«¿He de deixar que la meva filla de 14 anys surti sola amb les seves amigues a la festa major, on l’alcohol corre lliurement?»

Els estudis sobre consum d’alcohol entre menors ofereixen motius per a l’optimisme i per a la preocupació, i també alguna paradoxa. Per a l’alegria dels pares, les últimes enquestes sobre hàbits d’oci entre adolescents revelen un desinterès progressiu dels joves cap a la ingesta de begudes alcohòliques. Per a la inquietud d’aquests mateixos progenitors, l’edat mitjana en què els joves prenen la seva primera copa continua estant avui entre els 13 i els 14 anys. El més paradoxal és que la llei és clara quan assenyala que cap menor hauria de provar ni una gota d’alcohol abans dels 18 anys. La prohibició –ho saben els pares i ho assumeixen les autoritats sanitàries– no impedeix que el consum d’alcohol entre menors continuï sent una realitat cada cap de setmana al nostre país.

Aquest panorama incert salta pels aires en el període estival, quan es multipliquen les convocatòries festives i l’alcohol corre amb més alegria i menys vigilància que en la resta de l’any. Revetlles populars, festes majors i saraus de platja de tot tipus eleven la possibilitat que un adolescent de 14 o 15 anys s’acabi emborratxant, i davant aquesta eventualitat, el dubte assalta infinitat de famílies. La planteja Núria Martín, mare d’una nena de 14 anys: «¿He de permetre que la meva filla surti amb les seves amigues a la festa major del poble, on corre l’alcohol, o seria millor prohibir-l’hi? ¿Com la puc protegir davant una situació en què la temptació de beure segurament serà més forta que la resistència?»

Escolta i diàleg

«Per sistema, prohibir no acostuma a funcionar amb els adolescents. Al contrari, el que està prohibit els atrau perquè implica saltar-se una norma», respon Cristina Delgado, coordinadora dels programes de prevenció de Projecte Home Catalunya, que recomana «l’escolta i el diàleg» abans que «la repressió o el càstig» a l’hora de preparar els menors davant un hàbit que està socialment admès i és legal, però no per a ells.

Prohibir no acostuma a funcionar amb els adolescents. Al contrari, el que està prohibit els atrau perquè implica saltar-se una norma

Cristina Delgado

— Coordinadora dels programes de prevenció de Projecte Home Catalunya

En aquest sentit, l’experta creu que «és més eficaç marcar límits que prohibir», fins i tot en èpoques com l’estiu, en què les normes semblen relaxar-se. «Els joves han de ser conscients de les conseqüències que tenen els seus actes, perquè això els ajudarà a fer-se adults. Si són les festes del poble i estan en ambients en què hi ha alcohol, han de saber que l’endemà no tindran permís per tornar a sortir si tornen a casa en mal estat», explica l’educadora.

Segons l’última Enquesta sobre Ús de Drogues en Ensenyaments Secundaris a Espanya ESTUDES 2025, el consum d’alcohol entre els menors ha caigut quatre punts en els últims dos anys –del 56,6% al 51,8%, un descens notable– i les borratxeres entre adolescents han baixat al 17,2%, el mínim des de començament de segle. No obstant, els entesos en prevenció adverteixen contra la temptació d’abaixar la guàrdia, ni tan sols en entorns com les celebracions estiuenques.

Alcohol zero

«Amb els menors, el missatge ha de ser coherent: alcohol zero. Els missatges ambigus, com permetre’ls beure només una mica, o únicament en determinades celebracions, o admetent begudes de baixa graduació, poden dificultar aquesta interiorització. La prevenció comença molt abans del dia de la revetlla o la celebració», assenyala Paqui Mbomio, responsable de projectes de la Fundación Alcohol y Sociedad (FAS).

El consum d’alcohol entre els menors ha caigut quatre punts en els últims dos anys –del 56,6% al 51,8%– i les borratxeres entre adolescents han baixat al mínim des de començament de segle

No obstant, cap campanya de prevenció evita que les situacions de consum d’alcohol entre menors, i fins i tot d’abús, es continuïn donant. L’escena la coneixen molts pares: el seu fill o la seva filla torna a casa de matinada amb símptomes de borratxera, o reben una trucada perquè els vagin a recollir del carrer en aquest estat.

La recomanació de les expertes és clara: «La conversa educativa s’ha de produir després, quan els pares i el menor estiguin tranquils, mai en calent. Cal preguntar-li què va passar, quant va beure, com va aconseguir l’alcohol, quin paper va exercir el grup i si va ser conscient dels riscos», explica Mbomio.

L’objectiu, recorda la treballadora social, no ha de ser castigar per castigar, sinó evitar que es torni a repetir una situació similar. «Escoltar no significa justificar. Una reacció basada únicament en l’enuig o el càstig immediat pot tancar la comunicació i dificultar que el menor torni a demanar ajuda en una situació de risc. I, en aquests casos, la prohibició per si sola no els ensenya a enfrontar-se a la següent situació», adverteix.