Noves mesures antibullying a Espanya: 5 dies per recollir informació i 48 hores per emetre dictamen

Una de les frases més repetides per part de les famílies amb fills que han patit bullying és que l’escola «no va fer res» sobre això. Davant la inacció del centre a l’hora d’activar el protocol i solucionar el cas, una de cada quatre famílies pren la decisió de canviar de centre, segons un estudi recent de Funcas. Per cobrir aquesta mancança, el Ministeri d’Educació i FP acaba de publicar una guia redactada per diverses expertes en educació i convivència per orientar les direccions a l’hora de dissenyar els protocols antibullying. El full de ruta inclou una clara definició de què és l’assetjament escolar, estableix uns terminis molt ràpids i concrets per aturar els casos, i recomana estendre la cultura del bon tracte a l’escola.

«Un conflicte puntual entre persones en condicions similars no s’ha de tractar com assetjament»

— Guia per al disseny de protocols d’assetjament escolar i ciberassetjament

La primera alerta s’haurà de comunicar a la direcció del centre o a la direcció d’estudis en un termini màxim de 24 hores. L’equip d’intervenció activarà mesures de protecció en el mateix termini: 24 hores. La recollida d’informació ocuparà no més de 5 dies hàbils (si pot ser 3, millor) i el dictamen s’emetrà en 48 hores. A partir d’allà, el pla d’intervenció arrencarà en un màxim de 10 dies hàbils i el seguiment s’haurà de mantenir durant almenys 6 mesos lectius.

A Espanya, segons l’informe elaborat el 2023 per la Universitat Complutense de Madrid i impulsat per la Fundació ColaCao, el 6,2% dels estudiants dels cursos compresos entre 4t de primària i 4t d’ESO admeten que pateixen assetjament escolar. Mentrestant, el 2% es reconeixen com a assetjadors. És a dir, a cada classe hi ha gairebé dos alumnes que són víctimes i per cada dos grups hi ha un assetjador.

Què és bullying i què no ho és

Elaborada per quatre especialistes de l’àmbit educatiu i amb experiència en orientació, inclusió, convivència escolar, educació emocional i ciberseguretat, la guia defineix clarament quins elements s’han de presentar perquè un cas sigui considerat bullying: intencionalitat de causar mal, reiteració i desequilibri de poder.

La guia remarca que no s’han d’esperar mesos per actuar. Un segon episodi ja pot constituir un senyal suficient si existeixen intenció i desigualtat de poder. «Un conflicte puntual entre persones en condicions similars no s’ha de tractar com assetjament», asseguren les autores, Ana Angulo Fernández-Pacheco, Elena Marqués, María Amparo Cortell Escrivá i Andrea Escrivà Ferrer.

També deixen clar el que molts experts fa anys que assenyalen: la mediació ordinària no és adequada per abordar l’assetjament escolar, perquè no ens trobem davant d’un conflicte entre iguals.

Ciberassetjament

Les autores destaquen que, en el ciberassetjament, el mal s’amplifica. «Pot produir-se les 24 hores del dia, difondre’s massivament, quedar a internet i veure’s afavorit per l’anonimat», destaquen, i deixen clar que més de set de cada deu víctimes de ciberassetjament també pateixen assetjament presencial. La guia incorpora riscos digitals molt actuals: videojocs i plataformes de joc, suplantació d’identitat, difusió d’imatges, deepfakes i altres continguts generats amb IA. Davant el ciberassetjament, la guia recomana conservar les proves sense editar-les ni retallar-les, no reexpedir el contingut i documentar data, hora, plataforma, perfil i abast de la difusió.

Detecció primerenca

Seguint les recomanacions de les expertes, en els futurs protocols es tindrà en compte que la detecció primerenca és fonamental, però requereix vigilància activa (no vigilància indiscriminada). Cal estar atent a senyals d’alerta, com canvis bruscos de conducta, aïllament, tristesa, somatitzacions, ansietat davant notificacions, ús compulsiu o abandonament sobtat del mòbil i rebuig de determinades aplicacions. «Els canals interns d’ajuda o denúncia han de ser segurs, confidencials, coneguts per l’alumnat i revisats diàriament», reclamen les especialistes.