"Hauria de ser un passota"

Des que, l’any 2019, José Fraile va començar a notar una petita molèstia ocular al seu ull esquerre, que acabaria sent el primer símptoma de la corioretinopatia serosa central (CSC) que després li van diagnosticar, va començar a fer voltes entre diversos especialistes. "He vist multitud d’oftalmòlegs, a la sanitat pública i a la privada", confessa anys després aquest enginyer que treballa en projectes energètics i al desembre compleix 55 anys.

Avui se sent més confiat. Després d’aquest periple, ha obtingut a la unitat especialitzada que dirigeix l’oftalmòleg José Ignacio Fernández-Vigo, de l’Hospital Clínic San Carlos de Madrid, i sent que, per fi, ha arribat a bon port. Darrere de la seva malaltia, un estrès laboral que arrossega des de fa anys per la seva pròpia personalitat: autoexigent i responsable. "Com més estrès tinc, més probable és que es desencadeni un brot. Ho he passat i ho continuo passant malament", confessa.

Actualment té el 100% de la visió però hi ha un ull, l’esquerre, que és el més danyat: "Els colors ja no els distingeixo. És com si fos gairebé daltònic"

A Fraile, aquella molèstia, que va començar de manera molt lenta, el va agafar per sorpresa. "No tinc cap altra malaltia. I no prenc tampoc corticoides, que és un altre dels factors que està associat com a desencadenant. No tinc cap problema físic, excepte que estic sotmès a estrès laboral. I pot ser que per això estigui predisposat: soc una persona que pren les coses amb massa serietat. Això el que fa és agreujar el problema. Un dels oftalmòlegs que em va veure em va dir que em convindria tornar-me un passota", recorda.

Malaltia crònica

L’evolució de la malaltia és variable, diuen els metges. En alguns casos, el líquid que s’acumula sota la retina i desencadena l’alteració, pot desaparèixer espontàniament en setmanes o mesos i no tots els pacients necessiten tractament. En d’altres, la malaltia es cronifica o reapareix diverses vegades. En aquests casos poden produir-se danys en els fotreceptors de la retina. Si és així, la recuperació visual pot ser incompleta, tot i que el líquid desaparegui.

"En el meu cas mai ha remès de manera espontània", relata Fraile després d’haver-se sotmès a diferents teràpies des del 2019 i haver viscut diverses reaparicions de la malaltia. "A finals d’agost torno una altra vegada a revisió amb el doctor Fernández-Vigo i, a partir d’allà, en funció de com estigui, decidirà fer tractament o no", afegeix.

"Com que treballo amb ordinadors, veient plans i tot això, un dia vaig notar que, quan hi havia línies rectes, les veia una mica ondulades. Al principi no hi dones importància. Però la metge del treball em va recomanar fer-me una prova oftalmològica pensant més que podia ser una mena degeneració macular associada a l’edat", explica. A partir d’això, va començar a fer-se revisions. "Em van dir que tenia una petita alteració a l’epiteli de la retina, però era molt petita. De fet, si hagués tingut un altre tipus de feina no me n’hauria adonat. Al principi no em diagnosticaven perquè, com que era molt incipient, no sabien exactament a què obeïa. Em van fer revisions periòdiques cada sis mesos i pràcticament van tardar un any a diagnosticar-me", recorda.

Els tractaments

Quan cal tractar l’ull, les principals opcions són tractaments amb làser molt específics, expliquen els metges. A partir d’una fotografia de la retina es pot planificar el tractament. En alguns casos pot aparèixer una complicació, com el desenvolupament de vasos sanguinis anòmals sota la retina. En aquests casos concrets poden ser necessàries injeccions intraoculars de fàrmacs anti-VEGF, medicaments antiFactor de Creixement Endotelial Vascular que bloquegen una proteïna que estimula la creació de vasos sanguinis.

Subscriu-te per seguir llegint