Bòtox i corrents elèctrics

Només els casos extrems d’hiperhidrosi requereixen cirurgia. La majoria es poden abordar amb diferents tractaments, com explica a EL PERIÓDICO el doctor Camilo Alarcón, dermatòleg de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Així, per exemple, per a la "malaltia lleu" els metges fan servir antitranspirants, com sals d’alumini. "Els desodorants s’utilitzen quan fa pudor. La hiperhidrosi no sol associar-se a la pudor, així que antitranspirants amb sals d’alumini en esprai o en forma de tovalloletes són molt útils", diu. Els metges els recomanen a la nit perquè l’efecte es mantingui fins a l’endemà.

Quan no hi ha millora, els metges prescriuen els anticolinèrgics, que són medicaments que bloquegen l’acció de l’acetilcolina, un neurotransmissor del sistema nerviós. "Hi ha formes tòpiques", afirma. El més utilitzat és el glicopirroni. "Aquest medicament bàsicament el que fa és bloquejar el senyal nerviós que activa les glàndules sudorípares. La dosi òptima és la mínima en què el pacient controla els seus símptomes", assenyala Alarcón. Aquests medicaments orals poden tenir efectes adversos "incòmodes" per als pacients, com per exemple sequedat de boca.

Per tractar la hiperhidrosi també existeix la iontoforesi, que emet un corrent elèctric de molt baixa intensitat a les mans o als peus, redueix temporalment l’activitat de les glàndules sudorípares i ajuda a disminuir la suor. "És un tractament no invasiu, el pacient s’ho pot fer a casa i es pot comprar el dispositiu per internet", explica aquest dermatòleg. L’aparell en qüestió costa uns 300 euros.

Tractament específic

Però també es pot utilitzar la toxina botulítica –la del bòtox– per tractar la hiperhidrosi. "És una opció quan les primeres línies de tractament no resulten efectives. El que fem és infiltrar petites quantitats de toxina on més suor hi ha, normalment axil·les i palmells de mans. És a dir, aquest tractament és per a la hiperhidrosi palmar i axil·lar. Però el seu efecte és temporal i cal repetir el tractament cada quatre o sis mesos", diu Alarcón.

Segons aquest metge, cada tractament és "molt individualitzat", segons l’edat del pacient i també tenint en compte l’impacte que té en la seva qualitat de vida.

Subscriu-te per seguir llegint