L’eclipsi ja ha portat més de 300 persones a urgències: el dany als ulls que pot aparèixer hores després

L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 va deixar imatges espectaculars arreu d’Espanya, però també una preocupació que els especialistes havien repetit durant les setmanes prèvies: mirar directament el Sol sense una protecció ocular adequada podia acabar provocant lesions importants a la retina.

El Ministeri de Sanitat ja havia advertit que un dels principals riscos del fenomen era precisament la lesió retinal per observació solar. El problema és especialment traïdor perquè la retina no té receptors del dolor i una persona pot mirar el Sol, apartar la vista i pensar que no ha passat res, quan en realitat el teixit ocular ja pot haver quedat afectat.

Més de 300 persones ateses després de l’eclipsi

Les primeres dades disponibles indiquen que més de 300 persones han estat ateses a Espanya arran del fenomen astronòmic, bona part d’elles per molèsties oculars. Tot i l’elevat nombre de consultes, el balanç inicial és molt menys alarmant pel que fa a lesions greus: la majoria dels casos notificats han estat lleus.

A Euskadi, per exemple, Osakidetza va atendre 59 persones, totes elles amb lesions qualificades de lleus o molt lleus. A Guipúscoa, 13 persones van passar pels centres sanitaris després de l’eclipsi.

A Castella i Lleó es van registrar deu incidències sanitàries relacionades amb molèsties oculars, lesions, marejos o deshidratació, mentre que a la zona del Bierzo-Laciana no s’havien detectat inicialment patologies oculars concretes atribuïbles al fenomen.

Les urgències oftalmològiques de diversos hospitals també van notar un increment de persones preocupades després d’haver mirat l’eclipsi. Segons el primer balanç recollit en diferents centres, els casos greus confirmats han estat molt escassos i un dels hospitals que havia comunicat una lesió ocular greu era el de Torrejón.

Per tant, anar a urgències amb molèsties després de l’eclipsi no significa necessàriament haver patit una cremada de retina. Precisament una de les particularitats de la retinopatia solar és que pot no causar ni picor ni dolor immediat.

Què podia passar si miràvem directament l’eclipsi?

Observar el Sol sense ulleres homologades podia provocar danys fins i tot després d’una exposició molt curta.

Els especialistes havien advertit que unes ulleres de sol convencionals no servien. Per observar les fases parcials calien filtres específics per a observació solar, habitualment certificats segons la norma ISO 12312-2.

El risc encara augmentava si s’utilitzaven prismàtics, telescopis o càmeres sense filtres solars específics, perquè aquests instruments concentren la radiació solar sobre l’ull.

Per això, mirar “només un moment” tampoc era necessàriament segur: la semFYC advertia abans de l’eclipsi que una exposició de pocs segons podia arribar a provocar una lesió irreversible.

Què és la retinopatia solar?

La retinopatia solar és una lesió provocada per l’exposició directa de la retina a una quantitat excessiva de radiació solar.

El Ministeri de Sanitat la descriu com una lesió principalment fototòxica, que afecta especialment les capes externes de la retina. Una de les zones especialment importants és la màcula, situada al centre de la retina i essencial per a la visió fina que utilitzem, per exemple, per llegir, reconèixer cares o distingir petits detalls.

Entre els símptomes característics hi ha l’escotoma central, és a dir, una taca o punt cec al centre de la visió; la pèrdua d’agudesa visual; la fotofòbia o molèstia intensa davant la llum; la metamorfòpsia, que fa veure deformades les línies rectes; i la discromatòpsia, que altera la percepció dels colors.

El més inquietant és que la lesió pot produir-se sense dolor.

Daniela Ponce: «Em va afectar per sempre»

Un cas que exemplifica el perill és el de Daniela Ponce, una jove argentina que va explicar públicament les conseqüències que va patir després d’observar l’eclipsi del 2010 a l’Argentina.

Segons el seu relat, va mirar per la finestra per veure què estava passant durant l’eclipsi.

«Va ser immediat, accidental, una cosa de segons», va explicar al programa 'Y Ahora Sonsoles'.

Aquells segons, però, van tenir conseqüències. Daniela assegura que va patir una cremada a la retina i que la lesió va deixar-li seqüeles permanents.

«Em va afectar per sempre», va recordar.

El seu cas il·lustra una de les advertències que més han repetit els oftalmòlegs: no cal quedar-se mirant el Sol durant minuts perquè existeixi risc. En determinades circumstàncies, una exposició molt més curta ja pot ser perjudicial.

El precedent del gran eclipsi del 2024

El que ha passat a Espanya tampoc és un fenomen nou.

Després de l’eclipsi total del 8 d’abril de 2024 a Amèrica del Nord, els serveis oftalmològics van rebre consultes de persones preocupades per haver observat el fenomen incorrectament. Abans d’aquell eclipsi, l’American Academy of Ophthalmology ja advertia que mirar el Sol sense un filtre adequat, fins i tot breument, podia causar dany permanent a la retina i, en els casos més greus, una pèrdua important de visió.

Aquesta experiència va ser una de les referències utilitzades per les autoritats espanyoles per preparar el dispositiu sanitari de l’eclipsi del 2026. El Ministeri de Sanitat havia valorat globalment el risc per a la població com a baix sempre que se seguissin les mesures de prevenció, però situava les lesions oculars entre els principals riscos previsibles.

Com puc saber si he patit una lesió als ulls?

Aquest és probablement el dubte més important després de l’eclipsi.

Una persona que va observar el Sol sense protecció i ara veu amb normalitat pot pensar que està completament fora de perill, però els símptomes de la retinopatia solar no sempre apareixen immediatament.

Poden començar al cap d’unes hores després de l’exposició. Entre els senyals d’alerta hi ha:

• Una taca fosca o borrosa al centre de la visió
• Veure les línies rectes deformades
• Una disminució inesperada de l’agudesa visual
• Dificultats per llegir o enfocar
• Una alteració en la percepció dels colors
• O una sensibilitat anormal a la llum

Els especialistes recomanen que, si apareixen aquests símptomes després d’haver observat l’eclipsi, es faci una valoració oftalmològica.

No és habitual que una retinopatia de l’eclipsi aparegui de cop anys després

La retinopatia solar aguda provocada per mirar l’eclipsi acostuma a manifestar-se en les hores o dies posteriors a l’exposició, no a aparèixer sobtadament per primera vegada mesos o anys després.

Una altra cosa és l’evolució de la lesió. La recuperació pot prolongar-se durant setmanes o mesos i algunes persones poden conservar seqüeles permanents. A més, l’exposició acumulada a la radiació ultraviolada al llarg dels anys sí que està relacionada amb altres problemes de salut ocular, però això és diferent de la lesió aguda provocada per observar directament un eclipsi.

Per això, després de l’eclipsi solar del 12 d’agost, el fet de no sentir dolor no és suficient per descartar una lesió. Si apareix una taca central, visió borrosa, deformació de les imatges o una pèrdua de visió, especialment després d’haver mirat el Sol sense una protecció adequada, la recomanació és consultar un professional sanitari.

L’eclipsi va durar només uns minuts. En alguns casos, però, mirar-lo incorrectament durant uns segons pot deixar un record que va molt més enllà de l’espectacle astronòmic.