El nou botó lila del bus activarà una càmera

Catalunya ultima el botó lila digital, que ha d’entrar en funcionament l’any vinent per combatre la violència sexual i masclista en el transport públic. Aquest sistema d’avís estarà integrat a les aplicacions de les empreses operadores de transport de viatgers i té per objectiu combatre les situacions d’assetjament i indefensió. La novetat és que l’activació del dispositiu posarà en marxa la càmera més pròxima a la usuària, cosa que permetrà identificar l’agressor i treballar la prevenció si es converteix en un mecanisme de dissuasió.

El botó lila és una de les mesures que es troba recollida en el Pla Estratègic de Mobilitat i Gènere (PEMG), aprovat pel Govern català el 2024, en el marc de les actuacions de prevenció i abordatge de les violències sexuals en el transport públic català. Aquesta estratègia també inclou l’elaboració d’un protocol, en què ha participat un grup dels Mossos d’Esquadra, per actuar de manera coordinada.

En concret, els agents expliquen que el sistema funcionarà de manera similar a l’alerta SOS de la qual ja disposen actualment els usuaris del transport públic per fer consultes o sol·licitar ajuda. Segons dicta aquest protocol, la usuària podrà activar el botó lila per demanar ajuda i un operador del Centre de Control li donarà una resposta immediata. A continuació, activarà la càmera instal·lada al vehicle o a l’estació que hi hagi més aprop.

A partir d’aquest moment, l’operador recopilarà la informació necessària per mobilitzar els vigilants de seguretat així com el personal de l’estació. Si fos necessària la intervenció dels Mossos d’Esquadra, de les policies locals o dels serveis d’emergències, s’avisarà el 112 perquè enviï una patrulla.

Contra el masclisme

Més enllà del botó lila, el pla estratègic de mobilitat i gènere contempla altres mesures per combatre la violència masclista, com continuar amb la formació del personal de les empreses operadores per tractar aquestes situacions, fer auditories de qualitat i seguretat en estacions i espais de mobilitat, i elaborar guies preventives específiques per viatjar amb seguretat. També s’establiran canals directes de comunicació entre les empreses de transport, les administracions i els cossos de seguretat.

Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica assenyalen que el Botó lila "es planteja com una eina complementària i de suport operatiu per tal de facilitar" l’atenció a la víctima, "sense substituir els canals ordinaris d’emergència" ni tampoc els mecanismes habituals de seguretat.

El programa d’actuacions del pla estratègic de mobilitat i gènere preveu destinar recursos durant aquest any i el que ve per desenvolupar el Botó lila i integrar-lo a les aplicacions de les empreses de transport públic. De moment, s’està desenvolupant aquesta tecnologia i estudiant la seva integració en els canals digitals d’aquestes operadores.

De fet, ja s’han implementat diverses actuacions del pla de prevenció de l’assetjament sexual al transport públic, com l’augment de càmeres de videovigilància; la creació de dispositius d’auxili i socors a l’interior dels combois i a les parades; l’habilitació d’espais d’atenció a víctimes de violència sexual a les principals estacions; la formació dels professionals per tractar aquestes situacions; la difusió de campanyes d’informació i sensibilització, i l’obtenció de noves dades mitjançant enquestes periòdiques.

El departament també ha analitzat eines i canals digitals d’avís davant incidents en el transport similars o parcialment comparables implantats en altres parts d’Espanya i en països com França, el Regne Unit, Itàlia i els Estats Units.

Assetjament al metro

Una enquesta sobre assetjament sexual en el transport públic feta l’any 2020 per part de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona apuntava que el 57% de les usuàries habituals de la mobilitat pública a l’àrea metropolitana asseguren haver patit algun tipus d’assetjament. En la franja d’entre 16 i 29 anys, el percentatge augmenta fins al 91,6%. Pràcticament un 60% dels casos es donen al metro, seguit de Rodalies (22,3%) i el bus urbà de TMB (7,7%).

Entre les situacions d’assetjament més habituals hi ha invasions d’espai, acostaments excessius, mirades lascives i insistents o comentaris sobre el cos i la manera de vestir. Són més freqüents en aglomeracions que es produeixen en estacions o a l’interior dels trens, tot i que els casos més greus, com agressions sexuals, es donen en llocs bastant més aïllats. Un dels punts més conflictius són els intercanviadors, en els quals es reclama més il·luminació i vigilància.