Europa posa les xarxes socials contra les cordes: Brussel·les prepara un veto als menors

Les xarxes socials formen part del dia a dia de milions d’adolescents, però també s’han convertit en una font creixent de preocupació per als governs europeus. L’accés a continguts inadequats, l’assetjament, la dependència digital, els riscos per a la privacitat o el contacte amb desconeguts són alguns dels problemes que han situat la protecció dels menors a Internet al centre del debat polític.

Ara, la Unió Europea es prepara per fer un pas molt més contundent. La Comissió Europea, presidida per Ursula von der Leyen, estudia impulsar una prohibició o una forta restricció de l’accés dels menors a les xarxes socials que podria afectar tots els països del bloc comunitari.

Segons ha avançat el portal Euractiv, Von der Leyen aprofitarà el seu discurs anual sobre l’Estat de la Unió, previst per al 16 de setembre, per anunciar aquesta iniciativa.

Què vol regular exactament la Unió Europea?

L’objectiu principal és evitar que els usuaris més joves puguin accedir lliurement a determinades plataformes digitals sense que aquestes comprovin abans la seva edat.

Actualment, una de les grans dificultats és que molts menors poden indicar una edat falsa quan creen un compte. Per aquest motiu, Brussel·les estudia obligar les empreses tecnològiques a implantar sistemes reals de verificació d’edat.

Funcionaris i diplomàtics europeus han explicat a Euractiv que Brussel·les encara no disposa d’un marc jurídic específic per aplicar una prohibició general a tota la UE. Tot i això, la futura iniciativa podria obrir el camí a una nova normativa que imposi aquestes obligacions a les plataformes.

La mesura podria establir una edat mínima per utilitzar les xarxes socials, probablement situada entre els 15 i els 16 anys, tot i que la Comissió encara no ha confirmat definitivament aquest límit.

Verificació d’edat o autorització dels pares?

Una de les qüestions que encara s’ha de resoldre és com s’aplicaran aquestes restriccions.

Alguns països europeus defensen que els adolescents només puguin obrir un compte amb el consentiment obligatori dels pares. Altres governs prefereixen una prohibició més directa que obligui les plataformes a impedir l’accés als menors mitjançant sistemes tecnològics de control i verificació de l’edat.

El Govern espanyol s’ha inclinat precisament per aquesta segona opció: aplicar mecanismes que permetin comprovar que una persona compleix l’edat mínima abans de donar-li accés a determinats serveis digitals.

Per tant, el sistema ja no dependria únicament de marcar una casella o introduir una data de naixement, sinó que les plataformes haurien d’incorporar eines molt més fiables.

Serà una prohibició per a tots els països de la UE?

La intenció de la Comissió Europea és impulsar una resposta coordinada a escala comunitària. Això significa que les noves regles podrien acabar afectant els 27 estats membres de la Unió Europea, encara que els detalls legals i la forma d’aplicar-les encara s’han de concretar.

De fet, diversos països ja han començat a moure fitxa pel seu compte. Espanya, Alemanya, França, Grècia i Dinamarca estudien o preparen diferents fórmules per limitar l’accés dels menors a les xarxes socials.

La pressió política ha augmentat especialment després de l’exemple d’Austràlia, on el veto està en vigor des del 10 de desembre del 2025.

Què passarà al setembre?

La data clau serà el 16 de setembre, quan Ursula von der Leyen pronunciarà el discurs sobre l’Estat de la Unió. Segons Euractiv, la presidenta de la Comissió Europea aprofitarà aquella intervenció per anunciar el compromís polític de Brussel·les amb una futura prohibició o restricció de les xarxes socials per als menors.

Ara bé, això no significa que les xarxes socials quedin prohibides automàticament aquell mateix dia.

Primer caldrà definir la proposta, crear el marc jurídic corresponent i concretar qüestions essencials com l’edat mínima, els sistemes de verificació, les obligacions de les empreses tecnològiques i el calendari d’aplicació.

Per tant, encara no hi ha una data confirmada d’entrada en vigor a tota la Unió Europea.

Brussel·les encara no ha pres la decisió definitiva

La iniciativa es troba encara en fase de preparació. Un funcionari europeu ha advertit a Euractiv que «podria haver-hi» un anunci de prohibició, però ha recordat que el grup d’experts encarregat d’assessorar la Comissió encara no ha publicat les seves recomanacions.

Aquest comitè, creat per Ursula von der Leyen, havia de presentar el seu informe el 13 de juliol. Fins aleshores, segons el mateix funcionari, «no es poden predir l’orientació política ni els pròxims passos concrets».

El que sí que sembla clar és que la relació entre menors i xarxes socials ja s’ha convertit en una prioritat política a Europa. La gran pregunta ara és fins on arribarà Brussel·les: si optarà per exigir autorització parental, establirà una edat mínima obligatòria o impedirà directament que els adolescents accedeixin a determinades plataformes fins que compleixin l’edat fixada.