Sant Cugat eleva a 7.000 les baixes anuals al padró

Les dades fredes d’un padró municipal solen fer de mal interpretar excepte si hi ha la valoració qualitativa de l’Ajuntament. Davant el delicadíssim còctel social –sensellarisme, fraus, infrahabitatge– que traspuen les estadístiques municipals, els alcaldes solen assumir un perfil baix. Tret que hi hagi un interès polític com el de Josep Maria Vallès, alcalde de Sant Cugat del Vallès, el bastió català de Junts on els postconvergents –que governen juntament amb ERC des del 2023– fa dos anys que marquen múscul pel que fa a l’enduriment de les polítiques del padró. Un vesper que també sacseja l’extrema dreta, tant pel flanc d’Aliança Catalana com pel de Vox.

Els indicadors que l’Ajuntament de Sant Cugat va fer públics l’any passat van exposar 324 baixes per un frau imputable a una màfia i una altra dada parcial de 4.000 baixes entre gener i juliol. Les exhaustives dades que ha pogut consultar EL PERIÓDICO permeten ara concloure que el 2024 i 2025 van ser els primers exercicis complets de l’últim lustre en què l’Ajuntament de Sant Cugat ha sobrepassat 7.000 baixes al padró municipal: 7.795 el 2024 i 7.173 el 2025, després de tres anys vorejant 5.000 baixes.

Dada clau

"Fem una depuració necessària", va argumentar l’exconseller i tinent d’alcalde de Sant Cugat Jordi Puigneró al descriure l’estratègia municipal sobre el padró. La dada clau que exemplifica l’acció política per endurir el padró cugatenc és el de les anomenades baixes per inscripció indeguda, un calaix de sastre en què els ajuntaments consignen tant les baixes vinculades a fraus com també les relatives a estrangers amb un permís de residència de llarga durada o d’antics residents que ja no viuen en una direcció i que ara actualitzen les seves dades.

Si el 2023 aquestes baixes van ser tan sols sis –els tres anys anteriors van oscil·lar entre 1 i 5–, el 2024 van pujar a 2.223 i el 2025 a 1.189. Col·lectius socials com La Floresta contra Fronteres o la Coordinadora Obrim Fronteres s’han posicionat contra l’estratègia de Sant Cugat sobre el padró, alertant de la possibilitat que "persones vulnerables quedin fora del sistema sense garanties i sense poder accedir a serveis bàsics".

A més, les dades municipals certifiquen que la gran majoria d’aquestes baixes van ser instades d’ofici pel mateix Ajuntament, i no van ser a càrrec de particulars. El 2023, el 80% (1.769) de les baixes per inscripció indeguda van ser provocades pel mateix consistori. El 2025, la proporció es va elevar a 87% (1.032). La resta de tipologies de baixes es van mantenir en nivells molt similars als d’anys anteriors, des de les motivades per canvis de residència fins a les de defuncions, passant per les produïdes per caducitat.

Malgrat que Sant Cugat es continua situant entre els municipis amb més renda mitjana per habitant de Catalunya, els preus desorbitats de l’habitatge han provocat que l’Ajuntament hagi d’emprendre el repte d’evitar l’expulsió de veïns, especialment joves, perquè no poden accedir al mercat residencial. "Tots els qui vulguin viure a Sant Cugat hi han de poder viure", ha afirmat diverses vegades el tinent d’alcalde Bernat Picornell (ERC). De fet, aquest és l’esperit després dels 5.500 habitatges del nou barri de Ca n’Ametller, el gran projecte residencial que el govern municipal impulsa de cara al 2030.

Un signe inequívoc de la crisi de l’habitatge als padrons municipals són els pisos amb més d’una desena de persones empadronades, que s’han cronificat Barcelona o l’Hospitalet. Lluny de les xifres d’aquestes ciutats –2.328 pisos i 667, respectivament–, Sant Cugat presenta un centenar d’immobles registrats amb sobreocupació, segons les dades que ha obtingut aquest diari. Específicament, el consistori va consignar 102 el 2025, una dada lleument inferior als 113 del 2024. Entre el 2020 i el 2023, l’indicador va oscil·lar entre 120 i 130 pisos aproximadament.

Anomalies puntuals

Es pot tenir en compte que els ajuntaments adverteixen que la sobreocupació d’un habitatge no pot ser invocada com a causa de denegació de la inscripció padronal, atès que no és un requisit legalment exigible per a l’acreditació de la residència. També que les dades poden preveure anomalies registrals puntuals, com ara la casuística de persones empadronades que ja no viuen en un immoble però que encara no han sigut donades de baixa en el moment d’obtenir les dades.

A diferència de Sant Cugat, Barcelona i altres municipis importants de la regió metropolitana com Sabadell i Santa Coloma no havien fet públiques, abans de revelar-ho aquest diari, les baixes per casos de frau detectats els últims dos anys.

En el cas de la capital, l’Ajuntament ha expulsat del seu padró entre el 2025 i el 2026 4.230 persones que es van donar d’alta "mostrant documentació presumptament fraudulenta". Sabadell, per la seva banda, precisa que ha fet 66 baixes padronals aquest 2026 per "documentació presumptament fraudulenta" detectada l’any passat. I l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va registrar 28 baixes "vinculades amb denúncies o investigacions policials i inspeccions" l’any passat.

Subscriu-te per seguir llegint