El Govern planteja que els AVE de Madrid entrin a BCN per la Sagrera

El Govern vol que els trens d’alta velocitat procedents de Madrid puguin entrar directament per la futura estació de la Sagrera a través d’un nou ramal d’alta velocitat al Vallès que connecti Martorell i Mollet amb la capital catalana. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, l’empresa pública Ifercat ha inclòs aquesta opció en l’estudi de la primera fase de l’Eix Transversal ferroviari, que ja ha sortit a licitació per 1,1 milió d’euros i que ha d’establir les bases de com serà el futur corredor mixt de passatgers i mercaderies entre Lleida, Igualada, Martorell i Barcelona.

La Generalitat s’afegeix així als plans del Ministeri de Transports, que estudia pel seu compte la construcció d’aquest nou ramal dins del seu projecte perquè els AVE uneixin Barcelona amb Madrid en menys de dues hores. "El Govern reactiva una infraestructura estratègica per reforçar la capacitat, l’eficiència i l’equilibri de la xarxa ferroviària catalana", diu la consellera d’Habitatge, Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.

L’entrada de l’alta velocitat de Madrid per la Sagrera és una de les principals novetats del projecte respecte al que es va plantejar el 2010, quan es va estudiar per primera vegada la creació d’aquest Eix Transversal ferroviari. Llavors la idea era crear un corredor d’alta velocitat i mercaderies que unís Lleida amb Girona passant per ciutats com Manresa i Vic i es preveia crear un ramal addicional entre Igualada i Martorell. Des d’allà, els trens de mercaderies recuperaven el trajecte habitual fins al port de Barcelona compartint vies amb l’R4 de Rodalies i els trens d’alta velocitat es podien unir a les vies habituals i encarar el trajecte cap a Sants. Ara, a més d’aquesta connexió, l’estudi haurà de detallar el traçat d’un nou ramal des de Martorell cap al Vallès per connectar amb les vies d’alta velocitat que uneixen la Sagrera amb la frontera francesa.

Un termini de tres anys

El Ministeri de Transports va ser qui, per primera vegada, va obrir la possibilitat d’habilitar un nou accés dels AVE de Madrid per la Sagrera al desembre. Es tracta d’un projecte completament independent i que s’emmarca en el seu pla perquè el trajecte entre totes dues ciutats es redueixi a menys de dues hores amb trens que puguin arribar fins a 350 km/h. El Ministeri encapçalat per Óscar Puente estudia actualment la viabilitat d’aquest projecte: el seu estudi licitat té un termini de tres anys de redacció i el de la Generalitat hauria d’estar a punt d’aquí a uns 28 mesos.

La Generalitat, per la seva banda, ja va preveure al març, quan va encarregar a Ifercat actualitzar els estudis que s’havien fet el 2010, que els seus nous treballs fossin compatibles amb les intencions de Transports. De fet, entre els reptes que es va marcar el Departament de Territori quan es va reactivar el pla hi havia "introduir la visió que l’Eix Transversal Ferroviari també ha de ser una nova entrada de la línia Madrid-Barcelona". S’aspira que els documents tècnics que han de ser actualitzats permetin, més tard, negociar directament amb el ministeri per evitar una "duplicitat de projectes".

El nou accés ha de servir per augmentar la capacitat de passatgers al corredor Madrid-Barcelona i mirar de retallar el temps de viatge entre Barcelona i Lleida de la línia actual.

A banda d’aquest nou ramal pel Vallès i del nou accés, la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari també haurà de definir amb claredat per on han de passar les noves vies entre Lleida, Igualada i Martorell. Són gairebé 200 quilòmetres de raïls que hauran de discórrer de manera paral·lela a corredors actuals de Rodalies i Regionals com els de l’RL3 i RL4, que van des de Lleida fins a Manresa. La idea del 2009, i que també apareix reflectida als plecs tècnics de la nova licitació, que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, és que els trens d’alta velocitat s’aturin com a mínim en una parada per cada comarca de les que travessi la nova línia.

Així, en els projectes del 2010 es preveia una parada en algun punt per determinar del Pla d’Urgell, una altra a Vilagrassa (Urgell), on es podria fer transbordament amb l’RL3 i l’RL4 de Rodalies –a l’espera de ser traspassades aquesta tardor a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC)– i una altra estació per determinar a la Segarra abans de tornar-se a aturar a Igualada, on connectaria amb la línia Llobregat-Anoia de FGC. Tot això ha d’anar juntament amb el nou Pla de Serveis Ferroviaris de la Generalitat que va presentar recentment la Conselleria de Territori i que ja va posar l’accent en la necessitat de començar a plantejar una xarxa catalana pròpia d’alta velocitat. Així ho recorden les condicions del document de licitació, que demana que el nou estudi tingui en compte que la intenció del Govern és "establir una xarxa de serveis regionals de viatgers en alta velocitat a Catalunya, per connectar les principals ciutats sense necessitat d’entrar sempre a Barcelona".

Mercaderies, més lleugeres

El nou Eix Transversal ferroviari també té per objectiu donar una empenta al trànsit dels trens de mercaderies a Catalunya creant un bypass que eviti que hagin de passar per la regió metropolitana. El nou corredor permetrà, per exemple, tenir una ruta alternativa cap al nord d’Europa que no passi pel túnel de Rubí, que va afectar greument la logística durant les setmanes que va ser tancat al trànsit després de l’accident de Gelida.

Per a la consellera Paneque, "la implantació de l’ample internacional al corredor mediterrani i la modernització del corredor de l’Ebre" encara fan més necessària la implantació de l’Eix Transversal. Ara com ara, aquests dos corredors conflueixen a Tarragona i des d’allà avancen cap a Barcelona pel Penedès i el Vallès. La intenció de la Generalitat és evitar una congestió excessiva en aquest tram davant el previsible augment del trànsit.

Ara per ara, l’empresa a la qual s’encarregui l’estudi haurà d’analitzar al detall "la situació global del trànsit dels trens de mercaderies per Catalunya des dels corredors mediterrani i de l’Ebre cap a Europa". Després haurà de proposar el traçat final del primer tram de l’Eix Transversal i aclarir si cap dels trams actuals de mercaderies –com el del Vallès– ha de ser ampliat amb més vies per prevenir futurs colls d’ampolla a la xarxa.

Subscriu-te per seguir llegint