Només 1 de cada 10 alumnes verifica sempres les respostes que li ofereix la intel·ligència artificial

Un estudi de l’Escola Pia de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre l’ús acadèmic de la intel·ligència artificial (IA) a les aules conclou que la verificació de la informació és un dels punts febles. Només un de cada 10 estudiants contrasta sempre les respostes obtingudes. Un 23,8% dels menors afirmen que les verifiquen sovint, mentre que més de la meitat assenyalen que ho fan de vegades o ben poc, i un 11,5% reconeixen que no les verifiquen mai.

L’informe, el primer d’aquestes característiques que es porta a terme a escala europea, recopila patrons de comportament sobre la IA a partir d’una mostra de 3.700 alumnes d’ESO i batxillerat de 17 centres concertats catalans. L’estudi exposa que el coneixement de la IA entre l’alumnat és desigual: un 34% declara un coneixement baix o molt baix de la tecnologia d’última generació, mentre que un 46% se situa en nivells alts.

L’estudi, a més, revela que la principal via per aprendre a utilitzar la IA és l’autoaprenentatge. Segons Marta López Costa, membre de l’equip de coordinació de l’estudi i una de les responsables del grup d’investigació en Educació de la UOC, l’escola hi té un paper rellevant. Les conclusions de l’anàlisi mostren que actualment l’ús més estès de la IA entre els alumnes és el textual. Molt menys freqüents són els usos més avançats, com crear imatges, vídeos o prompts. Els autors també han constatat que la tecnologia ja forma part de la vida acadèmica quotidiana. Més de la meitat (55%) dels adolescents declara utilitzar dispositius electrònics per estudiar entre una i tres hores diàries, i un 27% assenyala que els utilitza més de tres hores.

López Costa opina que la prioritat passa per "construir una cultura pedagògica d’ús de la IA". Segons la seva opinió, el primer pas és que l’escola assumeixi un paper actiu de manera que l’autoaprenentatge passi a un segon pla. "El centre ha de passar de la tolerància o la reacció puntual a una estratègia explícita, progressiva i compartida", proposa. "S’ha de transitar d’un ús intuïtiu a una competència digital acadèmica crítica i sistematitzada", afegeix.

Ramon Puig, que és impulsor de la iniciativa i membre de la comissió sobre IA de l’Escola Pia de Catalunya, destaca la importància de tenir en compte l’edat a l’hora de traçar l’estratègia. "L’escola no pot donar la mateixa resposta en totes les etapes. A l’ESO s’ha d’alfabetitzar en IA, mentre que a batxillerat cal exigir autoria i capacitat de defensar el procés que cal seguit", assenyala.

Competència central

Ensenyar a verificar la informació obtinguda de la IA és, per a López Costa, el segon repte dels centres escolars. "Ha de ser una competència central: contrastar les respostes, buscar unes fonts fiables, detectar errors, entendre biaixos i no confondre fluïdesa textual amb veracitat". De fet, com a part de l’estudi s’ha elaborat un conjunt de recomanacions per als centres educatius que insisteix que la verificació s’ha de convertir en una exigència habitual de les tasques escolars amb IA.

"L’alumnat necessita saber quan la IA és una ajuda legítima, quan cal limitar-ne l’ús i quina part del procés ha de ser pròpia", destaca López Costa. Per Puig, la qüestió clau ja no és si l’alumnat utilitza la IA, sinó com ho fa. "A mesura que avança l’etapa educativa, aquesta tecnologia entra més en les tasques acadèmiques, i també augmenta el risc que substitueixi parts essencials de l’aprenentatge", detalla el docent.