Aquests són els principals símptomes de lesions oculars després de veure l’eclipsi solar

Un eclipsi solar total, com el que s’ha produït aquest 12 d’agost, a Espanya, és un fenomen científic molt poc habitual de veure. No és una qüestió de sort ni de mística, sinó de la mecànica exacta entre el moviment de la Terra i la Lluna.

Malgrat això, observar aquest fenomen, fins i tot durant les fases inicials, pot comportar riscos significatius per a la salut ocular; principalment, el que es coneix com a retinopatia solar, una lesió fotoquímica del teixit retinal que es produeix quan l’energia dels rajos del sol es concentra a la màcula, la part de la retina encarregada de la visió central i detallada.

Molèsties hores després de l’exposició

Tal com exposa QuirónSalud, és molt habitual que les persones no sentin molèsties immediates mentre observen el sol, perquè «la retina no té receptors del dolor i, a més, durant un eclipsi la pupil·la sol estar més dilatada a causa de la menor intensitat de llum, fet que facilita que una quantitat més gran de radiació arribi a l’interior de l’ull», explica la doctora Mireia Jornet.

No obstant això, l’absència de dolor immediat no garanteix la integritat del sistema visual. Generalment, els símptomes de la lesió solen fer-se evidents entre 4 i 12 hores després de l’exposició, indica un article publicat a Doctoralia, una de les plataformes digitals de salut més grans del món.

D’aquesta manera, la identificació precoç dels símptomes i la comprensió dels mecanismes del dany són fonamentals per buscar l’assistència mèdica adequada i mitigar possibles conseqüències a llarg termini.

La retinopatia solar des de la fisiopatologia

La fisiopatologia de la retinopatia solar és la disciplina que explica per què aquesta lesió és tan perillosa. L’ull humà funciona d’una manera semblant a una lupa: a través de la pupil·la, concentra la llum en un punt molt petit de la retina, anomenat fòvea. Tanmateix, durant un eclipsi solar, la llum és prou intensa per causar danys tèrmics i fotoquímics.

La radiació ultraviolada (UV), l’energia electromagnètica que emet el sol, genera la formació de radicals lliures (molècules inestables, amb electrons desaparellats, que busquen estabilitat a través dels electrons d’altres cèl·lules) dins de l’epiteli pigmentari (l’única capa de cèl·lules pigmentades —situada a la part més externa de la retina, just entre els fotoreceptors i la coroide— que funciona com un suport vital que nodreix, protegeix i manté sanes les cèl·lules visuals de l’ull).

Com que no hi ha terminacions nervioses, el cervell no rep el senyal d’alerta de la cremada, cosa que permet que una persona continuï mirant un eclipsi mentre el dany s’acumula i s’agreuja. En casos greus, l’energia tèrmica pot arribar fins i tot a provocar una petita cicatriu al teixit retinal, deixant una marca permanent que interromp la transmissió de senyals al nervi òptic.

Els símptomes després de l’eclipsi solar

Tal com indica l’especialista Claudia Castilla a Doctoralia, «cal que la població sàpiga distingir entre el cansament ocular derivat de la concentració durant un esdeveniment astronòmic i una lesió clínica greu. Mentre que la fatiga ocular sol desaparèixer amb el descans, la retinopatia solar requereix una avaluació professional i pot tenir efectes duradors». Aquests són els seus símptomes:

• Visió borrosa: «Els pacients solen descriure una incapacitat per enfocar objectes petits o llegir textos que abans resultaven llegibles».
• Metamorfòpsia: «Les línies rectes, com ara els marcs de les portes o les reixetes, semblen ondulades, corbes o inclinades».
• Escotoma central: «Es manifesta com una taca fosca, una ombra o un “forat” persistent just al centre del camp visual. A diferència de les taques flotants habituals, l’escotoma no es mou amb l’ull, sinó que es manté fix a l’eix central de la mirada».
• Discromatòpsia: «El dany causat per la radiació solar pot afectar específicament els cons, que són les cèl·lules fotoreceptores encarregades de processar el color [...]. Els colors es perceben menys vius, apagats o amb un to groguenc o grisenc».
• Mal de cap i sensibilitat a la llum: poden estar presents i ser molt persistents.

Actuar amb prudència i rapidesa

La població infantil i juvenil presenta una vulnerabilitat més gran a la radiació solar, ja que té un cristal·lí (la lent natural que actua com a filtre de l’ull humà) molt més transparent i clar i menys desenvolupat que el dels adults. A més, els infants i joves poden no ser plenament conscients del perill i mirar el sol durant més temps del compte o de manera poc segura.

Per això, davant la sospita d’haver patit algun dany, és fonamental actuar amb prudència i rapidesa, sense recórrer a l’autodiagnòstic ni als remeis casolans: «Cal acudir a un metge oftalmòleg perquè faci una revisió del fons de l’ull. El professional utilitzarà eines com la tomografia de coherència òptica (OCT) per visualitzar les capes de la retina i determinar l’abast de la lesió», exposa Castilla.

No obstant això, val més prevenir que curar: assegura’t d’utilitzar unes ulleres homologades que compleixin la normativa internacional ISO 12312-2. Han d’estar en perfecte estat i mai no s’han de substituir per ulleres de sol convencionals, radiografies, vidres fumats, CD o altres mètodes casolans, ja que no ofereixen una protecció efectiva.

Via: El Periódico