Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Sismes a Granada

¿Per què sembla que hi ha tants terratrèmols? ¿N’hi podria haver un a Barcelona?

El risc sísmic a Catalunya és real: «El Pirineu és la segona zona amb més activitat sísmica de la Península», adverteix el director de la Xarxa Sísmica Nacional

Terremoto a Granada, en directe: última hora

¿Per què a Granada es produeixen tants terratrèmols?

Danys després de la sèrie de terratrèmols aquest dimarts a Granada que han deixat tres ferits lleus, amb una menor traslladada a l’hospital. EFE / Pepe Torres. Afegeix fotos

Danys després de la sèrie de terratrèmols aquest dimarts a Granada que han deixat tres ferits lleus, amb una menor traslladada a l’hospital. EFE / Pepe Torres. Afegeix fotos / Pepe Torres / EFE

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google

David López Frías

Tremola la terra i tremola Espanya. Primer van ser els terratrèmols de Veneçuela i Colòmbia. Ara ha sigut Granada. Sense que els uns i els altres tinguin absolutament res a veure, el que és innegable és que l’activitat sísmica està sent una de les grans protagonistes informatives d’aquest estiu. Aquesta successió de sismes ha disparat la sensació que hi ha més terratrèmols que mai. Els experts consultats per EL PERIÓDICO descarten que existeixi una relació entre els últims sismes i asseguren que el planeta no travessa una etapa de més activitat sísmica. A Espanya, el risc més gran es concentra al sud-est peninsular. A Catalunya, la zona més activa és el Pirineu. Barcelona, en canvi, té un risc baix, tot i que no inexistent.

El cert és que la sèrie de terratrèmols registrats a Granada (un fenomen conegut com a ‘eixam sísmic’, que consisteix en un conjunt d’esdeveniments sísmics en una àrea específica durant un període de temps relativament curt) han posat en guàrdia la resta de la Península. ¿És possible que això es repeteixi a Catalunya? ¿A Barcelona? ¿I a Madrid?

Mapa dels terratrèmols a Granada.

Cada any es registren a Catalunya uns 1.000 terratrèmols, però amb prou feines se’n noten una dotzena

«Són realitats totalment diferents», explica a EL PERIÓDICO Juan Vicente Cantavella, director de la Xarxa Sísmica Nacional. «El centre de la Península és una de les zones amb un risc molt petit», apunta. Però Catalunya és una altra història: «Barcelona també és una ciutat amb un risc sísmic baix. Però la província de Girona sí que té més risc. Especialment el Pirineu, que és la segona zona amb més activitat d’Espanya», sentència Cantavella.

«Estem en un període de baixa activitat sísmica al món. El que passa és que s’han produït alguns de magnituds altes en zones poblades»

Josep Batlló:

Sismòleg de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Coincideix en el diagnòstic Josep Batlló, sismòleg de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que també creu que a Barcelona hi ha un risc molt baix, però Catalunya és una altra realitat; recorda que «el 1923 hi va haver un terratrèmol a la Vall d’Aran que no va deixar víctimes, però va fer caure un tros de campanar».

El sismòleg assenyala que «cada any es registren uns 1.000 terratrèmols a Catalunya. Però que es notin, no més de 10 o 12», per la baixa intensitat de les tremolors. «El que passa és que aquí no hi estem acostumats. Si visquéssim a Xile o el Japó, veuríem les tremolors com una cosa quotidiana».

600 anys

Batlló apunta que «ara es compliran 600 anys dels terratrèmols més destructius de Catalunya». Es refereix a una sèrie de tremolors registrades a Olot i a Queralbs entre els anys 1427 i 1428. L’Institut Geogràfic Nacional els atribueix intensitats que oscil·len entre 8 i 9. És a dir, un terratrèmol capaç de provocar danys molt greus i destrucció d’edificis.

Els sismes més devastadors a Catalunya es van registrar a Olot i Queralbs el 1427 i 1428

«Aquell terratrèmol va provocar morts a Barcelona», recorda Batlló, que matisa: «Es va deure al fet que, de la tremolor, va caure la rosassa de la basílica de Santa Maria del Mar, que estava en obres. Hi havia gent sortint de l’església, pel pànic, i els va caure a sobre. El perill és on està la persona», resumeix el sismòleg, recordant que molt més a prop en el temps, l’agost del 1967, hi va haver un terratrèmol de magnitud 5,8 a la zona francesa del Pirineu (al municipi d’Arette) que va deixar un mort.

«Els Pirineus van ser una zona de límit de plaques en el passat», explica Cantavella. Però tot i que aquesta serralada sigui la segona zona amb més risc de la Península, «la zona és molt lluny del perill que es registra al sud-est. Granada, Almeria, Múrcia i la zona de les serralades Bètiques són les que tenen més risc, perquè és on conflueixen les plaques eurasiàtica i africana».

Granada, Almeria i Múrcia són les zones que tenen més risc, perquè és on conflueixen les plaques eurasiàtica i africana

Aquesta és la principal causa de les tremolors a la Península. Belén Benito, doctora en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid i professora a la Universitat Politècnica de Madrid, explica que «el xoc de les dues plaques va generar les Bètiques i les falles del sud. Però es creu que la Península es comporta com un bloc i rota en sentit contrari a les agulles del rellotge, generant comprensió al Pirineu i extensió i Galícia. Per això es produeixen tremolors a les dues zones. Al Pirineu per compressió i a Galícia per extensió».

Baixa activitat sísmica

Tot i que ens trobem en una època en què estem presenciant terratrèmols gairebé cada setmana, el cert és que el fenomen està, actualment, ‘de baixada’ segons els experts: «El fet que diversos terratrèmols grans coincideixin en poques setmanes pot resultar cridaner, però la proximitat temporal no implica que estiguin físicament relacionats», sentència Belén Benito

Prossegueix Benito explicant que «el planeta no està travessant precisament una època de més activitat sísmica. De mitjana, cada any hi ha 15 o 16 terratrèmols amb magnituds per sobre de 7. «El que passa és que moltes vegades es produeixen al bell mig de l’oceà o en zones despoblades i, per això, no ens n’assabentem».

Batlló es pronuncia en la mateixa línia, assenyalant que «ens trobem en un període de baixa activitat sísmica al món. El que passa és que s’han produït alguns de magnituds altes en zones poblades». Cantavella, per la seva banda, descarta que tinguin res a veure els moviments de Colòmbia amb els de Granada i atribueix «a la casualitat» que hagin coincidit en el temps.

Construccions controlades

Tot i que el risc a Catalunya es troba al Pirineu i Barcelona sembla estar fora de l’àrea de risc, explica Cantavella que «la ciutat és un dels llocs d’Espanya on és obligatori el compliment de la normativa de construcció sismoresistent». Significa que els edificis han de complir una normativa per evitar danys en cas de terratrèmol.

Sobre aquesta qüestió, Batlló apunta que es deu al fet que es tracta d’una ciutat molt poblada i qualsevol moviment podria provocar danys. No obstant, tranquil·litza: «Igual que Catalunya compta amb un pla contra els incendis, també hi ha el Sismicat, que és un pla especial d’emergències en cas de sisme».

El que sembla clar és que Barcelona no resultarà afectada per terratrèmols com els registrats a Granada, perquè no es troba en una zona propícia per a això. El Pirineu, en canvi, sí que compten amb una contrastada trajectòria de tremolors. I van deixar la seva última víctima mortal fa menys de 60 anys.

Tracking Pixel Contents