Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Una patologia tabú

El 70% de dones amb menopausa tenen problemes de sòl pelvià

La fisioteràpia prevé i alleuja unes alteracions, com el dolor en les relacions sexuals o la sequedat vaginal, que afecten la qualitat de vida durant aquesta etapa de l’existència.

D’esquerra a dreta, Inés Ramírez, Laia Blanco i Stéphanie Kauffmann, de RAP Barcelona. | ZOWY VOETEN

D’esquerra a dreta, Inés Ramírez, Laia Blanco i Stéphanie Kauffmann, de RAP Barcelona. | ZOWY VOETEN

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

Beatriz Pérez

Barcelona

Almenys el 50% de les dones amb menopausa tenen problemes amb el sòl pelvià, que inclouen sequedat vaginal –present en el 81% dels casos– i dolor en les relacions sexuals –en el 25%. De fet, hi ha estudis que assenyalen que el percentatge es podria enfilar fins al 70%. A més, les disfuncions del sòl pelvià –que apareixen quan els músculs o teixits pelvians estan debilitats, lesionats, tensos o no funcionen correctament– afecten aproximadament una de cada quatre dones en algun moment de la vida. Les disfuncions, explica la FDA, inclouen prolapse –que és el descens o caiguda d’un òrgan intern, com la bufeta, l’úter o el recte, de la seva posició anatòmica natural–, incontinència urinària o fecal i dolor pelvià. Es diu síndrome genitourinari de la menopausa (SGM) i afecta la zona pelviana.

Durant dècades, milers de dones han assumit que totes aquestes problemàtiques eren un peatge inevitable del procés de fer-se gran. Moltes ni tan sols sabien que aquests problemes tenien tractament. En els últims anys, no obstant, la fisioteràpia del sòl pelvià ha reivindicat el seu paper per prevenir i alleujar unes alteracions que afecten la qualitat de vida durant la menopausa.

RAP Barcelona –les sigles fan referència a les paraules reeducació abdominopelviana–, oberta el 2003, va ser una de les primeres clíniques que va abordar aquest problema. "Hi havia tal desconeixement que la gent venia amb xandall a la consulta per fer rehabilitació. Nosaltres tractem la zona pelviana, o sigui, la zona vaginal, anal i genital, però les pacients venien a la consulta com si anessin a fer una fisioteràpia de múscul esquelètic. En la primera visita havíem d’explicar-los la necessitat de despullar-se per veure la vagina i veure com es comporten els músculs del sòl pelvià", recorda Stéphanie Kauffmann, fundadora, junt amb Laia Blanco i Inés Ramírez, de RAP Barcelona. Totes tres són conegudes com les RAPeres i acaben de publicar el llibre Placer en la menopausa (Plataforma Editorial), "una guia per entendre tot el que passa al sòl pelvià".

De la mateixa manera que la fisioteràpia es fa en "una espatlla o un genoll", també es pot aplicar "en una zona íntima", explica Blanco. "Aquí venen dones a qui se’ls escapa l’orina, però també amb un desig miccional constant. També gent que no pot orinar perquè la musculatura està massa tensa i se l’ha d’ajudar", afegeix. "Nosaltres atenem des de dones que estan fent la preparació per a la maternitat, l’embaràs o la gestació –és a dir, joves que volen preparar el cos per a un canvi important– fins a dones que, en el postpart, volen recuperar una mica la zona pelviana i abdominal", explica Blanco.

El 30% de la població, especialment les dones, pateix incontinència urinària, un percentatge que puja fins al 50% en el cas de les dones que estan en el postpart o la postmenopausa. "És molt prevalent", asseguren les RAPeres. "Les dones en etapa perimenopàusica, menopàusica o postmenopàusica viuen canvis importants per la baixada d’estrògens, ja que el teixit perd suport. I, si no tens bé la musculatura, encara es fa més evident la problemàtica en aquesta zona pelviana", explica Kauffmann. Això provoca no només incontinència urinària, sinó problemàtiques més tabús, com l’escapament de gasos o incontinència d’excrements. "Això limita moltíssim la qualitat de vida", afirmen. Però, insisteixen, es pot treballar amb fisioteràpia: "No és normal resignar-se al dolor o a les pèrdues d’orina en la menopausa".

No obstant, els problemes de sòl pelvià no són exclusius de les dones, sinó que també afecten els homes. També ells pateixen incontinència d’orina, sovint després d’una cirurgia de pròstata. I també van a RAP Barcelona amb dolor pelvià, denominat prostatitis, que consisteix en una inflamació o infecció del nervi púdic. "Un dolor pelvià és una cosa que limita moltíssim la qualitat de vida. Són persones que, de vegades, no poden estar més de 10 segons assegudes. És com tenir una ciàtica, però dins de la pelvis. Afecta tant dones com homes. La pelviana és una zona desconeguda", assegura Kauffmann.

"El gran canvi hormonal"

Tot i que a RAP Barcelona hi van persones de totes les edats, les principals usuàries són les dones amb menopausa: aquella època de la vida en què es produeix "el gran canvi hormonal". "Si les persones comencéssim a conèixer com funciona el nostre cos i féssim algun treball preventiu durant la perimenopausa, abans de la menopausa, ens podríem evitar moltíssimes molèsties i millorar molt la qualitat de vida en l’envelliment", assegura Blanco.

Les RAPeres, a més, han sigut testimonis del canvi de la dona al llarg d’aquestes més de dues dècades que la clínica fa que està oberta. "A principis dels 2000, les dones que venien a la consulta no eren econòmicament independents. Moltes no havien pogut rebre segons quina formació i socialment estaven molt castrades", apunta Inés Ramírez. Recorda com, quan aquestes dones arribaven a la consulta i aquestes fisioterapeutes els donaven un pressupost, els responien: "Moltes gràcies, ara en parlaré amb el meu marit i, si hi està d’acord, ho farem". Dues dècades després la societat ha canviat "moltíssim". "Ara, la dona de 50 a 70 anys, amb perimenopausa, menopausa o postmenopausa, està molt activa físicament i se sent molt jove en tots els sentits", afirma Ramírez.

Tracking Pixel Contents