Mateo, el nadó que va arribar amb l’eclipsi després de gairebé 20 hores de part

Ariana Altobelli i Cristian Huelga esperaven veure l’eclipsi amb els seus altres dos fills, però el naixement del petit, aquest dimecres a la tarda a l’Hospital Universitari Central d’Astúries (HUCA), a Oviedo, els va canviar completament els plans.

El 12 d’agost estava marcat al calendari de la família per dos motius. Un, l’eclipsi que esperaven contemplar al costat dels seus altres dos fills, ja més grans. L’altre, que no depenia d’ells: els metges ja els havien avançat que probablement Mateo naixeria precisament aquell dia. I van encertar.

El petit, el tercer fill de la parella, va arribar al món després d’un part que es va fer llarg. El feliç pare va explicar a La Nueva España, del mateix grup editorial de Diari de Girona, que, tot i que inicialment parlaven d’unes tretze hores, comptant des que van ingressar a l’hospital d’Oviedo, cap a les 23.00 hores de dimarts, el procés es va acabar allargant prop de 20 hores. «Molt llarg, però el final molt bo», resumeix la parella.

Van ser moltes hores d’espera fins que finalment van poder tenir Mateo en braços. El nadó va néixer a terme i tot va transcórrer sense problemes. «Els nou mesos, tot bé», van assenyalar els pares, feliços per l’arribada del petit.

La coincidència amb l’eclipsi fa encara més especial la data. Els seus pares tenien previst anar a veure’l amb els altres dos fills, però finalment no van poder fer-ho perquè eren a l’HUCA. L’eclipsi va quedar fora dels seus plans i tota l’atenció de la família es va centrar en el naixement de Mateo.

Nou parts en un dia especialment intens

El naixement de Mateo es va produir, a més, en una jornada especialment intensa per a l’àrea de Ginecologia del complex sanitari d’Oviedo. La ginecòloga Sara Fernández definia el dia com a «molt caòtic». En total, es van atendre nou parts, davant d’una mitjana habitual de sis o set.

L’activitat va ser, per tant, notablement superior a la d’una jornada normal. Mentre a l’exterior milers de persones estaven pendents d’un fenomen astronòmic que feia mesos que generava expectació, dins de l’hospital les protagonistes van ser les famílies que esperaven l’arribada dels seus nadons.

L’arribada de Mateo en aquesta data no va agafar completament per sorpresa els seus pares. Els metges ja els havien advertit que el nadó probablement naixeria el 12 d’agost, just el dia de l’eclipsi. La previsió es va complir. Tanmateix, el cel d’Oviedo no va acompanyar gaire els qui sí que tenien intenció de contemplar el fenomen. Els núvols van cobrir bona part d’Astúries i en van dificultar l’observació.

Ariana i Cristian ni tan sols ho van arribar a intentar. El seu dia va transcórrer entre l’ingrés, les hores de part i l’espera per conèixer el seu tercer fill. Per a ells, l’esdeveniment més important de la jornada era dins de l’hospital.

Ara, el 12 d’agost tindrà un significat diferent per a aquesta família. Mateo va néixer el dia que els metges havien assenyalat i en una jornada que ja estava destinada a ser excepcional per l’eclipsi. Els seus altres dos germans algun dia li podran explicar que tenien previst veure’l tots junts, tot i que finalment tots van acabar pendents d’una arribada molt més especial.

L’eclipsi no es va veure, però Mateo sí que va arribar a temps. I, d’alguna manera, va eclipsar l’eclipsi.

Subscriu-te per seguir llegint