Una residència de Barcelona treu de l’armari els seus residents LGTBI: «Ha calgut molta pedagogia»

Fa anys que a la residència de gent gran de Gràcia es van adonar que alguns dels seus residents no podien viure plenament la seva identitat: les persones del col·lectiu LGTBI tornaven, en la recta final de la seva vida, a un armari del qual havien aconseguit sortir en contextos especialment difícils. És per això que la directora d’aquesta residència pública de Barcelona, Maite Frías, va prendre la iniciativa per convertir el seu centre en una referència en el respecte dels drets de les persones d’aquest col·lectiu en la tercera edat. Aquest dimarts, la Generalitat li ha reconegut la feina amb la primera distinció de ‘Residència Compromesa amb la diversitat LGTBI.

En l’acte d’entrega, al qual han acudit el conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, la gran protagonista ha sigut Carme Coromina, l’única resident del centre que forma part del col·lectiu i una de les persones que més ha celebrat la tasca de la residència per obtenir el reconeixement de la Generalitat. Als 89 anys, la Carme continua definint-se com a infermera –un títol que per a ella es manté molt més enllà de la jubilació– i es reivindica com a naturalment lesbiana: «Soc una dona a qui li agraden les dones, ¿no és tan complicat d’entendre, no?», ha expressat en conversa amb EL PERIÓDICO.

La residència de Gràcia ha combatut amb èxit el fenomen de ‘tornar a l’armari’: moltes persones LGTBI+ oculten la seva sexualitat per por del què diran quan entren en centres geriàtrics

El caràcter directe de Corominas no li és nou. Des de «molt joveneta» va militar en espais feministes com Ca La Dona. Dels seus anys com a activista, recorda especialment el seu procés d’«alliberament personal». «Vam deixar de ser mestresses de casa i vam començar a fer altres activitats pel barri... Això em va ajudar molt a sentir-me persona», resumeix.

Una cosa natural

Més tard, després d’un matrimoni de 25 anys amb un home i dos fills, Corominas es va enamorar d’una dona, i tot i que assegura que «mai va haver de sortir de cap armari», va deixar la seva anterior vida enrere. «Em vaig adonar que això era el que em feia feliç, i em satisfeia, més que un home», celebra. «Però no em vaig separar per això, em vaig separar per altres coses», s’afanya a matisar. Des d’aleshores, ha viscut la seva sexualitat com una cosa molt natural i no va deixar de fer-ho quan, fa tres anys, va entrar a la residència.

Va ajudar que la directora Frías ja tingués entre cella i cella fer d’aquest centre públic un punt de referència per al col·lectiu. La idea, explica ella mateixa, va sorgir d’un estudi que va plantejar l’anterior psicòloga de la residència, que es va adonar que moltes de les persones LGTBI + que entraven al centre ocultaven la seva sexualitat per temor del que podrien pensar els altres residents. Des d’aleshores, van posar fil a l’agulla i, de fet, aquesta residència de Gràcia ja va ser l’escollida per la Generalitat per presentar la ‘Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGTBI + a les residències i altres centres i recursos per a persones grans’.

L’aplicació d’aquesta guia és el que, tres anys més tard, li han valgut el distintiu. El document detalla 10 punts que van des de l’adaptació dels banys i els vestidors de treballadors i residents fins a la inclusió d’un referent LGTBI + al centre. Aquest és el títol que avui ocupa Alberto de Fàbregas, que dona fe dels canvis que s’han anat implantant a la residència. «Una resident ens va preguntar, amb una mica de por, si podria portar la seva dona de visita i nosaltres l’ajudem a portar-ho tot amb més naturalitat», resumeix.

Molta pedagogia

La naturalitat de la sexualitat de les persones grans amb qui Corominas viu ara a la residència no es va donar d’un dia per l’altre. «Ha fet falta molta pedagogia amb els treballadors, els residents i les famílies», explica Frías. Moltes de les persones que fan vida a la residència no han conviscut amb la realitat LGTBI + abans d’entrar a la residència i necessiten cert temps i feina amb els professionals del centre per adaptar-se a la nova realitat.

La paciència a poc a poc dona els seus fruits. Ho explica Antonio García, un dels residents del centre, que admet que ha baixat a l’acte d’entrega de la distinció «per casualitat». Sap que el que veurà té a veure amb els drets LGTBI+ i, tot i reconèixer que és «antic», aborda el tema amb certa naturalitat. «S’ha de respectar, jo no tinc cap problema», assegura aquest home oriünd d’Almeria que s’ha convertit en una espècie de celebritat a la residència des que el president, Salvador Illa, se’l va emportar a conèixer el pati dels Tarongers després d’una visita que va fer al centre.

2.600 treballadors formats

En l’acte d’entrega de la distinció, el conseller Moreno ha assegurat que la idea és que totes les residències públiques o de gestió delegada –aquelles que depenen de la Generalitat però que regenten el seu dia a dia les entitats socials– acabin obtenint aquesta distinció. «En els pròxims mesos veurem que l’aconsegueixen moltes més», ha assegurat el conseller. En aquest sentit, el titular de Drets Socials ha assegurat que ja s’han format en drets LGTBI + més de 2.600 treballadors d’aquests centres. «Les persones que entren a les residències ho solen fer amb dubtes, i han de poder expressar el seu amor i el seu afecte com ho feien abans», ha defensat.