Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Fina, jubilada de 75 anys: "Abans podíem sortir a menjar fora, ara ja no es pot"

Milers de jubilats a Espanya redueixen certes compres per poder cobrir les necessitats essencials amb la seva pensió

Una parella de jubilats, en una imatge d'arxiu.

Una parella de jubilats, en una imatge d'arxiu. / INAKI OSORIO / FDV

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Redacció

Redacció

Barcelona

Fina75 anys i ha treballat tota la vida. Ara, amb la seva pensió, amb prou feines arriba a final de mes. La seva història, recollida al programa Directo Al Grano de RTVE, reflecteix el que viuen milers de jubilats a Espanya: «El seu poder adquisitiu es va reduint amb l’augment del cost de la vida». El que abans arribava, avui ja no dona per a tant.

El supermercat ja no és el mateix

Només cal fixar-se en el que la gent posa al carro. Fina ho veu clar cada vegada que va a comprar: «Quan vas a comprar, t’adones que de la cistella de la compra [...] moltes vegades se n’elimina la carn i el peix».

I això no només els passa a la gent gran. Ella mateixa ho nota: «Potser són famílies senceres amb nens» les que estan retallant en allò més bàsic. El resultat és que molts jubilats «es troben que el que tenen amb prou feines els serveix per cobrir les necessitats bàsiques».

Ajudar els fills i renunciar a tota la resta

Però la pensió de Fina no només cobreix les seves despeses. També dona un cop de mà als seus fills. Tal com explica, els jubilats tenen «al darrere una responsabilitat amb els nostres fills que [...] cobren sous molt baixos i no arriben a poder cobrir les seves necessitats bàsiques».

Amb dos fills en situacions difícils, Fina no en té cap dubte: «Què he de fer? Doncs privar-me de moltíssimes coses per poder ajudar-los una mica». Les implicacions d’aquest sacrifici en el dia a dia són moltes: «No vaig de vacances, no fem res extra; abans podíem sortir a menjar fora, ara ja no es pot, aquestes coses ja no es poden fer», comenta.

Reconeix, a més, que no és un cas aïllat: «Això és el que està passant molt, molt a la nostra societat». Amb tot, per a ella no hi ha cap altra opció: «El que no pots fer és [...] anar-te’n de vacances i deixar els teus fills».

Via: El Periódico

Tracking Pixel Contents