Les empreses afronten dificultats per reduir el plàstic dels envasos

La guerra que Europa ha declarat al plàstic en l’última dècada, amb mesures com la prohibició de les bosses d’un sol ús als supermercats o l’aval al consum d’aigua de l’aixeta als restaurants, farà un nou pas endavant aquest 12 d’agost, quan entra en vigor a Espanya el reglament 2025/40 de la Unió Europea. La nova norma porta, entre altres disposicions, l’obligació per a la indústria alimentària d’incorporar als seus embalatges plàstics almenys un 30% de material reciclat i la retirada del mercat dels embolcalls plàstics monodosi per a productes com el quètxup, la maionesa o el sucre. A més, la regulació d’envasos i els seus residus, batejada com a PPWR (de l’anglès, Packaging and Packaging Waste Regulation), obre el camí per a un futur etiquetat harmonitzat per a tota la UE i fixa límits per a aquells embalatges que continguin substàncies PFA, els compostos químics que actualment s’usen per recobrir amb una barrera impermeable les caixes de menjar ràpid o els papers de carnisseria o rebosteria.

Nous materials

"És una normativa revolucionària en molts sentits, que neix amb el repte de conjugar la sostenibilitat ambiental amb l’actual model de consum ràpid i immediat", detalla Sílvia Palomé, responsable de l’àrea de Packaging al Centre Tecnològic de Catalunya (Eurecat). Per a aquesta enginyera, que ha treballat a Suècia i a Suïssa assessorant empreses tecnològiques en els seus processos de transformació estratègica, una de les virtuts del nou reglament és que també "ajuda a aquelles empreses que ja ho estan fent bé". "En els últims anys s’ha treballat molt en aquest sentit i s’han desenvolupat nous materials que han permès introduir més contingut de plàstics reciclats o, fins i tot, han canviat les receptes perquè siguin biodegradables", explica Palomé. Això ha obligat, per exemple, que "les empreses hagin hagut de canviar maquinàries i modificar els processos de producció, amb la inversió que això implica", assenyala la tècnica d’Eurecat.

Un dels primers impactes amb què s’està trobant la indústria alimentària és el cost addicional que suposa l’adaptació a la nova normativa. I és que els envasos, que en l’actualitat ja concentren entre el 10% i el 15% del pressupost que una empresa destina a l’elaboració d’un producte, hauran d’incorporar percentatges de material reciclat, amb objectius que aniran augmentant de cara al 2030 i que tornaran a ser revisats a l’alça per al 2040. Tot i que moltes empreses ja estan al dia en aquesta matèria, encara n’hi ha un bon grapat que no hi arribaran a temps.

Un ens validador

"No és per falta de voluntat, sinó perquè, senzillament, en alguns sectors encara no s’ha inventat el material que garanteixi que la qualitat del producte continuarà sent la mateixa que fins ara de cara al consumidor", lamenta Sonia Muro, directora de Sostenibilitat de Florette Ibérica, una empresa que s’ha especialitzat en la comercialització d’amanides fresques per a la qual utilitza embolcalls de plàstic, concretament de poliolefina (un tipus de plàstic flexible i resistent, format principalment per polietilè i polipropilè). "Tot i que més del 95% dels nostres envasos són ja reciclables, ens trobem que, per exemple, no hi ha prou disponibilitat de materials reciclats per a les poliolefines, entre d’altres raons perquè ara mateix no hi ha un organisme o entitat oficial que els validi o certifiqui", constata Muro.

Un altre inconvenient pot derivar de la percepció que pugui tenir el consumidor respecte al nou empaquetat. "El repte és com es farà l’aplicació d’aquesta legislació en entorns industrials", afegia en la mateixa xerrada María de Dios Maqueira, directora de Packaging en el grup Mahou San Miguel. "El canvi no pot fer-se a qualsevol preu ni de qualsevol manera, perquè correm el risc que l’embalatge, en el nostre cas, la nova tipologia d’ampolles modifiqui la impressió que el client té sobre la qualitat del producte", alertava De Dios.

"En el cas de les empreses del sector de l’alimentació hi ha el repte afegit que l’envàs, a banda de complir uns requisits ambientals i de ser el venedor silenciós que fa que el consumidor esculli un determinat producte en el punt de venda, té una funcionalitat molt específica: la de protegir l’aliment i garantir la seguretat alimentària", afegeix la directora general de Procircular, Carmen Sánchez García de Blas.

Un altre sector que adverteix de possibles dificultats en la posada en marxa de la nova legislació és el dels plàstics reciclats. Patricia Aymà, fundadora de l’empresa Benviro, explica: "El reciclatge de plàstics és viable en la mesura que afegim plàstic verge per mantenir la qualitat del material", assenyala. Cada vegada que el plàstic es fon per tornar a utilitzar-lo, explica, una part dels seus enllaços es degrada i el material perd prestacions.

Subscriu-te per seguir llegint