‘Atrapa’m si pots’, o com muntar-te el teu propi eclipsi

L’eclipsi m’enxampa treballant tot sol a la redacció del diari, així que per fer-me la il·lusió que s’ha fet fosc, he abaixat les persianes i he tancat el llum. Una meravella. S’ha de reconèixer que sí, que quedar-se totalment a les fosques és un fenomen que impressiona, si hagués tingut a mà algun animal, o fins i tot alguna persona, l’hauria sacrificat als déus, que es veu que és el que es fa en aquestes situacions per evitar desgràcies futures. O es feia fa uns anys, no sé, no estic gaire ficat en temes esotèrics.

Els fenòmens naturals els trobo més aviat avorrits, tant li fa un eclipsi que un cometa que passa cada no sé quants anys que un terratrèmol que una nevada que un tsunami. Són coses que ocorren des de fa milions d’anys, no tenen mèrit. Em perdonaran els astrònoms -en especial els que tinc a la família- però trobo més extraordinari que prement un botó s’il·lumini una habitació o poder fer una videotrucada amb Holanda, que el fet que la lluna s’interposi entre la terra i el sol. Seguint la seva òrbita, a més a més! Si almenys per fer-ho hagués variat la trajectòria habitual, la cosa tindria interès, però què va, els astres són molt previsibles. Un avorriment, com deia.

Tanmateix, m’han encarregat una crònica, així que trec el cap per la finestra a les 20:28h en punt: fanals encesos, llum als aparadors i canalla jugant en un parc infantil, tot plegat en certa penombra, la mateixa que hi haurà demà quan es pongui el sol, ves. El millor que puc fer és telefonar a la meva mare, amb 88 anys és la veu de l’experiència, fins i tot ha vist inundacions, o això explica. Li pregunto si ha gaudit de l’espectacle sortint al balcó, o si ha preferit apagar els llums de casa per viure un eclipsi casolà, com el seu fill.

- Calla, calla. Volia veure el concurs Atrapa’m si pots, com cada dia, i resulta que l’han suspès. Per la tele només surt que l’eclipsi a tota hora. Ja em va passar fa unes setmanes amb el futbol, llavors van suspendre el concurs per culpa d’un partit de no sé quina selecció. Se’n poden anar tots a la merda, el futbol i l’eclipsi.

Si una cosa molesta a la meva senyora mare és que li alterin la rutina televisiva, que es basa en la missa matinal de diumenge a La 2 i Atrapa’m si pots cada tarda a TV3, si fos per ella aquests programes no es mourien de la graella ni el dia de l’Apocalipsi, ja podrien insistir els arcàngels anunciant amb trompetes el judici final, que ella no es mouria del sofà fins que l’hi ordenés en Llucià Ferrer.

-Per un eclipsi! On s’és vist!- sento que continua remugant, quan ja ens hem acomiadat.

Més val que no s’assabenti que l’eclipsi -i, per tant, la suspensió del seu programa preferit, missa a banda, i encara perquè en aquesta canten- l’ha provocat el Govern català. A Catalunya tenim la gran sort que Presidentilla va prémer un botó que iniciava el compte enrere per a l’eclipsi, si no fos per ell, no l’hauríem pogut observar (tret dels que, com jo, se’l muntessin per privat, curiosament prement també un botó). Els presidents catalans serveixen per a qualsevol cosa, igual et proclamen una republiqueta que t’inauguren un eclipsi, si bé cal admetre que aquest va durar més de vuit segons, anem millorant. Solidari com soc, no puc sinó pensar en tots els que no tenen la sort de viure a Catalunya, que en no disposar d’un president previsor que el donés per inaugurat, s’hauran quedat sense eclipsi. Millor per ells, hauran pogut veure el concurs televisiu de la tarda.

Subscriu-te per seguir llegint