Un de cada tres joves espanyols combina la feina amb els estudis

A Espanya hi ha cada vegada més joves que treballen i estudien, els anomenats sisi, en contraposició als nini. Abans de la pandèmia, una de cada quatre persones amb feina d’entre 16 i 29 anys també estudiava. Ara, una de cada tres. És a dir, el 2019 eren el 26% en comparació amb el 33% actual. La tendència a l’alça s’explica per les necessitats econòmiques d’una joventut precaritzada i la creixent consciència que la formació és necessària per progressar professionalment, millorar les condicions laborals o aspirar a un canvi d’ocupació. Els experts veuen amb bons ulls l’increment dels sisi, com es reflecteix en l’Enquesta de Població Activa (EPA). Però hi ha matisos.

Combinar vida laboral i acadèmica aporta experiència, maduresa i autonomia personal i financera als joves. També permet desenvolupar competències i habilitats. "El fet de treballar mentre s’estudia ofereix oportunitats d’aprenentatge difícils de reproduir únicament a l’aula", explica Lourdes Guàrdia, professora dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora del grup Edul@b.

No obstant, ser un sisi és especialment positiu quan es compleixen dues condicions: la feina està relacionada amb els estudis i la jornada és moderada i no treu protagonisme a les classes, ja sigui universitat, FP o qualsevol formació. "Treballar mentre estudies és un plus de cara a la inserció laboral. Les empreses valoren molt aquesta experiència, especialment si l’ofici està relacionat amb els estudis", assenyala Joan Miquel Verd, director del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball i catedràtic del Departament de Sociologia de la UAB.

Les pràctiques, fonamentals

El professor i investigador ressalta el paper "fonamental" de les pràctiques durant la universitat, ja siguin extracurriculars (les busca l’alumne pel seu compte) o curriculars, que formen part del currículum acadèmic i no solen estar pagades, tot i que sí que compten en la cotització a la Seguretat Social. Verd recorda que les empreses acudeixen a les facultats per crear borses de feina, un terreny en el qual els campus privats estan guanyant espai en comparació amb els públics. Aquestes borses no suposen les mateixes oportunitats per a tots els universitaris. Les branques científiques i tecnològiques solen partir amb avantatge respecte a les humanitats.

Segons enquestes de la Fundació Universitat Empresa (FUE), el 87% dels universitaris que fan pràctiques relacionades amb els estudis són contractats o es troben en processos de selecció un cop acaben d’estudiar. A més del plus en la inserció laboral, el catedràtic de la UAB recorda que combinar estudis i feina relacionada també serveix d’orientació professional: "És una manera de conèixer el mercat laboral i saber, de veritat, si t’agrada o no el que has escollit".

Ara bé, ¿què passa quan l’estudiant treballa en llocs fora del seu camp d’estudis o de baixa qualificació? En aquests casos, Verd introdueix algunes reserves. Assegura que el treball, sigui el que sigui, aporta recursos econòmics al jove, i això l’expert ho considera positiu. Però adverteix del possible risc d’encasellament. "Si ets universitari i aconsegueixes feina en hostaleria o en un comerç, potser et serà més difícil canviar a llocs relacionats amb els teus estudis", puntualitza. Altres experts ofereixen una visió més favorable i afirmen que fins i tot els llocs de treball de baixa qualificació poden aportar beneficis psicològics i professionals. Gestionar la pressió, saber solucionar problemes i tractar amb clients són competències que es poden traslladar, en el futur, al mercat laboral.

Sergi Macip, que és professor de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, investigador del grup PDINA eHealth i expert en psicologia del treball i les organitzacions, assenyala que l’ocupació durant l’etapa formativa contribueix a la construcció de la identitat personal, la independència i l’autoconfiança. A més, millora competències pràctiques com la gestió del temps, l’organització personal i l’educació financera, una assignatura pendent de la joventut. Segons l’últim informe PISA, el 17% dels estudiants de 15 anys suspenen en competència financera a Espanya.

Verd coincideix i esmenta les soft skills, habilitats especialment apreciades pels departaments de recursos humans: resolució de problemes, planificació, organització i capacitat d’aprendre de manera autònoma. Però hi afegeix un matís: "Qualsevol feina t’aporta això, i aquestes habilitats i coneixements també els pots adquirir amb un voluntariat, per exemple".

Per la seva banda, Macip recorda que, sigui quina sigui la feina, és fonamental que la càrrega laboral no pesi massa. L’excés d’hores redueix el temps disponible per estudiar, limita el descans i dificulta la concentració.