Rodalies té actives el 96% de les escales mecàniques i el 86% dels ascensors
La nova empresa encarregada del manteniment de les instal·lacions millora de manera significativa els percentatges de disponibilitat.

Un ascensor a l’estació de Renfe de Manresa. / MIREIA ARSO
Pau Lizana Manuel
L’estat sovint deplorable dels ascensors i les escales mecàniques a les estacions de Rodalies ha sigut motiu de queixa per part dels usuaris, especialment d’aquelles persones amb mobilitat reduïda amb problemes per accedir a les andanes i als trens. De fet, el març del 2025 hi havia més estacions amb l’ascensor avariat que actiu: només funcionaven en el 47% de les estacions de la xarxa que depenen de Renfe. Aquell mateix mes tan sols funcionaven el 54% de les escales mecàniques.
El pla de xoc de Rodalies que es va desplegar a la tardor, no obstant, ha permès començar a encarrilar la situació: ja funcionen el 86% dels ascensors i el 96% de les escales mecàniques.
El principal problema que impedia el funcionament dels equipaments va ser, sobretot, "un problema amb el contracte de manteniment", segons denuncien fonts de Renfe. El contracte de l’antiga empresa encarregada del manteniment d’aquests aparells, Schindler, va finalitzar el febrer de l’any passat. Aleshores va assumir el comandament la nova adjudicatària, TKE Elevadores, que assumia el repte de reflotar unes màquines que feien aigües a la major part de la xarxa. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, admet que es proposaven solucionar el gruix del problema "en dos mesos", però l’empresa en va sol·licitar "com a mínim sis" perquè es poguessin notar avenços.
"Cal reconèixer que han complert", celebra Paneque. Segons les dades de Renfe, el desembre del 2025 –deu mesos després que TKE assumís el comandament–, els percentatges d’escales i ascensors en funcionament ja havien millorat sensiblement. En concret, funcionaven el 69% dels ascensors i el 68% de les escales, davant del 47% i el 54%, respectivament, del març d’aquell mateix any. "Són dades de projectes que poden semblar menors, però que van cap a la millora de l’accessibilitat del servei", assegura Paneque. "Es va complint el que vam prometre fa uns mesos, però sabem que encara estem lluny de l’excel·lència", remarca.
Estacions excloses
Les dades que comparteixen fonts de Renfe i la mateixa consellera en una atenció als mitjans corresponen únicament a aquelles estacions que són titularitat de l’operadora ferroviària. Així doncs, queden excloses algunes estacions importants com la del passeig de Gràcia, Sants, l’estació de França, la de Girona o la de Lleida-Pirineus, a més de la immensa majoria de les estacions on només fan parada trens de Regionals. En total, són 94 estacions que queden fora d’aquest còmput i que, moltes vegades, no estan adaptades.
Així queda reflectit en l’última actualització del Pla de Rodalies, el document base sobre les infraestructures ferroviàries catalanes que es va posar al dia al gener per encarar la segona meitat de la dècada. Segons el pla, 47 de les 91 estacions que estan fora de l’àmbit de Barcelona (un 51%) no són accessibles. Són totes aquelles on només s’aturen trens de Regionals i també el tram Vic-Puigcerdà de l’R3. D’aquestes 47 estacions pendents de fer accessibles, només dues –Camallera i Colera (Alt Empordà)– estan en obres per adaptar-se a les persones amb mobilitat reduïda. Altres tres baixadors –els de Llançà, Camarles-Deltebre i Campredó– tenen projectes en redacció.
En l’àmbit de Rodalies de Barcelona, la situació millora notablement. Hi ha 18 estacions de 110 (poc més d’un 16%) que no són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda. D’aquestes, sis estacions ja estan en obres per ser adaptades –gran part dels baixadors de Montcada, Molins de Rei i Santa Perpètua de Mogoda-La Florida– i 10 més tenen un projecte d’obres per adaptar-se en redacció.
Problemes amb les andanes
A aquestes estacions cal sumar-n’hi 11 més a Rodalies de Barcelona i 28 a la resta de la xarxa ferroviària catalana que no compleixen els estàndards d’alçada de les andanes. Això fa que, per pujar a alguns trens, hi hagi un desnivell infranquejable per a la majoria de cadires de rodes. El mateix passa en algunes estacions en revolt que sí que compleixen totes les premisses i que, sobre el paper, són accessibles, com Gavà. Quan arriben a l’estació segons quins models de trens, la distància entre l’andana i el vagó tampoc es pot superar.A aquestes estacions cal sumar-n’hi 11 més a Rodalies de Barcelona i 28 a la resta de la xarxa ferroviària catalana que no compleixen els estàndards d’alçada de les andanes. Això fa que, per pujar a alguns trens, hi hagi un desnivell infranquejable per a la majoria de cadires de rodes. El mateix passa en algunes estacions en corba que sí que compleixen totes les premisses i que, sobre el paper, són accessibles, com Gavà. Quan arriben a l’estació segons que models de trens, la distància entre l’andana i el vagó tampoc es pot superar.
En 15 estacions de la xarxa catalana, les persones amb mobilitat reduïda poden optar pel servei Adif Acerca per pujar als trens de Regionals. Però queda lluny d’arribar a tots els baixadors no accessibles i en la majoria de casos cal sol·licitar l’ajuda amb almenys 12 hores d’antelació. A més, presenta problemes de disponibilitat: la setmana passada, un home i una dona amb cadira de rodes que volien pujar al tren a Torredembarra es van trobar que la grua elevadora no tenia bateria. Com que l’estació no tenia carregador, l’operari va acompanyar els usuaris a Tarragona, va obtenir un carregador i van tornar per agafar un nou tren.En 15 estacions de la xarxa catalana, les persones amb mobilitat reduïda poden optar pel servei Adif Acerca per poder pujar als trens de Regionals. No obstant, queda lluny d’arribar a tots els baixadors de la xarxa que no són accessibles i en la majoria de casos s’ha de sol·licitar l’ajuda amb almenys 12 hores d’antelació. A més, presenta algun problema de disponibilitat: la setmana passada, un home i una dona amb cadira de rodes que es proposaven pujar al tren a Torredembarra es van trobar que la grua elevadora que els havia de permetre entrar al vagó no tenia bateria. Com que l’estació no tenia carregador, la solució va implicar que l’operari acompanyés els usuaris a Tarragona, obtingués un carregador i tornessin cap a Torredembarra per poder agafar un nou tren.
- Sense estudis, amb feina de per vida i un sou de 3.000 euros al mes: així és la feina que recomanen els tècnics de formació professional
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- Conflicte enquistat a Vilablareix per les molèsties produïdes pel cant d’un gall
- De repartir amb carro a tenir 20 supermercats: la història de Novavenda
- Josep Vila: «Si Puigdemont torna com a president d’un partit, l’ANC no l’ha de preparar. No serem la crossa de ningú»
- Un 37% dels passatgers aeris de Girona arriben o marxen des de l’aeroport de Vilobí mentre el 62% utilitzen el Prat
- La privatització del Bell-lloc i Les Alzines arrenca amb 250 alumnes nous
- Els alumnes tornen a les aules, en un dia marcat per l'emoció però també per la indignació de les famílies que surten del Bell-lloc i Les Alzines