Ceuta, en alerta per un altre salt massiu en les pròximes hores

El Mohamed compta monedes al Mercat Central. Ho fa tranquil, respectant la fila com un més. Vol quatre barres i, malgrat les ganes que té de devorar-les, compte, aguanta el tipus amb dignitat. És una de les 72.000 ànimes que van passar la frontera de Ceuta el 30 de juliol. Té 14 anys i s’acaba de filiar a la Policia Nacional. No sap què passarà amb ell, però somriu mentre recompta les seves monedes. Una vegada i una altra. No sigui cosa que li faltin uns cèntims. A l’arribar al taulell, indica al botiguer amb la mà què necessita. I, feliç, torna a escrutar els seus diners. El compte són 3,60 euros. I no en té prou. Al costat seu, la Sofia, veïna de tota la vida, li fa un gest a l’amo. Ella pagarà el pa. «Som una ciutat solidària, ¿com els hem de donar l’esquena? És cert que hi ha un problema amb la immigració, però aquí sempre donarem un cop de mà a qui ho necessiti. Ningú posa en perill la seva família per caprici. Són persones, no números», diu. Segons Juan Jesús Vivas, el seu alcalde, encara hi ha entre 8.000 i 10.000 sense identificar. Una xifra difícil de concretar i que, en les pròximes hores, podria augmentar si té lloc un altre salt massiu. Així ho avisen les xarxes socials des de fa dies. Una alerta que ha deixat Ceuta en tensió una vegada més.

«‘Muchas gracias’», respon el Mohamed en un espanyol que acaba d’aprendre. Baixa les escales corrent a la recerca dels seus amics. Avui tenen esmorzar. I, és clar, atès el panorama, aquesta proesa és motiu de celebració. No és la primera vegada que Ceuta s’enfronta a un escenari així: el 2021, 8.000 migrants van entrar de cop per Benzú i El Tarajal. Un incident que es va originar pel deteriorament de les relacions entre Rabat i Madrid després que el Govern espanyol acollís en un hospital de La Rioja Brahim Gali, el representant més gran del Front Polisario. La resposta del Marroc va ser immediata, relaxant els mecanismes de control fronterers. Cinc anys més tard, la xifra s’ha multiplicat per nou.

«Hi ha diferents teories sobre el que ha passat, però els grans perjudicats continuen sent els mateixos: Ceuta i milers de persones enganyades a l’altre costat de la tanca. Volen un futur millor a Europa i hi ha qui està jugant amb ells. Evidentment, hem passat por. Veure aquella marea de gent entrant en una ciutat de 83.000 habitants impacta, però ells no en tenen la culpa. Caldria veure’s en la seva situació. Això no pot tornar a passar, no tenim els mitjans per atendre’ls amb garanties. Estem col·lapsats», assegura l’África. Dilluns va sortir al carrer junt amb representants de les quatre cultures que conviuen aquí per demanar una solució al respecte. I, dies abans, es va encarar a Vito Quiles, Alvise Pérez i Santiago Abascal, cares de la ultradreta a Espanya. «No ens dividiran. Qualsevol que vingui a enfrontar-nos, es trobarà amb un mur. Si alguna cosa hem demostrat en aquesta crisi és la nostra capacitat per unir-nos davant les injustícies. No tolerarem que ens donin lliçons del que està bé i el que no quan la seva única intenció és incitar a l’odi. No els volem escoltar», afegeix Fatima. El líder de Vox va ser declarat persona non grata a Ceuta el 2021.

La majoria de migrants es concentren als barris perifèrics, on hi ha famílies senceres que els donen empara i aliment. Al centre, per la seva banda, es poden veure petits grups rondant. Uns van a la platja. D’altres es protegeixen en jardins. El problema és que, davant la falta d’infraestructura, molts utilitzen el carrer per a les seves necessitats bàsiques: des de dormir fins a orinar. D’aquí neix, precisament, gran part del rebuig d’aquesta conjuntura. «Els nois tenen gana, passen calor i estan avorrits. Alguns es barallen entre si, és veritat. Però, per norma general, no molesten els locals. No obstant, hi ha qui té por i ha deixat les seves rutines aparcades. Ho entenc, a ningú li agrada veure la seva ciutat així», afirma la Sahar.

Tancs patrullant

La platja del Trampolín s’ha convertit en el refugi dels adults. Allí, gràcies a l’ajuda de Creu Roja, han trobat un espai on arreglar-se i menjar. De moment, la seva entrada al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants (CETI) és poc factible: acull 800 persones quan només disposa de 512 places. I, als seus voltants, acampa un altre bon grapat. «Els que entrin irregularment a Ceuta i Melilla seran tornats», va sentenciar taxatiu José Manuel Albares, ministre d’Afers Estrangers, dimarts. Una frase que ressona entre els locals davant el possible salt massiu anunciat per a aquest dissabte. «El malson torna a repetir-se. No estem preparats per a cap altra cosa així. Vull que els tornin al seu país. Hem interromput les nostres vides a l’espera que tot acabi. I, per ara, seguim expectants. Està sent un agost horrible: ni anem de compres ni sortim a sopar. Anar al supermercat s’ha convertit en un malson. És dur veure tants nens demanant menjar mentre els militars custodien l’entrada perquè no els saquegin. Aquestes imatges no les oblidarem mai», apunta la Maribel, que sortirà a la Península aquest dissabte per desconnectar.

Hi ha tancs patrullant Ceuta. I la Policia Nacional controla llanxes improvisades cap a l’Estret. Un desplegament que, no obstant, segons relaten alguns veïns, ha descuidat els afores. «Resistim com podem. Ahir a la nit, per exemple, vam sentir una baralla per un coixí. I no va venir ningú. Els donem roba i els fem entrepans. Si fossin els meus fills, m’agradaria saber que algú els està cuidant. Al final, tots busquem el mateix: sobreviure. Per això, no entenc que el PP es negui a acollir-los on governa. Els estem demanant auxili i els és igual. No els importen els nens. Ni nosaltres. Això sí que és una prioritat nacional», denuncia el Carlos. I conclou: «No som espanyols de segona».