfronta a pagar 109 milions per haver denegat nous hotels

Les administracions públiques estan exposades a nombrosos plets als jutjats, inclosos els que els exigeixen compensacions econòmiques, ja siguin pocs euros o quanties milionàries. L’Ajuntament de Barcelona fa front a diverses desenes de demandes, en les quals estan en joc des de devolucions de multes o impostos suposadament indeguts fins a costoses indemnitzacions. Segons el seu últim compte general, el consistori classifica 221 litigis pendents de resolució el 31 de desembre del 2025 en les categories de risc probable i possible, és a dir, casos que tem que acabin en sentències desfavorables. Les reclamacions ascendeixen a 152,23 milions i l’Ajuntament haurà d’atendre-les en cas de rebre condemnes.Les administracions públiques estan exposades a nombrosos plets als jutjats, inclosos els que els exigeixen compensacions econòmiques, ja siguin uns quants euros o quanties milionàries. L’Ajuntament de Barcelona no és aliè a aquest patró i fa front a diverses desenes de demandes, en les quals estan en joc des de devolucions de multes o impostos suposadament indeguts fins a costoses indemnitzacions. Segons figura en el seu últim compte general, el consistori classifica 221 litigis que estaven per dilucidar el 31 de desembre del 2025 en les categories de risc probable i possible, és a dir, casos que tem que acabin en sentències desfavorables. Les reclamacions ascendeixen en total a 152,23 milions d’euros i l’ajuntament haurà d’atendre-les en cas d’encaixar condemnes.

Les sol·licituds de reparació més elevades corresponen a unes demandes per casos en què l’Ajuntament va rebutjar adjudicar permisos d’obres per a l’obertura d’hotels. En els recursos contenciosos pendents per establiments sense llicències de construcció s’exigeix a Barcelona prop de 109 milions. Així consta al capítol de provisions i contingències dels comptes anuals municipals del 2025, consultat per EL PERIÓDICO.El gruix de l’import que es disputa als tribunals i, al seu torn, les sol·licituds de reparació més elevades corresponen a demandes interposades per diferents casos en què l’ajuntament va rebutjar adjudicar permisos d’obres per a l’obertura d’hotels. En els contenciosos pendents de resolució per establiments als quals no es van atorgar llicències de construcció s’exigeix a Barcelona prop de 109 milions d’euros, gairebé tres quartes parts de tota la quantitat que es requereix al consistori en judicis pendents. Així consta al capítol de provisions i contingències dels comptes anuals municipals del 2025, consultat per EL PERIÓDICO.

Una llarga disputa

La reclamació més alta és per un procés judicial arran d’un llarg desacord que va acabar frustrant un projecte de la cadena hotelera Praktik, que va planejar erigir dos establiments de cinc estrelles davant les Drassanes. Per aquest episodi, que es remunta al primer mandat de l’exalcaldessa Ada Colau, s’insta l’Ajuntament a sufragar 88,48 milions. Només en aquest litigi es concentra el 58,1% de l’import total entre tots els procediments judicials que el balanç del consistori categoritza amb resultat incert.La reclamació més alta incumbeix a un procés judicial que entronca amb un llarg desacord que va acabar frustrant un projecte de la cadena hotelera Praktik, que va planejar erigir dos establiments de cinc estrelles a la part baixa del Raval, davant les Drassanes. Per aquest episodi, que es remunta al primer mandat de l’exalcaldessa Ada Colau, s’insta l’ajuntament a sufragar 88,48 milions d’euros. Només en aquest pols es dirimeix el pagament del 58,1% de tot l’import dels litigis que el balanç del consistori categoritza amb resultat incert i amb possibilitat que comportin una sortida de diners.

La causa per la qual es reclama una compensació tan alta guarda relació amb un parell de terrenys contigus als carrers de Peracamps i Cid, a Ciutat Vella. Praktik va demanar llicència el 2015 per aixecar dos hotels de luxe sobre els dos solars limítrofs en un tram en rasa de Barcelona i que, anys abans, es reservaven per a pisos socials. El projecte –que va sorgir abans de la moratòria hotelera al nucli turístic– va mobilitzar una part dels veïns, que van alertar que planava l’amenaça de la gentrificació, i va generar una topada entre el govern de Colau i el promotor, que va acusar l’executiu de bloquejar els permisos.La causa per la qual es batalla per una compensació tan substanciosa guarda relació amb un parell de terrenys contigus als carrers Peracamps i Cid, a Ciutat Vella. Praktik va demanar llicència el 2015 per aixecar dos hotels de luxe sobre els dos solars limítrofs en un tram deprimit de Barcelona i que, anys abans, es reservaven per a pisos socials. El projecte –enllumenat abans de la moratòria hotelera en el nucli turístic de la ciutat– va mobilitzar una part dels veïns, que van alertar que planava l’amenaça de la gentrificació, i va generar una topada entre el govern de Colau i el promotor, que va acusar l’executiu de bloquejar els permisos.

Fonts de l’anterior executiu local recorden que l’empresa va amenaçar de demandar diverses vegades i que va negociar amb el Departament d’Urbanisme per transformar el projecte. Defensen que el pla no encaixava amb la regulació i expliquen que la companyia va rebaixar les seves expectatives inicials fins a desistir i reemplaçar els hotels per residències d’estudiants. La llicència es va entregar durant el segon mandat de l’anterior alcaldessa i les obres dels allotjaments per a universitaris estan a punt de finalitzar. L’edifici de Peracamps s’estrenarà al setembre i el de Cid, al gener.Fonts de l’anterior executiu local recorden que l’empresa va amenaçar de demandar diverses vegades i que, al seu torn, va negociar amb el departament d’urbanisme per transformar el projecte. Defensen que el pla no encaixava amb la regulació i expliquen que la companyia va anar rebaixant les seves expectatives inicials, fins al punt que va desistir i va reemplaçar els hotels per la construcció de residències d’estudiants. La llicència es va entregar durant el segon mandat de l’anterior alcaldessa i les obres dels allotjaments per a universitaris estan a punt de culminar-se. De fet, l’edifici de Peracamps s’estrenarà al setembre i el de Cid, al gener.

Tot i que l’edificació als descampats citats abans podria arribar a fer pensar el contrari, el cert és que la pugna ha perviscut en el jutjat. El plet se centra en la presumpta desestimació de diverses reclamacions acumulades de responsabilitat patrimonial dirigides a l’Ajuntament per les llicències d’obres majors sol·licitades. Com en altres procediments esmentats en la comptabilitat municipal, el consistori s’ha escudat que es tracta d’un litigi en marxa per no oferir més informació. Per la seva banda, Praktik ha declinat respondre a EL PERIÓDICO.

Barcelona acumula quatre causes més per denegacions de nous hotels que qualifica amb risc possible de condemna. Després del cas de Peracamps i Cid, sobresurt una petició de 10,21 milions per la negativa a concedir una llicència d’obres per alçar un establiment a l’encreuament del carrer Pau Claris amb la Gran Via.Barcelona acumula quatre causes més per denegacions de nous hotels que qualifica amb risc possible de condemna. Després del cas de Peracamps i Cid, sobresurt una petició de 10,21 milions d’euros per la negativa a concedir una llicència d’obres per alçar un establiment a l’encreuament del carrer Pau Claris amb la Gran Via.

Risc "probable"

S’hi suma una altra demanda per 7,39 milions per una resolució contrària a autoritzar l’edificació d’un hotel al número 9 de l’avinguda Vilanova. Així mateix, l’Ajuntament afronta una altra reclamació patrimonial al jutjat per rebutjar un permís d’obres majors per convertir un edifici en hotel, i una indemnització de 955.708,65 euros per suposats danys per la impossibilitat d’implantar hotels.S’hi suma una altra demanda per 7,39 milions per una resolució contrària a autoritzar l’edificació d’un hotel en el número nou de l’avinguda Vilanova. Així mateix, l’ajuntament fa front a una altra sol·licitud de reclamació patrimonial al jutjat, per haver rebutjat un permís d’obres majors de canvi d’usos per convertir un edifici en hotel, i una reclamació d’indemnització de 955.708,65 euros, per suposats danys per la impossibilitat d’implantar hotels. A part, l’Ajuntament reserva 34.441,06 euros per un plet que demana la devolució d’un dipòsit per la concessió d’una llicència d’obres del 2009 per construir un hotel de tres estrelles al número 172 del Paral·lel. Fa el mateix amb 13.732 euros més per una sol·licitud de devolució d’ingressos presumptament indeguts de l’impost d’activitats econòmiques cobrats el 2020 a tres establiments de la cadena SERhs. Les dues provisions es cataloguen amb risc "probable" de desemborsament.A part, l’ajuntament reserva 34.441,06 euros per un plet en què es demana que retorni els diners d’un dipòsit per la concessió d’una llicència d’obres del 2009 per construir un hotel de tres estrelles al número 172 del Paral·lel. Fa el mateix amb 13.732 euros més per una sol·licitud de devolució d’ingressos presumptament indeguts de l’impost d’activitats econòmiques cobrats el 2020 a tres establiments de la cadena SERhs. Les dues provisions es cataloguen amb risc "probable" de comportar un desemborsament.

La gerent de Pressupostos i Hisenda de Barcelona, Montse Escoda, afirma que el risc amb què s’encasellen les causes "no vol dir que l’Ajuntament consideri que no hi ha prou fonaments jurídics per obtenir una sentència a favor". Afirma que respon més a una valoració econòmica que jurídica davant un eventual dispendi. "Quan es presenta una demanda, es determina si és de rang remot, possible o probable, però no significa que els serveis jurídics considerin que no es tenen prou fonaments jurídics per a una resolució favorable", puntualitza Escoda.La gerent de pressupostos i hisenda de Barcelona, Montse Escoda, afirma que el risc amb què s’encasellen les causes "no vol dir que l’ajuntament consideri que no hi ha prou fonaments jurídics per obtenir una sentència a favor". Afirma que respon més a una valoració econòmica que jurídica davant un eventual dispendi. "Quan es presenta una demanda, es determina si és de rang remot, possible o probable, però no significa que els serveis jurídics considerin que no es tenen prou fonaments jurídics per a una resolució favorable", puntualitza Escoda.

Subscriu-te per seguir llegint