Experts i veïns alerten de l’impacte de l’esfondrament de Montcada al Rec Comtal

La “reparació” del gran esfondrament aparegut aquest juliol a les obres de soterrament de la R2 de Rodalies al seu pas per Montcada i Reixac inquieta enormement els defensors del Rec Comtal, un patrimoni mil·lenari amb un desgraciat historial de destrosses. La sèquia mil·lenària que durant segles va abastir Barcelona amb aigua del Besòs passa just per sota del lloc de l’incident i, tot i que no va resultar danyada directament, sí que podria patir-ne les conseqüències a mitjà o llarg termini. Veïns i experts en patrimoni històric i arqueologia consultats per EL PERIÓDICO qüestionen obertament que Adif reomplís tota la cavitat amb 365 m3 de formigó i 1.930 m de morter, i que hi deixés enterrats una grua enorme, generadors i una caseta de treballadors que havien caigut dins del pou el dia de l’accident.

“No tots els esfondraments són iguals: aquest té a sota un aqüífer i el Rec Comtal, que té mil anys d’història”, protesta Carme Miró, una de les màximes coneixedores de la sèquia i anterior responsable del Pla Bàrcino del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona. “És una estructura hidràulica importantíssima per a la història de Barcelona i de Montcada”, afegeix. “Ja era una barbaritat fer aquesta obra tan cara i en un terreny tan delicat, però és que ara, a més, han deixat la màquina dins del pou, ¡ni tan sols l’han tret!”, exclama, incrèdula.

Obres medievals

Li preocupa molt que el formigó acabi entrant en contacte amb la canalització, que es va construir amb carreus de pedra de Montjuïc, la gran pedrera de les obres públiques medievals. “El formigó és el gran enemic de la pedra de Montjuïc, ja ho van demostrar les primeres rehabilitacions de la muralla de Barcelona”, compara. “Van anar molt malament, perquè el formigó fa aflorar les sals i descompon aquest tipus de pedra”, explica.

El Rec discorria originalment a cel obert, però va acabar cobert en alguns trams per permetre usos agrícoles o urbanitzar els terrenys. “Es va cobrir amb ‘volta catalana’ moderna, que resisteix una mica més, però la base per on passa l’aigua és pedra de Montjuïc, que es podria veure afectada pel formigó o per filtracions d’òxid i altres residus de la grua enterrada”, critica.

Adif va apostar per una solució expeditiva i econòmica. L’esfondrament va aparèixer un dimecres a la tarda i el forat ja era ple de formigó dissabte al matí. Aquell mateix dia es va restituir el pas d’aigua per la sèquia i diumenge, el pas de trens. Després d’aquesta decisió, segons apunten fonts del sector ferroviari, hi podria haver la necessitat de restablir com més aviat millor el trànsit ferroviari de la R2, la R2Nord i la R11. En un primer moment, entre els treballadors del sector es plantejava un tall de fins a dos mesos mentre es recuperava tot el material enfonsat. La decisió de sepultar la grua entre ciment i morter va accelerar tot el procés fins a deixar-lo en tot just cinc dies.

Durant el temps d’afectació, no obstant, cap balanç oficial va confirmar ni descartar que hi hagués impacte arqueològic o ambiental. “Si no els ha passat res al Rec Comtal ni a l’aqüífer, que algú surti a explicar-ho i a aclarir com pensen protegir-los a partir d’ara”, protesta Miró.

Més enllà de les restes arqueològiques, el forat formigonat impermeabilitza una zona carregada d’aigua subterrània. Com va explicar aquest diari la setmana dels fets, la intervenció d’Adif dificulta que l’aqüífer es recarregui de manera natural amb la pluja en aquest punt situat entre els barris de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) i Vallbona (Barcelona). Una eventual contaminació de l’aigua també complica els plans per potabilitzar més aigua del riu Besòs.

El possible impacte sobre l’aigua també preocupa els veïns i les entitats defensores del Rec Comtal. Arnaldo Gil, responsable de l’Arxiu Històric de Roquetes - Nou Barris i un dels impulsors de la Taula del Rec Comtal veu especialment preocupant que el flux aquàtic s’hagi vist truncat diverses vegades aquest mateix any. "Ja són dos cops en poc més de sis mesos que el cabal d’aigua s’interromp, és molt preocupant", sintetitza.

Això, segons Gil, no només fa que es perdin els "milers de litres d’aigua" que circulen per la sèquia, sinó que afecta el conjunt del barri de Vallbona. Per a Gil, tot i que és difícil determinar l’impacte del formigó en el conjunt arquitectònic, la decisió presa "al moment" d’enterrar la grua, és "molt greu".

Conseqüències ecològiques

És un fet que també preocupa José Luis Conejero, president de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Sant Joan, que posa el focus del problema en l’impacte ecològic de l’actuació. El dirigent veïnal demana la "regeneració" de la zona, sobretot després de les morts dels peixos del Rec Comtal, que van aparèixer sobre el llit del canal durant les hores en què va estar sec.

A escala patrimonial i arquitectònica, assegura Conejero, la preocupació no és tant pel formigó utilitzat, sinó pel conjunt de l’obra i per la falta d’informació dels veïns fins aquest moment. "En aquestes coses, moltes vegades el problema no és el que fan, sinó com ho deixen quan acaben", explica el dirigent veïnal. "Tenen l’obligació de deixar les coses tal com estan, perquè és patrimoni protegit", sentencia Conejero.