Al rescat de Ramir I

Va ser una operació de rescat del patrimoni històric delicada i perillosa. I el monestir vell de San Juan de la Peña (Osca) encara corre el risc de ser pastura de les flames. Així ho confirma el tinent coronel en cap de l’IV Batalló de la Unitat Militar d’Emergències (UME), Joaquín Núñez Regodón, que va estar al capdavant dels treballs de trasllat de quadres, joies i restes òssies que es trobaven dins de l’emblemàtic recinte romànic. Un lloc on "la humanitat es mostra enganxada a la roca", segons va escriure Miguel de Unamuno.

Tot i que l’UME compta amb unitats especialitzades en el rescat de patrimoni cultural, en el cas de San Juan de la Peña (en els dos monestirs) es va haver de fer amb el mateix personal dedicat a l’extinció, ja que l’operació durant la tarda de dijous va ser "tremendament urgent". Els focs van avançar de manera més ràpida del previst i la por que el recinte fos pastura de les flames va ser més que real i encara no està assegurat del tot. "L’operació es va precipitar perquè no hi havia ningú a la zona", indica el tinent coronel. Els pobles estaven evacuats, les comunicacions fallaven i es feien de manera precària a través de missatges de veu entre els militars que van entrar al panteó, claustre i altres espais.

La intervenció al monestir vell es va haver de fer "en dues tandes" perquè la calor de les flames impedia un altre tipus d’actuació. La primera entrada a l’edifici històric va estar marcada per una gran quantitat de fum i amb unes "indicacions superficials" es van posar fora de perill les obres d’art més destacades.

Dues entrades

Els militars van treballar en un context en què el foc cobria un dels camins definits com a ruta d’emergència per poder abandonar l’àrea. "L’entrada va ser precipitada, traient les primeres restes, fins que el fum els va obligar a sortir", assenyala Núñez Regodón sobre aquells primers moments. Van treballar molt de pressa fins que les flames es van acostar tant a la vora del recinte que els van obligar a abandonar la zona a l’espera que les condicions milloressin una mica.

La segona entrada va ser "més assossegada" i amb la companyia del personal tècnic del Govern d’Aragó. En aquest moment també es van establir proteccions per a les restes que no es poden extreure, els elements arquitectònics de més valor, així com les cavitats de la cova que tenen gran importància històrica.

Del monestir vell es van treure les restes dels primers reis del Regne d’Aragó, com es van poder veure a l’estar dipositats en urnes transparents. Així, al museu d’Osca es custodia temporalment el que queda de Ramir I, Sanç Ramírez o Pere I, així com altres membres dels llinatges reials. També es van rescatar diversos vestits mortuoris, com el del comte d’Aranda, així com la seva indumentària militar. "Són restes de gran interès per a la història", insisteix el portaveu de l’UME. Entre els elements que es van posar fora de perill també destaca la reproducció del Grial que es va custodiar durant anys a l’interior del temple.

Ahir, segons el militar, els monestirs no estaven al "100% protegits del foc", tot i que els tècnics consideren que la mateixa ubicació del monestir vell dins de la roca li proporciona protecció davant les flames.